Per a començar, una foto de família -política, és clar -.
A l'esquerra, en Joan Rangel, al seu costat, la meva companya al PSC de Caldes, Rosabel Cantenys. Jo sóc el de la corbata blava. Junts amb el president José Montilla
Us faig un breu apunt d'un bon discurs, per a tancar un bon congrés:
"Els milers d'homes i dones que fa trenta anys van veure néixer el PSC somiaven que representés la gran majoria del poble català. De la Catalunya vella i la nova. De la que va néixer aqui i fora d'aquí, de la Catalunya rica i plena que, entre tots formem. Somiaven en un PSC que expressés, millor que ningú, el sentiment majoritari, les aspiracions i els neguits compartits, en un PSC que fos el capdavanter de la lluita per la justícia social,en un PSC que fos una peça clau en l'articulació de l'entesa entre Catalunya i Espanya, que esdevingués un gresol de la diversitat social, cultural i lingüística del poble de Catalunya, compromés en la defensa, l'impuls i el prestigi social de la llengua pròpia del nostre pais".
Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya / Primer secretari PSC Jose Montilla (20/07/2008 cloenda Congrés PSC)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada