Ahir a les 12 vam acomiadar a la nostra companya de partit, Maria Raig.Nascuda el 1922, va viure políticament: la II república, la guerra civil, el franquisme, la postguerra, la repressió, i la democràcia.
Va patir, com a dona, del fet de "no tenir dret a vot" i va acabar autoanomenant-se "militant socialista".
Reconec que no havia de ser gens fàcil, que una dona, l'any 1979, es posicionés políticament a l'esquerra, amb orgull i sense por.
Ella, i gent com ella, amb el seu esforç, sacrifici i convicció han contribuït a que el partit i el poble arribin a ser el que són.
La vaig conèixer una tarda, tot un luxe per a una persona com jo, en un míting per les municipals. Ella esperava, amb aquell anhel que provoca la il·lusió, veure i escoltar el discurs d'en Joan Rangel. Sempre la vaig veure a primera fila, sempre oferint-nos el seu suport.
Aquest divendres, a l'hora de dinar, en Ricardo i en Josep Maria, em van fer conèixer, en una agradable xerrada, la reafirmació de la María i de la seva família amb el PSC de Caldes.
Deixa fills, amics, coneguts. Penso en l'Antònia i en Jaume (els seus fills), i vull expressar-li's el meu reconeixement i estimació.
Pot descansar tranquil·la perquè serà dificil esborrar el seu record.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada