Miquel González Monforte. Un enamorat de Caldes

Rosabel Cantenys Monsant

2011-10-15T00:58:00.001+02:00

Avui 14 d'Octubre del 2011 la nostra companya Rosabel ha deixat de ser portaveu i regidora del Grup Municipal Socialista de Caldes d'Estrac. Feia algún día m'havia comunicat que per temes de salut havia pres aquesta decisió, que li havia costat molt, però que es veia obligada a fer-ho per intentar continuar amb normalitat la seva vida personal i laboral. Com no podía ser d'un altre forma li vam respectar la mateixa. Segurament seré la persona, a part de la família, que durant aquests últims quatre anys he treballat, discutit i parlat més amb ella, perfeccionista, molt treballadora i amb una gran virtut, fer grup i que treballi per tirar projectes endavant.

Aquest dies he estat rumiant molt la conversa que vam tenir, i li he de dir públicamente gràcies per la feina feta i sobre tot t'esperem. Avui, a l'assemblea, li he llegit una frase de Steve Jobs, creador d'Apple, on en una extraordinària xerrada a Stanford, va dir que quan un es pregunta cada matí si avui fos l'últim día de la meva vida, faria alló que faré? i la resposta és No, el millor és canviar. Doncs bé, avui la Rosabel ha informat que canviarà, abans que li continui afectant a la seva salut ha de fer-ho. Sort pel nou camí, segur que ens retrobarem aviat.

Poques vegades m'he pogut sentir tan orgullós de pertànyer al PSC com aquests dies. El compromís i el pas endavant que han fet els companys/es quan han estat informats d'aquest fet són encomiables i han sigut refrendats amb el dels militats i simpatitzants aquesta nit.

Defensem un projecte de poble on tots/es tinguem cabuda, un Caldes millor amb uns serveis i espais públics de qualitat, on la responsabilitat amb els diners de tots/es i la despesa coherent comenci a ser un valor inqüestionable i per això tenim gent molt preparada i que no ha dubtat en donar un pas endavant.

En Sergi Sauri, com a portaveu del grup municipal, en Victor Pastor nou regidor, jo mateix coordinant el grup, l'Amèlia responsable de l'àrea de comunicación del PSC de Caldes i l'Elena recolzant la feina d'organització acompanyats de la resta del grup i de tots els simpatitzants del PSC farem que el vot que ens vau donar molts veïns/es de Caldes es torni a repetir amb més força l'any 2015 per la feina que farem durant aquests propers anys.

Quan Steve Jobs va haver de marxar d'Apple, va tenir uns primers moments on va pensar que no tindria futur, adaptant-se a la nova stuació i treient la part positiva de la situació va crear NEXT, PIXAR i va formar la seva família. Aprofitem els canvis, treiem la part positiva per canviar, per crear, per arribar a la gent i per comunicar, amb uns valors per defensar, sens dubte serà el nostre camí de l'èxit.

Gràcies Rosabel.

ARA CALDETENYS !!!!

2011-04-30T08:22:00.000+02:00

Abans d'eleccions.

2011-04-04T16:48:00.002+02:00

"Bienvenido Mr. Marshall" és una pel·lícula de l'any 1953, dirigida per luis G. Berlanga, on es dóna una imatge satírica d'un poble de l'Espanya franquista,que fa una neteja de cara per que aquells que venen de fora es trobin un "altre" poble.

"Como alcalde vuestro que soy os debo una explicación, y esa explicación os la voy a dar porque os la debo" magnífica frase de l'alcalde Pepe Isbert a la balconada del poble que es podria perfectament donar a Caldes durant aquests dies abans de les eleccions.

3 reunions amb diferents veïnats de Caldes, Camí Nou, Sant Josep Sant Pere i Sant Pere Abanto, fent promeses d'urbanitzacions de carrers complertes sense data de realització i sense projecte encarregat, ni aprovat, ni import de les obres, crec que és una falta de respecte del Sr. Arno tan a tots els veïns de Caldes com a les eleccions municipals que les tindrem d'aqui a un mes. Des de quina realitat econòmica està prometent?, quan des del 2009, de les comptes municipals no s'han fet les corresponents liquidacions obligatòries per llei i la central fotovoltaica, "solucionador" econòmic de Caldes, fa més d'un any que hauria d'estar fent ingressos a les arques municipals i està abandonada i sense connexió al parking nII.

Si això està fent el Sr. Arno amb obres de futur, el rentat de cara a Caldes és un intent meritori, però sense projecte, és realment inefectiu. Pintant uns quants pasos peatonals, fent tancaments de fusta dels contenidors (Fuerte comanche) quan Caldes ja havia fet una aposta pels contenidors soterrats, fent promeses d'escola nova, quan tothom que escolta a la Consellera d'Educacio, Irene Rigau, només sent estalvi, retallades de serveis i aturades d'obres, fins i totes les compromeses, i tenint l'institut de Sant Vicenç amb un futur més aviat desconcertant que clar, i, després de 4 anys, fent una actuació de manteniment del final de la riera juntant-t'ho amb l'intent d'acabament del cubriment per que finalment i després de 2 anys pugui ser transitable, crec personalment que fa un flac favor a la credibilitat de la democràcia i de la participacó.
Bé , en resum, estem a les portes de les eleccions i quan no s'han fet els deures a temps i es deixa tot per l'últim dia, normalment es suspèn.

Ana Pastor, lliçó de qualitat periodística.

2011-03-18T17:00:00.000+01:00

La notícia no és que cau el vel, fet que ha internacionalitzat l'entrevista, la notícia està en les paraules, en les preguntes sense por de la periodista i les respostes del líder iraní. Gràcies per fer que la globalització informativa passi al nivell on havia d'estar, això és periodisme de nivell.

Japó. 11.3.2011.

2011-03-13T23:03:00.000+01:00

Des d'aquest blog voldria fer arribar el meu suport al poble del Japó afectat per un terratrèmol i posteriorment un tsunami amb danys incalculables. La gran força de la naturalesa ha deixat petit tot poder humà. Una abraçada.

11 Març. PAU.

2011-03-11T00:01:00.006+01:00

Un minut de silenci, de record, en un dia com avui pels fets de l'11 de març.

El govern del millors o dels "nostres".

2011-02-17T18:46:00.000+01:00

"Un dels nostres" és una película de Martin Scorsese, protagonitzada per Robert de Niro, Ray Liotta i Joe Pesci, on darrera un gran guió, es mostra una societat i els intrigulis de la màfia italo-americana i lo important que valora la "família" els orígens purs italians per tenir en consideració a un nou membre i a més tota activitat al barri es desenvolupa entre favors dels membres de la mateixa. Si ets de la família, cap problema, si no estàs amb ella, ni aigua.

El Molt Honorable Sr. Artur Mas, ha batejat el seu govern com el dels millors, però hi ha qui s'ha pensat que serà el dels nostres. L'aprovació per part de l'actual equip de govern de CiU a Caldes d'Estrac del pla de Can Comas i sobre tot el de Les Escoles, posa de manifest clarament el fet que alló que no es va aprovar amb els socialistes pasarà amb els "nostres" al govern i donant la imatge que fins i tot els serveis técnics d'un departament canviaran els seus plantejaments per "possibles" pressions polítiques.

Ja vaig escriure quan el departament d'urbanisme va tombar el nou projecte de les Escoles totes aquelles coses que no cumplien, massa edificabilitat, destrucció de l'entorn, viabilitat errònia, tot aspectes técnics, i jo li sumava la visió política, el més important, ja que no garantia el futur de l'escola per que prioritzava els interessos privats, del promotor, als públics, garantir terrenys i poder ampliar l'actual CEIP de Caldes. Doncs bé, el Sr. Arnó, ha tornat a presentar el mateix projecte com a solució urbanística pel sector de les escoles, convençut que a Urbanisme ara li aprovaran.

Estic desitjant saber quin técnic d'Urbanisme signarà i autoritzarà ara un projecte que fa menys d'un anys es va desestimar, en concret va suspendre la seva tramitació pet les raons que us explicava.

A Caldes, més és menys.

2011-01-16T13:04:00.002+01:00

Hem arribat al 2011 i per a tots els que hem estat treballant en la política municipal ens arriba l'hora de les notes, que seran, en bona part, el reflexe dels vots que rebrem en les properes eleccions del mes de maig. Si bé la ideologia política fa diferenciar els projectes de present i futur que els partits presentem en unes eleccions, segons els valors que cadascú defensa, el mínim que podem exigir a un equip de govern és una bona gestió i, sobretot, de l'espai públic que ens envolta i quan no l'ha hagut la qualificació que rep és: incompetència.

Però a Caldes hi ha un suplement per poder valorar aquesta qualificació, més és menys.
Un increment de la plantilla municipal pasant dels 52 treballadors l'any 2007 als 72 del 2011, la majoria d'alta qualificació i retribució, (cal recordar que a més s'han eliminat més de 10 places de l'escola bressol al privatitzar-la, per tan, prop de 30 contractacions noves en aquests 4 anys). Un augment del capítol 1 (despesa municipal en treballadors) de 1.520.363 € a 1.931.700 € en el mateix període de temps, suposant un increment del 40.17%, a quasi un 50% del pressupost recentment aprovat 2011 i a més, fent servir la contractació "digital" com exemple clar de l'esperit democràtic que envolta l'actual equip de govern, que conjuntat amb la pèrdua de serveis públics de qualitat com l'escola bressol, ràdio municipal i la gestió de les instal·lacions esportives fa que quedi clar que aquí, més és menys.

Per tant, molt més personal, amb l'actual alcalde, el Sr. Arno, i una regidora de CiU, l'Helena Gallardo, per primera vegada amb dedicació exclusiva, molta més despesa pública i com a resultat el poble, l'espai públic comú, més abandonat i deixat que mai. Podria posar molts exemples, Camí Nou, Sant Pere, Sant Josep, Sant Pere Abanto, les promeses a La Isla, la Fanera,....... però crec que hi han dos paradigmàtics, sobre tot, per la importància històrica i econòmica que tenen per Caldes, un és el Passeig dels Anglessos, on durant aquests quatre anys ha hagut un abandonament total, palmeres sense substituir, balustrades caient-se, i entarimat de fusta en un lamentable i perillós estat, i l'altre el Parc Muntanyà on després de fer multiples crítiques a l'anterior govern del PSC, per l'empresa que feia el seu manteniment, l'actual de CiU va apostar per mantenir-ho amb personal municipal i el resultat és una deixadesa absoluta i on us recomeno fervorosament una passejada per poder-ho comprovar.

Durant aquests quatre anys molta més despesa pública amb menys serveis als ciutadans, més personal, altament qualificat i retribuït, i com a resultat cap projecte acabat, final de la riera, 3 anys d'obres al mercat municipal, nau de la brigada, mur carretera sant vicenç. escola nova?, Plaques fotovoltaiques sense connectar, que podrà ensenyar l'actual equip de govern com feina feta i acabada?, res.
Bé, sí, una revista coloraina municipal plena de promeses incomplertes i la implantació a tot el poble de la Zona Blava per mantenir aquesta nova megaestructura municipal. Si hagués de qualificar l'actual govern municipal de CiU a Caldes ho hauria de fer, en relació a la seva gestió, d'incompetent.

Al maig, aposta pel canvi: millor gestió, menys despesa, projectes acabats i necessaris i millors serveis per vosaltres, les persones.

* Com sempre "em" recorda, els diners públics no cauen del cel, són els de tots/es nosaltres que gasten o mal gasten els equips de govern. (Gràcies)

2011, continuen igual. Al maig, el canvi.

2011-01-07T15:02:00.005+01:00

Havia volgut deixar pasar els dies de Nadal abans de tornar a escriure el meu blog i a més pensant en l'arribada de l'any electoral municipal 2011 que ja el tenim aquí. Però la contínua desinformació de l'actual equip de govern de CiU a Caldes ha fet que adelanti el meu primer escrit.

Vaig estar molt content de poder acomiadar l'any 2010 parlant del meu i anyorat amic Ricardo Pérez i l'acte d'homenatge que el PSC li vam organitzar a la seva família, però mai hagués pensat (iluso de mi) que un grup de "persones" podien caure tan baix intentant manipular la veritat a benefici polític propi.

Primer aclarir-vos, per que segur que tots no sabeu de que vull parlar, el tema. És la nota de premsa de l'ajuntament de Caldes, "Comunicat de l'Ajuntament de rebuig a les acusacions del Delegat del Govern Espanyol a Catalunya, Sr. Joan Rangel", on s'especifica que no havíem demanat la Sala Cultural per l'acte d'homenatge al company Ricardo Pérez.

Vull puntualitzar diferents aspectes de la nota:

Jo, Miquel Gonzalez, vaig demanar la sala al Sr. Joan Navarro, responsable municipal de les instal·lacions, telefónicament el mes d'octubre, i em va comunicar que estava concedida a l'Agrupació de Pensionistes i que ens poséssim en contacte i d'acord amb ells per la cessió de l'espai, cosa que vam fer, tenint la seva aprovació per disposar de la Sala el dissabte 18 de desembre. Fins aquell dia, no hi havia, ni Sopar amb l'Alcalde ni cap acte de l'Ajuntament, sent l'Agrupació de Pensionistes que dues setmanes després de dir-nos que sí, ens informen que l'ajuntament la necessita per fer un acte.

Jo, Miquel Gonzalez, sabent que la sala estava ocupada dissabte dia 18 de desembre, vaig demanar divendres 17 de desembre al Sr. Joan Navarro, informant-me que hi havia una presentació de Serveis Socials i no la podíem demanar. Aquesta presentació va ser canviada sospitosament a "última hora" al Local de Promoció Econòmica de Caldes.

Jo, Miquel González, vaig parlar amb el responsable municipal de la pista del pavelló, al Sr. Daniel Fiambertti informant que no fariem ús de la mateixa per que teniem un altre espai (encara ningú sabia res del sopar de l'alcalde), i el dia 17, després que ell em truqués per que li baixaven cadires, ho vaig tornar a fer.

Per tan, de no haver cap acte dissabte 18 de desembre, passem a tenir SOPAR AMB L'ALCALDE i el 17 presentació de Serveis Socials que a última hora, sospitosamet, canvia d'espai.

Fins aqui hem arribat, senyors de CiU de Caldes, de l'actual equip de govern, amb un acte d'homenatge a un company com en Ricardo no s´hi juga, que guanyen mediàticament mentint? el Sr. Navarro persona de confiança de l'alcaldia no informa? qui pot entendre que a prop de cent persones marxéssim a Llavaneres? Feia més de tres mesos que portàvem organitzant l'acte, ja van aconseguir el que volien, que era que no ho féssim a Caldes, a més, una miqueta més, nota de premsa i difamar que algo quedarà.

Tan important és desprestigiar al company Joan Rangel que fins i tot amb amb un tema totalment personal i d'homenatge a un company vostés juguen. El primer secretari del PSC de Caldes, l'organitzador de l'acte, qui va demanar tan al Sr. Joan Navarro, com al Sr. Daniel Fiambertti els espais, qui va decidir, després de quedar-nos sense lloc a Caldes, organitzar a Llavaneres té un nom i és Miquel González Monforte.

L'Agrupació del PSC no tenim espai públic per fer asssemblees des de fa mesos a Caldes, el local de Promoció economica no es deixa a la nostre entitat fa més de 2 anys, la sala cultura es deixa a l'hivern amb l'aire condicionat a tope, sense pantalla, sense so pels micros, sense cadires, trepitjant hores del teatre o dels diables, amb aquestes agrupacions esperant i picant a les portes, aquesta és la realitat del nostres "manadors", qui va arribar a Caldes dient que amb ell arribava la democràcia és, segons la meva opinió, un aprenent de faixista. Vaig estar durant 4 anys com a regidor i mai se li va negar la sala a CiU per fer un acte, podien explicar-se a la ràdio i a més cobraven diners públics per la seva publicació de partit i no tenint permís per fer actes a les municipals 2007 van fer servir l'esplanada de Can Muntanyà per fer inflables pels infants. Com diu la frase:

"-Fascista no es únicamente el que alza el brazo en público. Al fin y al cabo ése es el menos peligroso, puesto que al menos tiene el valor de declararlo. Fascista es aquel que, además, se disfraza de demócrata, al igual que el peor pederasta es el que canta misa y viste sotana"

Esperaré que treguin la nota de premsa de la web municipal després d'aquestes aclaracions.

2011, continuen igual, si vols, al maig, el canvi.

2010-12-24T00:17:00.001+01:00

Venim a servir a Caldes i no a servir-nos de Caldes.

2010-12-19T23:08:00.000+01:00

Aquesta frase, feta per en Ricardo en l'acte d'investidura de Joan Rangel com alcalde de Caldes, no para de ressonar al meu cap des d'ahir a la nit, no es podia explicar en menys paraules, tal com va recordar el Doctor Bosch, la diferència entre el projecte socialista i el convergent de Caldes. Dissabte 18 de desembre quedarà amb la memòria de molts companys i companyes que ahir vam acompanyar, en el sopar de Nadal i acte d'homenatge al company Ricardo Pérez al restaurant Masia Graupera de Sant Andreu de Llavaneres, a la família.

Va ser un acte senzill, amb la seva poesia com a protagonista, molt emotiu i amb una resposta multitudinària, tal com ell era i el mínim que el seu compromís i la seva dedicació tan a Caldes com al PSC es mereixia. Dissabte a la nit vaig estar molt orgullós de la família socialista, el seu compromís, la seva solidaritat amb la família, la seva dedicació i el seu treball pels demés.

Gràcies a tots/es. Gràcies Ricardo.

Eleccions autonòmiques 28-N. Felicitats CiU.

2010-12-08T22:51:00.000+01:00

Amb un resultat com el d'aquest diumenge només és pot fer el següent: felicitar a CiU per la victòria inapelable i el segon treballar més, escoltar a la gent, per que el PSC ha de fer moltes coses i ben fetes per encarar les properes municipals com a referent de la política catalana i per guanyar el proper cop les autonómiques.

*Imatges de 3 24

28 Novembre, votaré PSC, votaré Garantia de progrés.

2010-11-27T14:17:00.001+01:00

Durant aquests dies de campanya no he pogut escriure res, esperant avui dissabte, per fer públiques les meves reflexions de les dues setmanes on he recolzat la feina del PSC per aconseguir el millor resultat electoral possible.

Primer, per qué anar a votar?

Aquesta explicació és senzilla amb tres raons:

1.- 40 anys sense poder-ho fer és raó suficient com per fer-ho sempre.

2.- La democràcia, no sabem si és el millor sistema polític per gestionar l'espai públic però el que si tenim segur és que cada quatre anys podem canviar al mal governant anant a votar.

3.- El fet més igualitari que hi ha és el fet de votar, ja que el meu vot val el mateix que el de qualsevol altre persona, per tant, a VOTAR.

Que votaré:

El que més m'ha fet decidir-me pel vot socialista i en concret a Jose Montilla és la seguretat que el meu vot serà utilitzat de forma positiva i responsable, tinguem el resultat que tinguem ,govern o oposició , el respectaran i gestionaran amb un projecte de futur per Catalunya. Si us fixeu ,la resta de partits, fan especulació de la política per rendabilitzar vots, que si Espanya es trenca, que si Catalunya desapareix, que si elimino inmigrants o si els andalusos no paguen impostos, i de les solucions als meus problemes que diuen? Res.

Segurament com a partit, durant aquests quatre anys, el PSC ha fet errors, falta de comunicació de la feina feta, però tenim el més gran patrimoni que pugui tenir ningú , cadascú/una que ens heu fet confiança en una o un altra votació. Un gran partit, com demostra un Sant Jordi ple de gom a gom, des del Nord al sud, des de l'Est al Oest i amb la Catalunya central i hem tingut companys que inclús s'han deixat la pell, com Ernest Lluch, per lluitar per la llibertat de tots nosaltres.

Podria fer-vos un llistat d'inversions públiques de la Generalitat i comparar aquest últims 7 anys amb els últims 7 de CiU, però us vull explicar per que votaré PSC, i el fet de la quantitat de diners podria ser una bona i magnífica raó, però hi han altres llocs on podreu trobar que no hi ha comparació possible.

El fet que fa decidir el meu vot és per què s'han invertit aquests diners i si ha hagut sectarisme polític en les mateixes. Quan es parla de +mestres, + metges, + mossos, quan es fan i dissenyant infraestructures públiques, quan es treballa el nou Estatut i el millor finançament de la història de Catalunya és amb uns valors dintre d'un ideari polític com és el socialisme.

El projecte de futur del PSC el construim amb valors molt definits, com a progressites tenim el principi d'igualtat i com deia Pepe Borrell a Lleida , som un partit que teixim una xarxa per recuperar a aquells que cauen del sistema com també fem una escala per poder triomfar en la societat, treballem el valor de les persones i no el de l'especulació, buscant que cadascú pugui prosperar per les seves capacitats intelectuals i no per com és la seva economia familiar. Segurament aquesta seria l'explicació de l'increment d'escoles públiques, de places d'escola bressol, de l'augment de beques i d'una llei d'educació que m'hagués agradat més progressista, però que vam deixar oberta per poder-la gestionar des de l'esquerra.

El Ministre Jáuregui i Jose Montilla a Mataró em van recordar , que nosaltres treballem el gran Edifici de la igualtat, que històricament vam lluitar pel vot de tots els homes (només votaven propietaris) i després per un vot una persona (que les dones puguessin votar), vam estar contra el franquisme i vam seure a una taula per garantir una transició que ens portés una democràcia estable, vam saber vertebrar un Estat valorant les diferències dels països que la composen (estat de les autonomies), vam garantir educació i salut publica i de qualitat per tothom, vam estructurar i fer les reformes necessàries tan industrials com econòmiques en aquest pais per entrar a Europa, que hem fet una llei per la igualtat de les persones tinguin l'orientació sexual que tinguin, vam fer una llei de la dependència per recolzar aquells que necesiten d'un altre per viure, llei contra la violència de gènere per erradicar aquesta lacra social, una llei de serveis social per que ningú quedi fora de la societat i que sempre és amb un govern d'esquerres que fem avanços que garanteixen la cohesió social.

El treball conjunt del govern de l'Estat amb la Generalitat de Catalunya i l'increment d'I+D, e investigació, l'increment de la xarxa industrial garantiran més estabilitat económica a la nostra societat i deixarem d'estar pendents de bombolles que al final sempre esclaten i ens toca patir les conseqüencies als mateixos.

I ahir a Premià, a l'acte final de campanya, Consol Prados i Joan Rangel, em van fer veure la importància de la política per la societat. Per tan, a votar , i si ho creus oportú, vota PSC.

25 de novembre de 2010 DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

2010-11-25T06:52:00.001+01:00

Per tu, pels teus fills i filles, ni una sola agressió més;
ni una agressió més sense denúncia

Des del PSC volem fer una crida a la rebel·lió col·lectiva de la ciutadania contra la violència de gènere: no podem consentir que aquesta situació segueixi mantenint-se i hem de posar, tots i totes, el nostre més enèrgic entestament en trencar aquesta dinàmica criminal, i protegir les víctimes. Totes les víctimes.
En aquest dia, les dones i els homes socialistes volem mostrar el nostre reconeixement al coratge i la valentia de tantes dones que, dia a dia, aconsegueixen superar la por i les barreres –psicològiques, socials, familiars, religioses...- aixecades al llarg dels segles de dominació masclista, per rebel·lar-se contra el seu maltractador i dur-lo davant la Justícia.
Volem denunciar la vergonyant i criminal campanya engegada per algunes persones (recolzades per grups i mitjans de comunicació ultraconservadors) que pretenen instal·lar en la nostra societat la falsa idea que moltes de les denúncies de maltractament que es presenten són inventades, quan les dades demostren tot el contrari.
En canvi, estem en el convenciment que avui més que mai és necessària la complicitat de tots els homes i totes les dones d’aquest paísper lluitar contra aquesta violència. Perquè el problema és de tots i totes i no només de les víctimes, essent també de tota la societat, el deure de la denúncia. Si davant d’una agressió girem el cap i callem, estem col·laborant a crear espais d’impunitat per als agressors i a incrementar el patiment de les víctimes, en la seva majoria dones però també dels seus fills i filles.
En el transcurs de l’any, 581 dones i 42 nens i nenes han estat assassinats per violència masclista, 10 d’aquestes dones a Catalunya. I es calcula que, aproximadament, 800.000 nens i nenes pateixen, en el seu entorn i amb gran intensitat, la violència de gènere. Aquests i aquestes menors necessiten una protecció especial i el recolzament de tota la ciutadania per sortir de l’espiral de violència que pateixen, han patit o patiran.

Sabem que els nens i les nenes que creixen en aquestes llars pateixen seqüeles que poden durar tota la vida. Disminució del rendiment escolar, insomni, malsons, fòbies, ansietat, agressivitat..., són només alguns dels símptomes que presenten els i les menors que han conviscut amb la violència de gènere. A més a més, l’aprenentatge de models violents i rols de gènere erronis poden conduir-los a repetir aquestes conductes, tant en el paper de víctima com en el d’agressor, amb la consegüent reproducció de la violència de gènere.

La Llei Orgànica de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere que va promulgar el Govern socialista de José Luís Rodríguez Zapatero, el desembre de 2004, no només protegeix les dones, sinó també aquestes víctimes infantils de violència de gènere.
Com també ho fa la Llei pels drets de les dones contra la violència masclista que el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat l’abril de 2008, una llei pionera que ens ha permès
avançar en la creació de nous serveis i recursos per protegir i atendre les víctimes i promoure’n
la seva autonomia: les dones i les seves criatures tenen garantida la pensió que han de pagar les ex-parelles, en cas d’impagament, amb la creació del Fons de Garantia de Pensions i Prestacions; s’han posat en marxa 19 jutjats exclusius i una Unitat de Valoració Forense Integral; estem desplegant una xarxa de serveis que ja compta amb 5 Centres d’Intervenció Especialitzada i 6 Serveis d’Acolliment Residencial. Hem millorat la coordinació i cooperació entre administracions i el finançament dels Serveis d’Informació i Atenció a les Dones que el 2009 van atendre 24.000 dones, i hem format 20.000 joves per prevenir les situacions de violència.

Però no n’hi ha prou amb la protecció institucional, per molt que aquesta existeixi i sigui cada cop més gran: la denúncia és l’única porta per posar en marxa tot el sistema de protecció, tant per a les dones com per al seu entorn. I aquest any assistim a un trist escenari: la majoria de les dones assassinades no havien denunciat els seus maltractadors i, per tant, no havien pogut ésser protegides. El silenci és el millor còmplice dels maltractadors perquè els proporciona la total impunitat i una àmplia llibertat per cometre els seus brutals actes. Per això és tan important la denúncia dels agressors. Des del PSC volem fer una crida a la consciència de tota la ciutadania d’aquest país per mobilitzar-nos contra els maltractadors, perquè no trobin cap escletxa d’impunitat per als seus terribles actes.
Amb la lleialtat i coresponsabilitat de totes les Administracions, amb la unitat de totes les forces
polítiques contra el maltractament assassí i amb l’esforç i compromís de tots i totes aconseguirem eradicar la violència de gènere.

Manifest Dia internacional contra la violència de gènere

Caldes d'Estrac versus Cabrils. Incompetència i propaganda davant fets i realitats.

2010-11-14T19:57:00.003+01:00

FETS I NO PARAULES.

Avui llegint la informació municipal de Caldes m´he quedat totalment perplexe amb aquesta notícia:

Imatge: web Ajunt. Llavaneres

Els alcaldes de Caldes d´Estrac i Sant Vicenç de Montalt, Joaquim Arnó (CiU) i Miquel Àngel Martínez (CiU), respectivament, han adreçat una carta al Conseller d´Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Ernest Maragall, en la qual sol·liciten agilitzar l´actuació a la que es va comprometre el govern català per a construir un nou Institut d´Ensenyament Secundari (IES) a Sant Vicenç de Montalt, que acull alumnes tant d´aquesta població com de Caldes d´Estrac.

He al·lucinat, no recorden la foto a la porta del departament, ni recorden els seus compromisos, ni les seves promeses, ni les advertències que vam fer des del gurp municipal del PSC de fer les coses correcuita, sense terrenys.

INSTITUT SANT VICENÇ DE MONTALT

2007 Revista Municipal Portada.- El creixement del nou centre d’ensenyament serà progressiu, s’anirà ampliant fins a completar tots els cursos d’ESO i de batxillerat a mesura que els alumnes vagin passant de curs. La previsió del departament és que el gener del 2008 s’encarregui la redacció del projecte de construcció de l’edifici definitiu.

El Sr. Arno&CiU de Caldes haurien de recordar que abans s'agafa un mentider que a un coix. Que han fet des del gener 2008 fins avui?????????? anar canviant regidors d'educació?
Compareu el diferent resultat obtingut, aquí envien una carta a 20 dies d'unes eleccions i després de 3 anys de l'obertura dels barracons al departament d'Educació i en canvi, a Cabrils, amb una obertura del IES provisional al 2009, posterior al IES de Sant Vicenç - Caldes però amb els terrenys de titularitat municipal preparats pel seu nou institut , ja l'han aconseguit. En un any, IES nou.

"Hi havia el compromís, hi havia fins i tot el solar destinat a l'equipament educatiu. Però des d'aquesta setmana existeix també el finançament per a la construcció del que ha de ser el primer institut de Cabrils. El govern de la Generalitat, en la seva reunió setmanal, va aprovar dimarts una partida de 5,5 milions d'euros per a la creació d'aquest centre educatiu, que disposarà de tres línies d'ESO i dues de batxillerat.

El nou institut s'aixecarà al costat de l' escola Mas Maria, en un solar adjacent que ja s'havia reservat per a aquesta finalitat. Segons informen fonts municipals, la construcció podria començar a finals d'aquest any, amb la qual cosa podria estar llest per a l'inici del curs 2011-2012. Si s'acompleix aquest calendari, Educació s'estalviarà d'haver de col·locar mòduls prefabricats a l'edifici on actualment es fan les classes. I és que aquest és el segon any que els alumnes d'ESO poden anar a l'institut sense haver-se de desplaçar a Vilassar de Dalt, perquè el consistori va cedir el 2009 el Mas Maria, una antiga casa pairal situada molt a prop d'on es farà l'edifici definitiu.

Actualment, aquest centre té espai per a tres línies de primer d'ESO, dues de segon i una de tercer, i ja està al límit de la seva capacitat. “No crec que facin mòduls per a mig curs, suposo que el nou institut estarà acabat per al curs que ve”, dedueix l'alcalde del municipi, Joaquim Colomer (PSC)."

El treball dia a dia, amb projecte de futur té resultats. La política de la propaganda i de la fotografía té imatges, té portades per la revista municipal però cap realitat. Aquí, ja que encara tinc memòria , vull recordar, a part de la que ens ocupa, altres famoses promeses d'Arnó&CiU.

LOCAL COLLA DIABLES

2007 Revista Municipal Portada.- Aquesta adquisició es podrà fer de manera immediata, perquè s’ha deixat per a l’any que vé la despesa prevista, però encara no concretada –no hi ha projecte, ni pressupost preparat- de construir un local apte pels assajos de la Colla de Diables de Caldes a un racó del Parc Montañà. En aquest sentit, el regidor de Cultura, Francesc Garcia, ha manifestat als representants de la Colla, el seu compromís, primer, en enllestir el projecte pendent i després, en incloure’l en el pressupost municipal, tant bon punt estigui aprovat.

SALUT

2007 Revista Municipal Portada .- En l’àmbit de la sanitat, és la nostra intenció (CiU) facilitar a tot aquell que ho vulgui,el servei del “Guia Sanitari”, adreçat a totes aquelles persones que davant un col·lapse diagnòstics, medicaments, horaris de metges, cures i rehabilitacions, així trobi un referent de tranquil·litat que l’ajudi i l’orienti.

MERCAT MUNICIPAL

2007 Revista Municipal Portada.- D’aquesta manera es preveu que les obres no s’allarguin més dels 4 mesos previstos i, a que a més, s’estalviï el cost d’instal·lació d’una carpa que inicialment s’havia de situar a l’esplanada de Can Muntanyà, però que l’equip de govern i la nova direcció de l’obra han desestimat amb el vist-i-plau dels paradistes.

HABITATGE PÚBLIC

Juny 2008 Revista Municipal Portada .- El Pla d’Habitatge Públic pel municipi preveu la construcció d’un màxim de 146 habitatges, 30 d’ells de protecció oficial al sector de can Comas, a més de 18 habitatges socials de caràcter tutelat, un equipament per a la gent gran i un centre infantil a l’edifici de can Vidal, situat al Camí Ral. Així ho va anunciar l’alcalde de Caldes d’Estrac, Joaquim Arnó (CiU), en la sessió pública informativa que es va celebrar el 10 de maig 2008 en una Sala Cultural plena de gom a gom de caldencs.

UN ALTRE CALDES ERA POSSIBLE!!!!

El túnel de Caldes.

2010-10-31T11:09:00.002+01:00

Durant aquest cap de setmana he participat a la Conferència nacional del PSC on s'ha aprovat el programa electoral que defensarem a les properes eleccions al parlament de Catalunya. Dissabte, en Jordi Hereu, va anunciar que la tuneladora, anomenada Barcino i que fa la línia de l'AVE, havia pasat la Sagrada Família. Va tenir un record per tots aquells/es que durant molt de temps van estar vaticinant totes les possibles desgràcies que podien pasar només pel fet d'obtenir rédit electoral. Era totalment indiferent que tota la part de Barcelona i la zona metropolitana nord tingui la Sagrera i l'A.V.E. com a base pel seu desenvolupament, que poder fer aquesta comunicació nova pel centre comporti poder ampliar i donar un servei de qualitat a la gent que utilitza rodalies, i sobre tot doti a Barcelona i a Catalunya de les linies de transport pel segle XXI, no els importa ni la gent, ni el futur de la ciutat, l'únic objectiu que tenen és manar i a qualsevol preu.

Us vull posar l'exemple contrari, el de Caldes, on el procés de desenvolupar el pla urbanístic de les escoles es va incorporar la paraula túnel (per que veniem del famós Carmel) a una construcció d'un pati nou elevat, aquí si que he de felicitar al Sr. Arno & CiU que només amb una paraula, van poder fer servir tots els tópics* d'aquestes situacions o projectes: perill, mal informat, mal dissenyat, sorolls, especulació dels regidors, mal tramitat i van fer tota una campanya de manipulació del Pla de les Escoles pel seu rédit polític utilitzant tan a nens/es, festes de l'escola, com a pares sense cap escrúpol per desprestigiar a l'anterior equip de govern del PSC.

Fa més de tres anys que Arno&CiU van guanyar les eleccions presentant posteriorment un projecte* per no fer l'anterior, on es doblava el nombre d'habitatges, impacte ambiental, impacte paissatgistic, irrealitzable, projecte recuperat de l'any 1986, comunicació viària irreal, resultat, cap projecte de futur per l'escola. On estan tots aquells que es manifestaven?, que escribien a l'ajuntament?, jo us ho explico, alguns a l'escola del poble del costat (nova), altres treballant a l'Ajuntament per l'actual equip de govern d'Arno &CiU i crec que una gran majoria amb el sentiment de manipulació i engany.

No hi havia prou amb mentir amb aquest nou projecte, a més, per intentar sortir airós, fotografia d'una escola nova en un terreny privat.

La diferència Barcelona amb Caldes? La zona nord de Barcelona se li obra el futur económic, d'equilibri social, que es mereixia feia anys, Caldes ha tancat la porta al futur de la seva escola. Aquí van guanyar les mentides d'Arno&CiU.
Ara, si que estem en un veritable túnel fosc. El 2011 treballarem per obrir aquesta porta i que entri la llum del futur.

* Projecte Nou Pla de les Escoles. 23/09/2009 Rebutjat pel Departament d'urbanisme Generalitat de Catalunya

* Monserrat Tura: “el contrari de la mentida i la veritat són els tòpics, que han intentat escampar els nostres principals adversaris”, fent referencia a Convergència i Unió, de qui ha denunciat també que “es creguin propietaris d’aquesta nació tan diversa”.

UN ALTRE CALDES ERA POSSIBLE : 2007 - 2011

2010-10-14T17:53:00.003+02:00

Cuando los nazis vinieron a buscar a los comunistas,
guardé silencio, porque yo no era comunista,
Cuando encarcelaron a los socialistas,
guardé silencio,
porque yo no era socialista
Cuando vinieron a buscar a los sindicalistas,
no protesté,
porque yo no era sindicalista,
Cuando vinieron a buscar a los judíos,
no protesté,
porque yo no era judío,
Cuando vinieron a buscarme,
no había nadie más que pudiera protestar.
Martin Niemöller (14 de enero de 1892 – 6 de marzo de 1984)

UN ALTRE CALDES ERA POSSIBLE : 2007 - 2011

Quan es va inaugurar l'esglèsia sense acabar l'obra
vaig guardar silenci, perque no era catòlic.

quan es va inaugurar l'escola bressol sense projecte d'obres
vaig guardar silenci, perque no tenia fills (o no anaven a la bressol)

quan va estar tres anys d'obres el mercat municipal (amb un compromís de tres mesos)
vaig guardar silenci per que no sóc veí/na d'allà

quan l'alcalde i una regidora per gestionar es van posar un sou de 40.000 €
vaig guardar silenci per que alguna coseta havien de guanyar

quan es va inaugurar el mercat municipal sense permís d'activitats de la dona de l'alcalde
no vaig protestar perque no hi compro mai al mercat

quan entrava al mercat i veia parades buides
vaig guardar silenci per que jo no optaria mai a una

quan anava a la platja i veia el final de la riera,
no protesto per que no hi visc a prop

quan anava a la platja i veia un aerogenerador i un tub de plàstic que entrava al mar
vaig guardar silenci esperant durant molt de temps que allò funcionés.

quan van inaugurar la pasarela de fusta més inútil de la història al final de la riera
no protesto encara que penso que no serveix per res

quan veig abandonada la pasarela de fusta més inútil de la història la final de la riera
no protesto esperant que serveixi per alguna cosa

quan paso pel "mur" inacabat de les escales del Fondo
no protesto per que no hi visc a prop

quan la majoria de contractes externs i obres es donaven a les mateixes empreses
no vaig dir res pensant que era casualitat

quan entrava a Caldes i veia cartells de càmeres de seguretat i no les trobava
vaig guardar silenci per que a mi no m'han robat

quan anava a la piscina "coberta" i em deien que no em puc banyar
vaig guardar silenci per que ja anire a un altre

quan anava al gimnàs municipal i no hi havien persones titulades
vaig guardar silenci per que pel que pagava

quan es van recuperar les instalacions esportives municipal i després es van regalar
vaig guardar silenci per que jo no hi vaig mai

quan els móduls del parc no es renoven i continuen tancats
vaig guardar silenci pensant en l'actual situació económica

quan es contractava digitalment a l'ajuntament de Caldes
no vaig dir res pensant que a lo millor em tocaria un dia a mi

quan veia la inversió d'un rocodrom
no vaig protestar encara que penso que ningú el farà servir

quan van canviar lIES d'Arenys als barracons de Sant Vicenç
no vaig dir res per que pensava que els meus fills/es no ho patirien

quan l'Arno es va comprometre el 13 de setembre a començar les obres de la ISLA
vaig guardar silenci per que no visc allà

quan no es podava o escombrava el meu carrer
vaig guardar silenci pensant que pasaria un altre dia

quan van decidir fer una planta fotovoltaica amb diners pel turisme
vaig guardar silenci esperant que la llum del sol ho solucionaria

quan l'Aikido va marxar a Sant Vicenç
vaig guardar silenci per que pensava que era cosa d'ells.

quan el basquet de nens/es no tenien el seu pavelló (municipal) per jugar
no vaig protestar per que els meus/ves no jugaven.

quan el Marola el tiren a baix per un projecte municipal mal gestionat
vaig guardar silenci per que jo no optaria mai al xiringito

quan la nova nau de la brigada es doblava impactant mediambientalment a la Fanera
no vaig protestar per que no hi visc allà

quan es va prometre una escola nova al canyissar de Can muntanyà (terreny privat)
vaig guardar silenci per que els meus fills/es no hi aniran

quan el Nou Pla de les escoles no garantia el futur de l'escola i es doblaven vivendes
no vaig protestar per que si ho feia l'Arno ja m'estava bé

quan van canviar el Local dels Diables per un cotxe de policia nou
no vaig protestar per que vaig pensar que ja el farien

quan em vam prometre una escola de musica a Caldes i no va arribar
no vaig protestar per que els meus fills/es no els hi agrada.

quan es va expedientar a la secretaria interventora
no vaig protestar per que no era jo

quan es va expedientar a ladirectora de l'escola bressol
no vaig protestar per que no era jo

quan es va anular la plaça del gerent i de la directora de l'escola bressol
no vaig protestar per que no era jo

quan es va expedientar a tota la plantilla de l'escola bressol
no vaig protestar per que no era jo

quan es va posar la zona blava a tot el poble
no vaig protestar per que jo no pagava

quan es va privatitzar l'escola bressol i tres treballadores van anar al carrer
no vaig protestar per que jo no hi treballava

quan les meves filles han hagut de marxar per fer esport fora de Caldes
??????????????????????????????

quan la meva filla va als barracons del IES de Sant Vicenç
????????????????????????????????

quan m'he d'anar de la platja per la pudor que fa
?????????????????????????????????

quan faig Aikido a Sant vicenç de Montalt
????????????????????????????

quan no hi ha escola nova
?????????????????????

quan està mig buida l'escola bressol
????????????????????????????

quan entro al mercat i està mig buit
?????????????????????????????

quan em cauen pedres del mur de les escales del Fondo
?????????????????????????????????

quan el Passeig està abandonat
????????????????????????????????.

quan Caldes estigui abandonat
ja no quedarà ningú per protestar.

