Com a primer secretari de l'Agrupació Local del partit dels Socialistes de Catalunya de Caldes d'Estrac vull mostrar el nostre condol, especialment, a la família del nostre president de l'Agrupació, company i amic Ricardo Pérez de la Hoz.
Des d'ahir dono voltes per poder explicar que representarà la pérdua d'un amic com en Ricardo, i com sempre em tocava parlar en els actes després d'ell, amb alló que guanyava a tots/es, és la paraula que he trobat: Passió.
Com que he tingut llargues tertúlies amb ell i amb l'amic Freixas crec personalment que en Ricardo era un apassionat de moltes coses, entre elles la seva feina (gestoria Bertran) el món geganter (Jaume Joan tens el suport de la nostra agrupació) un gran raconet pels Diables, maquetisme, helicopters, llibres de la 2ª guerra mundial, poesia , que dir de poesia Goytisolo, Miquel Hernandez. Sempre des d'uns valors que ell defensava, que són els del Socialisme: LLIBERTAT, IGUALTAT i SOLIDARITAT.
Però res comparat a la passió que vivia per la seva família, la pròpia, la família gegantera o la família socialista. Sentia un orgull especial per tots els seus fills/es, pels seus nets/es i per la seva dona Mari Angels. Un record especial per la Miriam, la Laura , l'Emili i l'Anna.
A mi em toca escriure de la passió que envoltava els seus valors personals: el socialisme. Va pasar per totes les seccions de l'Agrupació, militant base, secretari finances, primer secretari i en l'última reestructuració de l'Agrupació va acceptar com sempre feia el càrrec de president. "Miquel pel que em demanis aquí estic", em va dir, quan el vaig trucar que pensava amb ell per aquest càrrec i a part membre comisió econòmica de la federació del maresme del PSC.
Segurament les sigles del partit que represento, el PSC cadascú les valora com vol i crec que dintre de la llibertat individual cadascú l'has ha de valorar com vulgui. Si la P del PSC pel Ricardo era passió, crec que moltes vegades hagues canviat aquesta P per una F, la de família. Som una estructura de partit amb un caire familiar on ell era un engranatge perfecte, sempre hi era, mai faltava i el que és molt important per la vida política d'una agrupació, sempre donava el seu punt de vista, fet que últimament s'està perdent i amb ell perdrem un gran iniciador de debats.
En relació a la S de la sigla del PSC, primera i clara SOCIALISTA i socialista des de les bressoles. M'enrecordo que em va explicar que quan en Joan Rangel el va anar a buscar per les eleccions municipals va voler anar al seu pare a informar-lo (no a demanar permís) que es vinculava als socialistes, el seu pare li va respondre "no te has equivocado Ricardo".
Sempre ens deia, el socialisme es porta des de dintre, mentre per nosaltres tot aquest embolic és un servei als demés, pels altres, per la dreta, és un negoci, tota la vida han viscut d'això i volen continuar vivint.
Segon trocet de la S, la seva Santander (Cantabria ) natal. M'agradaria que haguessiu pogut escoltar amb quina passió explicava els seus viatges i els seus dinars a Cantàbria. No vull imaginar la seva felicitat el dia del casament de la seva filla Laura a Cantàbria juntant els seus amics de Caldes amb la seva terra natal, si començava a parlar, amb dues hores de tertúlia no tenia suficient per explicar-ho.
Tercera part de la S, sentiment. Joan Raventós, un dels fundadors del PSC va dir que el socialisme és un sentiment, sense el sentiment que impulsen les persones el socialisme no acaba de ser del tot. Doncs bé, Ricardo era tot sentiment.
Mari Angels,i més amics/gues, ahir em vau dir: tantes emprenyades, denúncies, males cares perque passi això i tan ràpid...
Sé que res del que digui alibiarà el nostre dolor ni el de tots nosaltres, si que puc dir que els socialistes de Caldes no oblidarem mai en Ricardo, ni podrem oblidar-ho mai i que tampoc oblidarem alló que ell i més companys/es nostres hem patit per defensar un projecte de poble sota les sigles del PSC.
Ell em deia i em repetia: "Aquí hi han uns que tenim un projecte polític, que pot agradar més o menys, i uns altres que fan servir qualsevol eina, inclús la judicial per arribar a la cadira". Sé tot el que va patir amb l'intent de destrucció política del seu gran amic Joan Rangel i especialment l'intent al seu amic Josep Maria Freixas.
Mari Angels, no oblidarem mai i sempre tindrem un record molt especial per en Ricardo i fer alló que ens deia ENDAVANT.
La C del PSC és molt clara, català i caldenc. Personalment la paraula adopció no m'agrada gens, crec que la persona s'autodefineix segons els seus sentiments no des de la visió dels demés , per tan ell era caldenc i català. Per alguns encara era el de Can Terradas i per molts era en Ricardo.
Per acabar dues coses:
un petit fragment de la INTERNACIONAL
L'Home de l'home és germà
drets iguals tindran
la Terra serà el paradís,
la pàtria de la humanitat.
Ens agrupem tots
en la lluita final
I s'alcen els pobles
per la Internacional.
per la Internacional.
Comapnys/es aixequeu el cap, mireu el front, mireu el futur amb orgull perque nosaltres sempre podrem dir que vam conèixer en Ricardo.
Quan soni una ranxera durant la festa Major sempre vindràs al nostre record.
MOLTES GRÀCIES , RICARDO
