Mur Carretera Sant Vicenç. Caldes d'Estrac.

Rosabel Cantenys: “Considerem una irresponsabilitat que l’equip de govern de CiU rebutgi la proposta del nostre grup municipal, d’encarregar un estudi de seguretat sobre el mur de contenció de la Carretera de Sant Vicenç, després que s’hi hagin produït diversos problemes i deficiències força preocupants i inexplicables”.

Els socialistes vam presentar, en el Ple de dilluns 29 de març, una moció en referència a aquest mur, una de les obres realitzades a Caldes d’Estrac amb el Fons Estatal d’Inversió Local 2009 (FEIL), amb una inversió de 106.176.11 euros. Tot i que el mur es va donar per acabat el 8 de desembre de 2009, d’ençà ha anat patint diversos incidents.

Des del PSC proposem que s’encarregui al Col·legi Professional d’Enginyers un estudi de seguretat complet sobre el mur, que afecta el tram entre cap d’Alba i Escales del Fondo, a càrrec d’un enginyer extern a l’empresa que ha fet l’obra, i a banda dels informes que poden emetre els tècnics municipals.

La portaveu del grup municipal socialista de Caldes, Rosabel Cantenys, creu que “és de molt poca responsabilitat per part de l’equip de govern de Joaquim Arnó (CiU) haver votat en contra de la nostra moció, al·legant que el projecte ja ha estat visat en el seu moment, que no hi ha cap perill, i que en tot cas el cost de l'estudi hauria d’anar a càrrec del nostre grup municipal”. Hi afegeix que “en el moment en què es va visar el projecte, les deficiències i problemes del mur encara no havien sorgit. Ha estat un cop l’obra ha estat feta, que ha passat tot això. I també és posterior l’informe de l’aparelladora responsable de l’obra intentant solucionar el problema amb una xarxa”.

“Hi ha un temps de garantia, i no volem que es perdi. Pensem que l'alcalde hauria de fer-ho revisar i que, si es confirmen els problemes de seguretat, hauria de forçar a l’empresa a solucionar-ho dins aquest període de garantia. Per això, i perquè ens preocupa el tema de seguretat, vam demanar aquest estudi al Col·legi d’Enginyers, que sabem que podia donar una resposta fiable i neutral”.El 23 de desembre passat, després d’uns dies de pluja, va començar a desprendre-s’hi sorra, descalçant les pedres petites, algunes d’uns 20 cm, d’entre les pedres grosses, amb perill de precipitació. “Urgentment es va haver de fer una intervenció per garantir l’estructura de mur i la seguretat dels vianants, i col·locar una xarxa com a mesura de protecció. A més, en l’informe que fa l’aparelladora que va fer l’obra queda ben clar que aquesta xarxa, no contemplada en el projecte original, potser no es podrà treure mai”. La sorra del mur s’ha seguit desprenent, fet que ha provocat que s’hagin anat quedant al descobert les pedres petites i que s’hagi format una gran esquerda a la part superior.

Nova Estacio RENFE a Caldes d'Estrac

Continuant amb el pla de millores de les estacions de RENFE per part del govern d'Espanya, part del compromís del traspàs de Rodalies a la Generalitat de Catalunya, encapçalat pel company Jose Luis Rodríguez Zapatero i com a representant i delegat del govern el company Joan Rangel, aprofito el meu blog per informar que desprès de l'adequació de les andanes de l'estació de Caldes vindrà l'execució de la remodelació de l'edifici i accessibilitat de l'estacio i l'aparcament.

Ejecución de las obras: "Proyecto de ejecución de remodelación del edificio y adecuación de la accesibilidad en estación y el aparcamiento en la estación de cercanías de Caldes D’Estrac".Provincia de Barcelona.

Expediente: 20091039-F

Importe de Licitación: 2.336.401,50 € (IVA excluido)

Com diu el nostre president de la Generalitat, el molt honorable Jose Montilla, FETS I NO PARAULES.

MOCIO PRESENTADA CONJUNTAMENT PELS GRUPS MUNICIPALS DE CiU I EL PSC PER LA CONSTRUCCIÓ D´UN NOU CENTRE EDUCATIU CEIP A CALDES D´ESTRAC.

Avui al Ple Municipal de Caldes d'Estrac, els grups municipals del PSC i de CiU, de la mateixa forma que amb el Pla Local de Joventut i amb el reglament de la zona esportiva, hem arribat a un acord en la moció per demanar la construcció d'un nou centre educatiu a Caldes d'Estrac.

MOCIO:

Trenta quatre anys després que l’Ajuntament de Caldes d’Estrac aconseguís que l’administració competent d’aleshores bastís l’actual edifici que alberga el CEIP Sagrada Família, la comunitat educativa de Caldes està d’acord en que les instal·lacions han arribat al límit de la seva capacitat i rendiment.

La degradació continuada i irreductible pròpia del pas del temps, la falta d’espais i la impossibilitat d’adequar els existents i bastir-ne de nous d’acord amb les exigències educatives actuals en matèria social, de seguretat i d’accessibilitat i el menester de modernització de les instal·lacions marquen clarament la necessitat d’un nou equipament.

També ho veu així el Departament d’Educació de la Generalitat que considera que Caldes es mereix una escola digna.

Ja no es tracta només del previsible augment de l’escolarització pels proper anys - Caldes té un parc vigent de 1.900 habitatges i perspectives de més creixement que fan preveure una major necessitat d’escolarització ja contemplada en les previsions del Mapa Escolar de Catalunya -, sinó de la racionalització dels usos, de la caducitat de múltiples instal·lacions i de la necessitat de nous espais adaptats a les noves tecnologies i a les necessitats educatives.

D’entrada, havia semblat que era possible reformar l’edificació actual. Els governs anteriors així ho anunciaven, intentant, en bona lògica, mantenir l’entorn privilegiat actual. També ho havia pretès la Direcció General de Centres Docents especialment en els darrers temps.

A més, el creixement demogràfic i també l’urbanístic, derivat de les previsions del planejament vigent fan necessari l’adequació dels equipaments educatius de Caldes a les noves circumstàncies.

El Departament d’Educació de la Generalitat també ho veu així i ja ha manifestat a l’Ajuntament la conveniència de realitzar la inversió necessària per bastir una nova escola.

És per aquests motius que aquesta alcaldia, amb el suport dels Grups Municipals de CiU i el PSC, proposa al Ple l’adopció dels següents,

ACORDS

PRIMER.- Dirigir-se formalment al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, en tant que administració competent en la matèria, per a que en el termini més breu possible inicii els tràmits necessaris per incloure en la seva previsió de construcció de centres escolars d’educació infantil i primària (CEIP) la de d’una ESCOLA NOVA a CALDES D’ESTRAC, amb tota la dotació i equipaments que li corresponguin d’acord amb les necessitat de la població escolar actual i futura d’aquest municipi.

SEGON.- Facultar a l’alcalde i al regidor delegat d’educació per a que portin a terme totes les accions necessàries per a la consecució de l’anterior mandat.

TERCER.- Donar compte d’aquest acord als legítims representants de la Comunitat Educativa de Caldes, AMPA del CEIP Sagrada Família, Direcció del Centre Escolar i a totes les entitats i associacions de Caldes pel seu coneixement, tot demanant el seu suport en aquest procés que ara s’inicia.

 

No obstant, el Ple acordarà el que cregui més convenient, d’acord amb el seu criteri.

Caldes d’Estrac, 23 de març de 2010

Catalunya Causa Comuna. Caldes d'Estrac - Barcelona

Aquest dissabte 27 de març em vaig apuntar per participar al fórum Catalunya Causa Comuna que va reunir el seu primer plenari al palau firal número 2 de Barcelona. Més de dos mil participants buscant i trobant respostes polítiques a diferents eixos de la vida de les persones i donar resposta a 6 de bàsics del present i futur de la política del nostre país. Molt ben acompanyat, per l'Elena Torrevejano companya del PSC de Caldes d'Estrac i primera secretària de la JSC de Caldes i amb molts companys i companyes vam dedicar tot el dissabte a consensuar, parlar, dialogar i trobar diferents propostes per diferents àmbits de debat.

Hi havia els següents àmbits de debat:

1. Què esperem de l’educació d’avui

Cal un gran debat sobre la qualitat, l’autoritat i l’eficiència màxima del sistema educatiu i de la formació. Volem un sistema que democratitzi l’excel·lència, que lluiti contra la reproducció de les desigualtats socials, que pemeti l’accés de tothom als coneixements professionals i a la cultura, que reforci el paper essencial dels i de les ensenyants, i que afirmi uns objectius i uns valors compartits.

2. Els joves: motor de la participació

La joventut és el futur de Catalunya. És un sector dinàmic, plural, especialment vulnerable per l’incertesa i les dificultats de la situació econòmica actual. Debatrem sobre les aspiracions, problemes i propostes de la joventut de Catalunya.

3. Bones pràctiques i innovació social

La societat civil - les seves associacions, moviments, sindicats - ha de jugar un paper essencial en les dinàmiques de progrés de Catalunya. Volem reflexionar sobre la seva acció, els processos de deliberació democràtica, els instruments i experiències en el camp de la solidaritat social, la necessària innovació dels processos de discussió i acció col.lectives.

4. El catalanisme del segle XXI

Debatrem sobre els nous plantejaments del catalanisme, els objectius i reptes del nostre autogovern, la unitat civil del poble de Catalunya, els riscs a evitar de populisme i fragmentació, a la recerca d’una visió estratègica comuna pels propers anys, per fer de Catalunya una societat més justa i lliure, més dinàmica i segura.

5. Després de la crisi: reptes i oportunitats

Veiem la crisi actual com un greu problema però també com una finestra que ens obre noves oportunitats. Tractarem dels canvis possibles en l’economia i en la societat, en l’habitatge, el territori, el medi ambient i el paisatge. Debatrem les perspectives de transició positiva vers un model econòmic més eficient i sostenible i vers un model social més just, solidari i cohesionat.

6. Ciutadania, diversitat i cohesió: la Catalunya gresol

Catalunya és un país d’acollida i de fusió, obert i enriquit per la diversitat intercultural. Ara, la bona incorporació al país dels nous ciutadans i ciutadanes d’orígen estranger representa un repte que exigeix noves polítiques afirmatives.

7. Espai 2.0

Aquestes són, despres d'un grup de reunions per tot el país i d'un dissabte complert de conferències i de diàleg,  les propostes:

1. Catalunya: la causa comuna cívica i democràtica

Una Catalunya dividida no pot guanyar. Una societat civil activa, diversa i creativa ha d’impedir les lògiques partidistes desarrelades que s’alimenten de personalismes i confrontacions excloents. Volem superar l’excés de divisions polítiques que fomenten la desafecció ciutadana i obren el risc del populisme, el clientelisme i l’abstenció. Més que barallant-se, volem veure els responsables polítics i socials del país debatent democràticament i a fons els millors projectes per a una Catalunya millor i més forta.

Volem lluitar contra la instrumentalització de l’opinió pública. La política de mercat, d’instrumentalització i desqualificació a través dels mitjans afebleix la democràcia perquè desorienta i allunya els ciutadans. Ens oposem a la manipulació política dels mitjans de comunicació i a la manipulació mediàtica de la política, perquè afavoreixen als més poderosos i degraden la nostra democràcia. Volem informació objectiva, verídica i plural, amb més coincidència entre opinió pública i opinió publicada, tant en els mitjans públics com en els privats.

2. Catalunya: la causa comuna pel progrés econòmic i per la justícia social

La crisi és un repte formidable. La selva global que ens hi ha portat generaria, si no hi féssim front, una economia afeblida i una societat de mercat, amb els nostres béns comuns (de l’educació i la sanitat fins a l’habitatge i el territori) tractats com a mercaderies subjectes a l’especulació, amb més precarització del treball i més deslocalitzacions. Ens cal, per contra, una economia amb més coneixement, creativitat, obertura, diversificació i productivitat. L’impuls de la R+D+I, una formació d’excel·lència, l’ajut a la renovació de la petita i mitjana empresa i el lideratge de Catalunya en el desenvolupament de l’eurorregió i de l’eix mediterrani són objectius estratègics essencials.

Podrem tenir així una societat més justa, cohesionada i culta, amb més igualtat i millors polítiques socials, amb més qualitat de vida. Podrem aconseguir una plena igualtat de gènere, especialment en els salaris. Les dones han de tenir plena paritat en les institucions i en la societat.

Hem d’impedir que el territori de Catalunya, el seu medi ambient i el seu paisatge tornin a ser l’objecte de l’especulació d’uns pocs, degradant i enlletgint el nostre país. Catalunya no ha de tornar a ser mai més la víctima del capitalisme especulatiu sobre el territori.

3. Catalunya: la causa comuna de la nació i de la cohesió del poble

Volem ser una sol poble, sense discriminacions ni fractures. La unitat civil del nostre poble i la igualtat de drets i deures de tots els que viuen i treballen a Catalunya són una causa sagrada.

Exigim un compromís comú contra la instrumentalització partidista del fet migratori. La força de Catalunya és la seva capacitat de societat-gresol. Les falses dreceres d’afirmacions identitàries excloents, lluny d’enfortir el país, poden esquinçar-lo amb un xoc d’identitarismes populistes i demagògics enfrontats. Som beligerants contra la xenofòbia i el racisme. Catalunya necessita que s’hi identifiquin tots els ciutadans i ciutadanes que hi viuen i hi treballen. Som un poble fill de moltes llavors, sempre solidari amb els nou vinguts. A tots ells els diem que val la pena fer-se en aquest país, i fer-se d’aquest país. No es renuncia als orígens pel fet de viure, estimar, treballar i morir en la terra on neixen els fills. La llengua no ens dividirà: cal el ple respecte a la llengua de cadascú, així com l’afermament i la millora de l’escola comuna, que aplega els infants de tots els orígens per a fer-ne ciutadans complets.

4. Catalunya: la causa comuna del bon govern i de l’ètica

Volem una administració eficient, que eradiqui tota mena de corrupció en les institucions i en la societat. El servei públic ha de ser una de les tasques més honorables; ha de ser valorat i prestigiat. Cal millorar constantment l’eficiència, l’austeritat i la transparència de l’administració pública, i cal simplificar-la. L’exercici de responsabilitats públiques no és compatible amb els negocis privats: cal un estricte règim d’incompatibilitats que impedeixi dràsticament una confusió que, quan es tradueix en escàndols de corrupció, genera la desafecció ciutadana i l’afebliment de la democràcia. Proposem un compromís comú per a eradicar la lacra lliberticida de la corrupció en les institucions i en la societat. Creiem en la necessitat d’ un compromís ètic renovat en la política, en el servei públic i en la societat.

5. Catalunya: la causa comuna de l’educació i la cultura

Proposem fer de l’educació la prioritat de les prioritats. Volem deixar a les noves generacions un país millor i volem deixar uns fills i filles millors al nostre país. La capacitat col·lectiva del nostre país comença a l’escola. La força i la qualitat de l’escola pública són la base del futur del país. Hem de mantenir-la en un lloc de preeminència estratègica, aconseguint un màxim d’eficiència pedagògica, garantint l’equitat educativa al conjunt de la població, adaptant l’escola al seu entorn, al territori i a la seva complexitat. Els educadors han de tenir reconeixement, autoritat i suport constant dels poders públics i de la societat. L’educació és el nostre instrument bàsic d’unitat civil i d’oportunitats iguals per a la infància: una societat culta, de persones lliures i responsables, es genera a l’escola.

6. Catalunya: la causa comuna de l’autogovern i del federalisme a Espanya i a Europa

Volem el màxim autogovern per a Catalunya en una Espanya i una Europa que reconeguin la nostra identitat. La diferència no és desigualtat, no és cap privilegi, no ha de ser motiu de confrontació. Contra els qui pretenen treure profit del xocs d’identitats, proposem l’horitzó federal de llibertat, fraternitat, solidaritat i unió dels pobles de l’Estat i d’Europa: volem una política d’afirmació catalana i de mà estesa als altres pobles, per avançar cap a un federalisme plurinacional a Espanya i cap a una Europa integrada políticament, condició cada vegada més necessària per superar els reptes de la crisi, garantir la cohesió social de les seves societats i els drets individuals i col·lectius dels seus ciutadans i ciutadanes.


DOCUMENTACIÓ DEL BLOG CATALUNYA CAUSA COMUNA

Escuelas de infancia y pensiones

Publicat al diari PUBLICO, 18 de març de 2010

Aquest article assenyala que una mesura favorable al sosteniment de les pensions públiques basat en el sistema de repartiment és facilitar la integració de la dona al mercat de treball, mitjançant el desenvolupament del 4rt pilar del benestar, que hauria d’incloure el dret a escoles d’infància, a més dels serveis de dependència. Tals serveis ajudarien també a que les famílies tinguessin el nombre de nens que desitgen (2), invertint en els infants, que beneficiaria a tota la societat.

Uno de los argumentos alarmistas que constantemente se utilizan por parte de aquellos autores que cuestionan la viabilidad del sistema de pensiones públicas es el del envejecimiento de la población, consecuencia del crecimiento de la esperanza de vida de los ancianos y del mayor número de éstos. Estos hechos contrastan con la disminución de la tasa de fecundidad (es decir, el número de niños por mujer en edad fértil) y de la natalidad (el número de niños nacidos por cada mil habitantes).

El problema con este alarmismo es que asume un determinismo inalterable en el que ninguna de estas variables demográficas puede variar, lo cual es un error. La fecundidad en España, por ejemplo, es de 1,3, una de las más bajas de la UE, pero puede (y debe) aumentar considerablemente. En realidad, todas las encuestas señalan que a la mayoría de familias en este país les gustaría tener dos hijos, por cierto, un número muy semejante al que expresan las familias en la UE. Si los tuvieran implicaría que el mal llamado problema de envejecimiento tendría mucha menos importancia que la que tiene ahora. Una de las razones de que no tengan dos niños es que no se ofrecen a las familias las ayudas necesarias para que sus miembros puedan compaginar sus responsabilidades familiares con sus proyectos profesionales. Y en España, cuando decimos familia queremos decir mujer. Es la mujer la que lleva la mayor carga de las responsabilidades familiares. El enorme machismo de la sociedad española, y muy en especial de los establishments mediáticos y políticos, explica que las familias estén tan poco apoyadas por el Estado (ver mi libro El Subdesarrollo Social de España. Causas y consecuencias).

En el año 2000, cuando asesoré a Josep Borrell como candidato del PSOE a la Presidencia del Gobierno, propuse que se estableciera un nuevo derecho en España, el derecho de acceso a los servicios de ayuda a las familias, es decir, acceso a las escuelas de infancia por un lado y a los servicios domiciliarios de atención a las personas dependientes, por otro. Tal derecho lo bauticé con el nombre del cuarto pilar del bienestar, término que hizo fortuna, de lo cual me alegro (ver mi artículo “El cuarto pilar del bienestar” Público. 15.10.09). Una parte de este cuarto pilar del bienestar, la de servicios domiciliarios, se aprobó por las Cortes Españolas y se está desarrollando por el gobierno español. Es una buena ley, aunque está subfinanciada y se centra demasiado en prestaciones económicas y poco en servicios. Pero la otra dimensión, el derecho de acceso a las escuelas de infancia, está muy poco desarrollada. Y es un error, pues su impacto en la calidad de vida de las familias (y muy en especial de las mujeres) y de la sociedad, así como en la estructura demográfica, sería enorme.

En España no existe tal derecho y el servicio de cuidado de infantes es muy deficitario. Incluso a los centros de infancia se les continúa llamando “guarderías”, como si se tratara de un lugar de aparcamiento para niños, un “parking” donde se lleva a los niños para que les guarden. Y esto es un problema. Estudios de desarrollo intelectual y emotivo de los infantes, realizados en EEUU y en los países nórdicos de Europa, señalan la enorme importancia que tienen los primeros años para el desarrollo emotivo, psicológico e intelectual de los infantes. Es fundamental para el mejoramiento de toda la sociedad que los niños estén en centros de infancia de alta calidad, atendidos por profesionales altamente cualificados y que dispongan de los medios necesarios. Y puesto que la educación de los infantes beneficia a toda la población, debieran estar financiados por todos, es decir, públicamente, lo cual no excluye contribuciones de los padres, que deben ser reguladas y dependientes de su nivel de renta.

Debido a que por razones de exilio he vivido en varios países (Suecia, Gran Bretaña y EEUU) además de en el mío, España, y tengo familiares en todos ellos, tengo información de primera mano sobre cuánto les cuesta a los padres una escuela de infancia (para niños menores de dos años) en cada uno de estos países. En Nueva York cuesta el equivalente a 1.600 euros al mes llevar a tal niño a un centro de infancia (la gran mayoría privados). En Estocolmo (Suecia) los padres pagan según su nivel de renta, sin nunca alcanzar una cifra mayor del equivalente a 180 euros al mes, en una institución pública y de elevadísima calidad. Y en Barcelona, una escuela privada puede costar unos 700 euros, y una pública 300 euros (130 euros de matrícula más 170 euros en gastos paralelos). En España existe una enorme carencia de escuelas públicas de infancia. Las de mayor calidad son las suecas. Tienen un número menor de niños por profesor y permanecen abiertas durante más horas.

Se me dirá, con razón, que las familias suecas son las que pagan menos por llevar a sus niños a excelentes centros de infancia, pero, en cambio, pagan más impuestos. Los impuestos en Suecia son más elevados que en EEUU y España. Pero lo que no debe ignorarse (como ignora la gran mayoría de pensadores liberales) es que si sumamos lo que una familia estadounidense paga en atención a sus niños (sea educación o sanidad), vemos que las cantidades son mucho mayores que las que pagan las familias suecas, pues en EEUU lo pagan sólo los padres (y en servicios privados), y en Suecia lo pagan todos los ciudadanos (y en servicios públicos).

Lo cual me lleva a una última reflexión. Suecia tiene una tasa de fecundidad próxima a dos niños por mujer. Mi maestro Gunnar Myrdal y su esposa, Alba (dos de los economistas más influyentes en la socialdemocracia sueca), convencieron al gobierno socialdemócrata sueco de que tenía que invertir en escuelas de infancia para aumentar la fecundidad y facilitar la integración de la mujer al mercado de trabajo. En España, sin embargo, los equipos económicos de los gobiernos raramente ven las escuelas de infancia como inversiones tan o más importantes que el AVE. Y, en parte, ahí está el problema. No lo entienden. El machismo siempre dificulta la solución de nuestros problemas.

Vicenç Navarro ha sido Catedrático de Economía Aplicada en la Universidad de Barcelona. Actualmente es Catedrático de Ciencias Políticas y Sociales, Universidad Pompeu Fabra (Barcelona, España). Es también profesor de Políticas Públicas en The Johns Hopkins University (Baltimore, EEUU) donde ha impartido docencia durante 35 años. Dirige el Programa en Políticas Públicas y Sociales patrocinado conjuntamente por la Universidad Pompeu Fabra y The Johns Hopkins University. Dirige también el Observatorio Social de España

La Maternitat d'Elna. Caldes d'Estrac

Haver estat vençut no era prou..... No hi ha barracots, ni fustes per fer-ne, però cal fer quelcom per als dies ventosos i les nits fredes. amb quatre o cinc mantes és possible de bastir una xabola, si les canyes ens arriben per a tots. Que hi fa que les xaboles hagin d'ésser de sostre que només sigui possible de romandre-lhi estès o assegut. Fa fred, fa vent. Que no plogui.... els sostres de manta deixen passar aviat l'aigua, i mentre la pruja duri hom tremolarà i petarà les dents. El llit de cada home és l'emprenta que el seu cos deixa a la sorra...... Al nord filferrades, al sud filferrades, a l'oest filferrades, a l'est ..... encara ens queda el mar.... (Agustí Bartra).

Dissabte a la tarda, 19.00 Local de Promoció económica de Caldes d'Estrac vaig anar a la inauguració de l'exposició la Maternitat d'Elna, gestionada per l'Associació de Dones de Caldes d'Estrac. No tinc paraules per descriure el que vaig i em van fer veure, us convido a fer una passejada per ella i a una profunda reflexió de les conseqüències de la guerra. Bon treball.

Primer Sopar col·loqui PSC Caldes d'Estrac. Política Municipal amb en Joan Rangel.

Ahir a la nit, continuant amb la nostra política de participació ciutadana i treballant el programa electoral PSC 2011, vam encetar els sopars- col·loqui i com no podia ser d'una altra forma els va inaugurar el nostre company d'agrupació, durant més de vint anys alcalde de Caldes d'estrac, actual secretari de política institucional del PSC i delegat del govern a Catalunya, Joan Rangel.

La frase de Felipe González, “la política és l’art de gestionar l’espai públic que compartim”, més una descripció clara de la política municipal, proximitat, formació i desenvolupament d'un projecte, amb un objectiu clar, prioritzar el be comú als interesos individuals, van fer d'ahir a la nit una gran vetllada acompanyat d'un magnífic sopar al restaurant Vellard i de companys i companyes molt participatius.

Una bona conferència tancada amb un torn obert de preguntes, van ser una possada de llarg d'aquests sopars-col·loqui estelar. Continuarem amb aquesta línea de treball, participació, consens i diàleg per tenir el millor projecte per Caldes.

El Nou Pla de les Escoles. Caldes d'Estrac

El Nou Pla de les escoles

Ahir, veient el programa “SALVAME” de Tele 5 vaig trobar-hi forces semblances entre els personatges que hi surten i com tracten l’actualitat, amb l’equip de govern de CiU a Caldes d’Estrac i la seva forma de fer política. On ha sigut més gran, és en la gran actuació que van tenir des de que estaven a l’oposició fins ara que governen, en relació, al Nou Pla de les Escoles.

El 23 de desembre de 2009 el Dpt. d’Urbanisme, ha suspès el projecte de CiU que “solucionava” el famós Túnel de l’escola, i amb raons diverses: mal dibuixats els plànols, parets que envolten l’escola de 8 metres d’alçada, no soluciona l’accessibilitat a les escoles, irreal connexió amb el Carrer Torrevella, falta d’informes de diferents dpts. (Patrimoni de la Generalitat) , fort impacte paisatgístic i medi ambiental, destrossa de la zona verda, mala ubicació de l’habitatge, etc. En conclusió, un bunyol urbanístic que no resolia cap dels problemes de l’escola i on sortia beneficiat només el promotor, ja que CiU va doblar el nombre d’habitatges que hi havien aprovats abans del 2007.

¿On estan les semblances?, doncs bé, el Sr. Arnó va començar a anar a l’escola portant la “seva” documentació, a fer insinuacions, fent veure “possibles” beneficis econòmics per als regidors socialistes i va continuar amb la política de la por, quin perill o soroll hi haurà, quan i com s’ha donat la informació, quina distància d’obra hi haurà, quins estudi geològics, de seguretat s’han fet, utilitzant tan la festa major d’hivern per la seva campanya publicitària com les Portes Obertes del Ceip, i per més inri, sense cap informe tècnic que avalés les seves insinuacions. Heu vist algun dels “periodistes” de “SALVAME” aportar alguna prova?, que és més important el rumor o la realitat?, poder tornar al programa o tirar endavant un projecte periodístic seriós?.

Eren totalment indiferents les reunions explicatives, anar al claustre de professors, amb l’AMPA i amb les famílies explicant els beneficis que es proporcionarien als edificis escolars, la carta informativa del Síndic informant d’una tramitació modèlica, amagada hàbilment fins desprès de les eleccions per no haver d’explicar-se. Només hi havia un objectiu pel Sr. Arno: l’alcaldia. Com els periodistes de “SALVAME”, encara que els hi donen explicacions, ells hi continuen, amb una diferència, aquí a Caldes ens juguem el futur de les escoles.

I que passa amb els grans insinuadors, que fa el “SALVAME” amb els seus col·laboradors?, sempre hi ha un racó per ells, un temps i un sou per poder-se explicar. Aquí el Sr. Arno d’alcalde, va aconseguir 40000 euros de sou, la regidora de joventut i serveis social, 40.000 euros/any i desprès de lligar el sou, canvia d’escola (a la nova de Sant Vicenç), un altre fa la revista municipal, té una empresa d’informàtica amb exclusivitat i fa tota la propaganda municipal, un altre contractats familiars seus a dit, etc.
I que passa amb el que fan servir com a mitjà, el famós de torn, quan no és notícia, s’abandona, se’l critica, aquí CiU i el Sr. Arno ho han fet amb l’escola durant aquest quasi 3 anys, van obtenir els rèdits electorals i adéu, cap projecte creïble de futur/present per l’escola, havent de canviar el regidor per la seva falta d’implicació al projecte educatiu i no aconsegur ni un euro dels més de 600.000 E que ha rebut Caldes dels 2 Plans Zapatero (FEIL i FEOSL) per a millorar l’edifici escolar. Bé, quan tothom té clar que el futur escolar no es pot lligar a un projecte urbanístic el Sr. Arnó s’enroca amb la resposta de la Generalitat e informa que si el vial del nou Pla no va com a ell li agrada l’escola va fora, a un altre lloc.
No vull pensar per que ara no s’ha demanat cap projecte de seguretat, ni cap estudi d’impacte mediambiental, dues de les raons per les qual s’ha suspés el nou Pla, ni per que el Sr. Arno ha trigat més de 30 dies ha explicar-se, vull mirar endavant i solucionar d’una vegada el futur de les escoles.
¿Els nostres fills/es han de pagar per la falta de projecte que té el Sr. Arno? Si no té res que avali les seves noves “promeses” ¿hem de canviar el lloc de l’escola?.

On hi ha la diferència amb el programa televisiu? Els col·laboradors de “SALVAME” saben perfectament que formen part d’un programa d’entreteniment, en canvi el govern de l’Arno ni sap on va, ni quin projecte, ni quines polítiques per les persones aplicar.

Que us podrem oferir pel futur des del PSC de Caldes d’Estrac:
Una solució de consens amb la comunitat educativa. Mantenir l’escola allà on es troba, en mig d’un paratge natural, una rehabilitació complerta de l’edifici, amb nous espais educatius, compliment de les normatives de seguretat dels edificis públic i que compleixi en accessibilitat i comunicació. Separar el projecte urbanístic del futur escolar, i si es desenvolupa, el beneficiari han de ser les escoles, cobrint les seves mancances d’accessibilitat, falta de patis de P3 a P5, i creant una zona esportiva nova.

OPINIONS. Revista PSC Caldes d'Estrac Març 2010.

8 de Març, Dia internacional dona treballadora.

Manifest 8 de març de 2010
Les dones i els homes socialistes commemorem que avui, 8 de març, el Dia Internacional de les Dones, fa 100 anys que la socialista Clara Zetkin va pro-posar aquesta celebració amb l’objectiu de promoure el sufragi universal femení, 30 anys de l’adopció de la Convenció per a l’eliminació de totes les formes de discriminació contra les dones i 15 anys de la Plataforma d’Acció de Beijing.
Hem de tenir molt presents aquests cent anys de lluita pels drets de ciutadania de les dones. Avui hem de reivindicar més fort que mai la importància de la igualtat d’oportunitats com a condició indispensable per al creixement sostenible, l’ocupació, la competitivitat, l’excel·lència científica i la cohesió social. La igualtat entre dones i homes és una qüestió de drets fonamentals i de justícia social però també una condició prèvia per a la superació de la crisi econòmica i financera que estem patint.
Les i els socialistes treballem per una transformació de les estructures i els models tradicionals que persisteixen a la nostra societat. El dèficit que su-posa la baixa participació i representació de les dones, sobretot en el sector econòmic i financer, significa una pèrdua de talent femení que no ens podem permetre. D’altra, constatem la pervivència dels estereotips sexistes a la nostra societat, sent especialment preocupant la reproducció d’esquemes masclistes entre les generacions més joves. . . .

dona.socialistes.cat DIA INTERNACIONAL DE LES DONES 8 de març de 2010 . . .

En aquest context ens comprometem a seguir treballant perquè la igualtat de gènere sigui una prioritat en totes les agendes polítiques i avalem la feina feta pel govern d’esquerres a Catalunya que ha aconseguit que en 4 anys s’hagin duplicat els recursos destinats a la lluita contra la violència de gènere. S’han posat en marxa protocols sectorials de detecció, atenció i recuperació de les dones que han patit maltractaments; es disposa de 19 jutjats de violència sobre la dona i 5 oficines d’atenció a la víctima del delicte; s’han especialitzat efectius dels Mossos d’Esquadra des dels Grups d’Atenció a la Víctima i s’han creat espais específics a les comissaries; s’està desplegant la Xarxa d’Atenció i Recuperació Integral amb nous Centres d’Intervenció Especialitzada (Salt, Sant Feliu de Llobregat, Amposta i Tarragona); i s’ha dotat de més recursos al món local pels Serveis d’Informació i Atenció a les Dones.
En l’àmbit de la igualtat d’oportunitats a la feina més de 400 empreses catalanes han rebut suport i formació per a l’elaboració de plans d’igualtat; accions com el Jo, directiva, la xarxa Ariadna de mentoria, la incorporació de dones en el sector del metall i del motor, o els ajuts a les dones rurals per a l’accés a la cotitularitat de les explotacions agràries han millorat la presència de dones en sectors molt masculinitzats i en àmbits de presa de decisió. I més de 3300 dones en situació de vulnerabilitat per l’atur o la violència s’han beneficiat de diversos tipus d’ajuts.
Des del socialisme seguirem apostant per un nou contracte social que asseguri el repartiment entre dones i homes de tots els treballs, els remunerats i els de cura de les persones, així com el repartiment del poder en tots els àmbits. Les polítiques d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes requereixen d’una veritable conscienciació de tots els agents socials i la seva rendibilitat es tradueix en majors taxes d’ocupació, més contribució al PIB, majors ingressos fiscals, índex de natalitat sostenibles i més cohesió social. Sens dubte, la qualitat de les nostres democràcies requereix una participació equilibrada d’homes i dones en tots els espais de presa de decisions, sobretot en l’àmbit financer i econòmic en un moment de crisi com el que vivim.

dona.socialistes.cat DIA INTERNACIONAL DE LES DONES

El projecte de la modificació del Pla General del sector de Can Comas- Can Vidal, aprovat per CiU el 2008, és rebutjat per Urbanisme

Caldes d’Estrac ha de modificar el Pla General d’Ordenació urbana a la zona de Can Comas que inclou la requalificació i ordenació de la finca Can Vidal ( Camí Ral, 34, 36 i 38 ).


Els socialistes recorden que en el Ple del 5 de maig de 2008 es va anul·lar el Pla inicial de l’any 1984, impulsat per l’antic govern del PSC, i es va aprovar, “gairebé d’amagat”, el nou Pla, amb els vots a favor de CiU i en contra del PSC. Tot i que el grup municipal socialista, a l’oposició, va exposar les deficiències que condicionaven el nou text, l’equip de govern les va obviar, i “ara Urbanisme desestima el Pla refermant algunes d’aquestes consideracions ”.