Quan arribin les municipals quedarà Caldes?

* a tots aquells simpatitzants, companys/es de l'Agrupació i del grup municipal socialista de Caldes d'Estrac que porten prop de quatre anys denunciant la situació real del nostre poble.

John Lennon, 70 aniversari.

2010-10-08T15:48:00.000+02:00

Imagina't que no hi ha cel,
és fàcil si ho intentes,
Sense infern sota nostra
damunt nosaltres només el cel blau.

Imagina a tota la gent
vivint al dia...

Imagina que no hi ha països,
no és difícil de fer,
ningú per qui matar o morir
ni tampoc religió.

Imagina't tota la gent
vivint la seva vida en pau....

Diràs que sóc un somniador,
però no sóc l'únic;
i espero que algun dia t'uniràs a nosaltres,
i aleshores, només hi haurà un sol món.

Imagina't que no hi ha propietat,
no sé si podràs.

Que no hi ha enveja, ni tampoc fam,
sinó homes vivint en germanor.
Imagina't que tothom,
comparteix tot arreu del món.

Diràs que sóc un somniador,
però no sóc l'únic;
i espero que algun dia t'uniràs a nosaltres,
i aleshores, només hi haurà un sol món.
-------------------------------------------------------

Gràcies John per la teva música

29 S. Vaga general.

2010-09-29T11:19:00.001+02:00

Avui Vaga General. El meu respecte als sindicats i a tots aquells/es que exercireu el nostre dret constitucional a la vaga, segur que hi han raons suficients i de pes per fer-la, només la crisi econòmica produïda per l'especulació del capital i ser la gent, els treballadors i les treballadores, els que hem rebut més fort, en forma d'atur, ja seria suficient. Si això li ajuntem propostes d'abaratiment de l'acomiadament i de més flexibilitat laboral, només justificat per que hi haurà més contractacions, el que es fa és sumar raons per adherir-se.

No entraré a la crítica fàcil que avui reben els sindicats, els respecto i valoro moltísim la seva feina, i dir segons quines tonteries, pròpies d'époques anteriors, ja que sóc conscient i així em van ensenyar que gràcies a ells els treballadors/es d'aquest país tenim encara drets laborals que podem fruim entre tots/es. Com tampoc ho faré amb el govern ja que mesures económiques havia de realitzar per sortir del bucle que les xifres de l'atur l'havien fet entrar, com sempre, el temps li donarà o li treurà la raó. El que si espero i hem de treballar és que quan torni la bonança econòmica, que tornarà, els treballadors/es siguem els primers a rebre els seus beneficis i no ens tornin a oblidar.

* FOTOGRAFIA: PORTADA DIARI "PÚBLICO" 29/09/2010

Propera estació: Caldes d'Estrac

2010-09-25T11:56:00.000+02:00

Quan agafo el tren, una de les coses que més m'agraden és el só que surt per megafonia de les diferents estacions que van arribant. Doncs bé, en el cas de les millores a les estacions d'Adif (Renfe) compromeses en el traspàs de rodalies entre el govern espanyol PSOE i el govern de la Generalitat PSC, en aquest cas Sr. Jose Blanco, ministro de Fomento, i Sr. Joaquim Nadal conseller de polític territorial, amb el delegat de govern i company Sr. Joan Rangel en mig de les negociacions, l'estació de Caldes és la propera. Traspàs que podria explicar per que el PSC dóna suport al govern del PSOE i també la feina que fan els 25 diputats catalans a Madrid, però clar això és el meu blog i no certs mitjans de comunicació que "obliden" quan ja s'ha aconseguit la feina que fan tan el delegat de govern com aquest 25 diputats sota les sigles del PSC.

Poc temps després d'invertir més de 355.000 euros per aixecar les andanes i anivellar-les a l'alçada dels actuals trens*, arriba la inversió de futur més important per Caldes d'Estrac (2.197.000 €) i aquesta no podia venir d'un altre lloc que d'allà on s'ha treballat pel futur del municipalisme, del futur de les ciutats i dels pobles, d'allà on el prioritari sempre són les persones, de les idees socials, en una paraula, socialisme.

Algu pot imaginar el futur de Caldes sense un eix econòmic i d'entrada turística com l'estació? es pot pensar la viabilitat d'aquest poble sense aquesta entrada i sortida de persones?

En política hem de començar a valorar més el perqué que el qué de les inversions, i tenir una inversió que assegura el futur de l'estació i per tan el mitjà de comunicació més important del nostre poble és el que hem de valorar. Ja tocava que aquells que més fan servir l'estació, els estudiants, la gent jove, els treballadors i treballadores,i la gent gran, tinguin garantides les mínimes condicions tan d'accessibilitat com de seguretat que es mereixien.

Una bona inversió per Caldes, dirigida directament a les persones.

Tancament exterior Estació Caldes d'Estrac

Zona exterior Estació Caldes d'Estrac

Pas subterrani (ascensor) entre vies tren

Zona interior edifici Estació Caldes d'Estrac

Primera inversió:

Los trabajos, que se compatibilizarán con la explotación ferroviaria, consistirán en el recrecido del nivel de los andenes hasta alcanzar una altura de 68 cm respecto a la cota de carril y la ampliación de su longitud hasta los 200 m, lo que permitirá a los clientes del ferrocarril de estos municipios de la comarca barcelonesa del Maresme un acceso a los trenes más seguro y cómodo.

Estas actuaciones se enmarcan en el convenio firmado entre el Ministerio de Fomento, Adif y la SEITT (Sociedad Estatal de Infraestructuras del Transporte Terrestre) para la realización de actuaciones de mejora de la red ferroviaria de titularidad del Estado en Catalunya, en el que se incluye la ejecución de inversiones para la modernización de estaciones y actuaciones para la mejora de líneas.

Asimismo, responden al compromiso del Ministerio de Fomento de realizar un plan global de inversiones para la mejora permanente de sus infraestructuras y estaciones de la red de Cercanías de Barcelona, con el objetivo de ofrecer un servicio de mayores prestaciones de seguridad, accesibilidad y confort a sus clientes y a los ciudadanos.