La portaveu del grup municipal del PSC de Caldes d’Estrac, Rosabel Cantenys, manifesta que el document de la resolució de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, del 28 de gener passat, que desestima el Pla General del sector de Can Comas- Can Vidal, aprovat per CiU l’any 2008, “deixa molt clar que es tracta d’un Pla fet precipitadament, amb presses i a la brava per part de l’Ajuntament ”. Recorda que aquesta és la segona vegada que Urbanisme rebutja un Pla presentat per l’equip de govern, ja que ja va deixar fora el Pla de les Escoles, “al·legant, entre d’altres, moltes deficiències en el projecte i posant de manifest que s’havia fet tot a corre cuita i sense la documentació necessària”.

Segons els socialistes de Caldes, la desestimació d’aquest Pla, juntament amb el de les Escoles, “és un revés molt important pel Pla d’Habitatge Públic de l’equip de govern, que l’alcalde Joaquim Arnó va vendre abans d’hora i amb molt poca prudència”. En aquest sentit, fan memòria i expliquen que, en la sessió informativa del 5 de maig de 2008 a la Sala Cultural, davant d’un gran nombre de persones i entre ells força joves, l’alcalde va nombrar els beneficis d’aquest Pla, “donant per fet que es tiraria endavant, sense tenir en compte que tota modificació urbanística necessita un procés i que, en definitiva, és Urbanisme qui havia de donar el vist i plau”. Davant d’això, el grup municipal socialista lamenta sobretot “que totes les expectatives que va generar l’alcalde entre els caldencs i caldenques sobre poder disposar d’un habitatge públic, han quedat en no res”. Les presses i l’afany propogandístic són mals consellers per fer una gestió responsable i seriosa.

Des del PSC expliquen que, com a resultat de la resolució d’Urbanisme, Caldes d’Estrac ha de modificar el Pla General d’Ordenació Urbana a la zona de Can Comas, que inclou la requalificació i ordenació de la finca Can Vidal. Segons argumenten, la resolució de la Generalitat reclama adreçar moltes irregularitats que es troben en l’índex d’edificabilitat, densitat, paràmetres d’edificabilitat, traçat de vials, adaptació a la topografia, respecte a la vegetació i a la protecció del patrimoni arquitectònic. En aquest sentit recorden que, igual que en el Pla de les Escoles, l’informe diu que cal complir el règim de protecció del patrimoni arquitectònic per a l’edifici de Can Vidal i el seu entorn, així com sol·licitar un informe a la Direcció General del Patrimoni Cultural. Al mateix temps, tal i com comenten, Urbanisme també remarca la falta de documentació, d’avaluació econòmica i financera, de documentació gràfica i d’un pla d'etapes de terminis, així com dels informes de les Direccions Generals de Comerç i del Patrimoni Cultural. Una altra mancança que s’esmenta és el text de les normes urbanístiques i els plànols d’ordenació en suport informàtic i en el format de tractament de textos que exigeix el Reglament de la Llei d’Urbanisme vigent.

A més la resolució d'urbanisme també fa constar la necessitat de vincular la nova edificació de Can Comas amb la urbanització del carrer principal per a garantir una bona solució. I això és exactament el contrari del que s´ha fet amb la construcció del magatzem de la brigada ( que ara sembla aturat ) on s´ha aixecat abans l'edifici que la urbanització del carrer, tal com va reclamar el grup socialista en el seu moment.

D’altra banda, des del PSC de Caldes també lamenten el fet que “l'equip de Govern de CiU no informés, ni a la ciutadania ni a l’oposició, i convoqués, el 5 de maig de 2008, un Ple extraordinari, no emès per la ràdio”, en el qual es va anul·lar el Pla inicial de l’any 1984, impulsat per l’antic govern del PSC, i es va aprovar el nou Pla.

Els socialistes comparen el Pla de 1984, que contemplava la construcció de 75 habitatges, amb el nou Pla, que preveia 147 habitatges plurifamiliars. Expliquen que, la nova proposta, segons l’actual equip de govern de CiU, preveia disposar de 116 habitatges lliures d’uns 90 m2 aproximadament, 30 habitatges de protecció oficial de 90m2, i de 8 a 20 pisos tutelats de 50 m2 a Can Vidal, a banda d’un Casal per la gent gran de 300 m2 i un centre infantil de 150 m2. Segons expliquen des del PSC, a canvi de doblar la densitat de la zona, ja que es passava de cases a pisos, l’Ajuntament donava el 10% d’aprofitament mig que té sempre un administració en una promoció urbanística, a la promotora, o sigui 6.000 m2 a Can Comas. Al mateix temps, aquesta última comprava les tres finques de Can Vidal per 900.000 euros amb càrregues, per convertir-ho en domini públic, sense que hi hagués taxació que avalés aquest preu. Tal i com ja va manifestar amb anterioritat, el grup municipal socialista recorda que no hi havia cap estudi de valoració de la finca de Can Vidal, ni del nombre d’habitatges que s’hi podien construir, i al mateix temps el projecte no contemplava la protecció del patrimoni de l’edifici de Can Vidal i el seu entorn.

Des del PSC conclouen que “mai hem qüestionat la política de tirar endavant habitatge públic, sinó el procés i el mecanisme de l’equip de govern de CiU per fer-ho, ja que mai vam veure clara tota aquesta modificació, i la jugada que es feia amb el promotor”. Per als socialistes “sota la política d’habitatge públic del govern d’Arnó es disfressava especulació urbanística”.

Enllaç: El Punt, Diari maresme,