Segona inversió:

Estación de Caldes d’Estrac

Con un presupuesto de 2.197.993 euros, se ha adjudicado a la empresa Vialobra, S.L. las obras de remodelación del edificio y adecuación de la accesibilidad en la estación y el aparcamiento. El plazo de ejecución de las obras es de siete meses.

PSC de Caldes: “El parasol més car del món”

2010-09-16T23:06:00.000+02:00

El PSC de Caldes ha lamentat en un comunicat que el govern municipal de CiU hagi pagat 2 milions d’euros per l’aparcament fotovoltaic de la N-II, “sense que aquest tingui encara connexió elèctrica, ni estigui a la llista d’instal·lacions per autoritzar” per la manca de documentació. Els socialistes ironitzen que sense aquesta connexió, l’actual instal·lació és el “parasol més car del món”. Per la seva banda, l’Ajuntament podria presentar recurs a la resolució del Ministeri d’Indústria i completar la documentació que falta.

Connexió pendent

Els socialistes expliquen que aquesta infraestructura, executada pel govern de Joaquim Arnó (CiU), tot i estar pràcticament acabada i haver costat dos milions d’euros, “no produeix energia, ja que no està connectada a cap xarxa elèctrica”. A més, afegeixen que l’empresa ja ha cobrat, malgrat que a l’equip de govern encara li falta complementar documentació al Ministeri d’Indústria per poder optar a tenir el permís. “Una actuació que no s’ha fet d’una manera rigorosa i seriosa, amb una pèssima capacitat de gestió que pagarem caríssima els caldencs”, manifesten.

Foto: caldetes.cat

Els socialistes també han critica el destí majoritari que ha donat l’equip de govern als 2 milions d’euros, per al finançament de plaques fotovoltaiques a la N-II, un projecte que, al seu entendre, “no beneficiarà al poble a nivell turístic”, i que segons diuen “a la única persona que beneficiarà serà a l’empresa que ho construeix”. Els socialistes també recorden que, segons el pressupost del 2010, aquesta infraestructura havia d’estar acabada a l’abril, i ni tant sols està a les llistes per poder optar a la connexió. “De moment només funciona com parasol d’un pàrquing que varen fer els socialistes, el parasol més car del món…“.

Resolució d’Indústria

Des del PSC expliquen que l’Ajuntament va rebre una resolució del Ministeri d’Indústria, en data de 4 d’agost, en la qual no s’admetia la sol·licitud per fer la inscripció en el Registre de la convocatòria del tercer trimestre de 2010 per al projecte del pàrquing fotovoltaic de la N-II, per manca de documentació. Segons justifiquen, la resolució especifica que fins que l’Ajuntament no hagi lliurat la documentació complerta, no entraran a la llista d’instal·lacions per autoritzar. “El primer que cal fer en una instal·lació fotovoltaica és saber a quin preu es podrà vendre, per tal de poder fer l’estudi de viabilitat econòmica, i aquest no se sap fins que s’obté l’autorització administrativa del Ministeri d’indústria”, recorden, i afegeixen que “a partir d’aquí cal fer la compra de la instal·lació al millor preu del mercat, per anar pal·liant la baixa del preu de venda de l’energia produïda”. Els socialistes especifiquen que els preus als que s’ha calculat la subvenció, actualment són gairebé la meitat, i continuen baixant. “Per què han comprat tan car tant temps abans de saber el preu de venda de l’energia? A qui han beneficiat amb aquesta decisió?”, es pregunten.

Apartaments turístics

D’altra banda, des del PSC estan en desacord en com s’ha gestionat i aconseguit el crèdit dels dos milions d’euros per finançar el pàrquing. Segons expliquen, una de les condicions que posava el Ministeri és que l’Ajuntament justifiqués que hi havia un privat que, com a mínim, hagués invertit en el municipi i amb finalitats turístiques el 30% del valor del crèdit demanat, cosa que l’alcalde, Joaquim Arnó, va justificar al·legant que a Can Soler s’estan fent apartaments turístics. “En el recurs que van presentar al Ministeri d’Indústria i Turisme, després que la primera vegada se’ls hi denegués, van fer que el privat demanés una llicència d’activitats per apartaments turístics, que de moment ni estant fets, ni són turístics”. Si aquests aparcaments no estan construïts en quatre anys, l’Ajuntament té l’obligació de retornar els dos milions d’euros, més interessos, al Ministeri, “posant en perill el futur econòmic de l’Ajuntament de Caldes”, segons els socialistes.

Expedient sancionador

Des del PSC també esmenten l’informe negatiu a les plaques fotovoltaiques que va fer la secretària – interventora municipal, on destacava que era una operació que suposava una càrrega financera excessiva per a l’Ajuntament de Caldes, el possible resultat negatiu de l’explotació i un seguit d’irregularitats administratives de l’expedient. “Això va desencadenar que l’alcalde obrís un expedient sancionador contra la secretària- interventora i creés una entitat pública empresarial, per tirar endavant aquest pàrquing”.

Recurs

“Ara l’Ajuntament pot presentar recurs a la resolució del Ministeri d’Indústria i completar la documentació que falta, però tornen a estar en llista d’espera. Mentrestant passa el temps, no és genera energia i unes pèrdues econòmiques importants, amb la incertesa que no se sap si finalment s’aprovarà la seva connexió”, conclouen.

Diari Maresme

Escola Bressol, Caldes d'Estrac.

2010-09-03T14:00:00.015+02:00

Les vivències et fan poder canviar o reforçar allò que penses d'un tema determinat. Sinó hagués tingut l'experiència de govern a Caldes d'Estrac i la relació directa de treball que vaig mantenir amb el treballadors/es de l'ajuntament la meva opinió del servei públic no seria la que ara tinc. Jo, que personalment m'he mogut sempre en l'empresa privada i a més autònom, venia amb una idea preconcebuda que se'm va desmuntar per complert el primer mes que vaig estar de regidor de govern pel PSC a l'ajuntament. Tan pel que fa al compromís laboral, com a les tasques assignades, com a les "retribucions" i al famós conveni col·lectiu em vaig trobar amb un grup de gent que donava a la societat molt més del que rebia (sempre podríem trobar alguna excepció) a part en un moment econòmic on molt poca gent veia futur en el funcionariat públic ja que en "qualsevol" empresa privada tenien garantit més retribucions econòmiques i millor futur. A més vaig saber valorar el més important del servei públic, allà on no arribava el interès econòmic, polítiques socials i de salut, educatives, culturals, esportives era on havia d'arribar el compromís polític i aquí radica la diferència entre esquerra i dreta, prioritzar les polítiques orientades a les persones i al servei del ciutadà i saber gestionar amb cura el bé comú.

Dimecres, 1 de setembre, tres treballadores públiques de l'Escola bressol de Caldes d'Estrac no van començar a treballar per que van ser acomiadades de forma improcedent per l'empresa que gestionarà aquest servei. Mentre tota la ciutadania del nostre poble estarem de Festa Major, qualsevol orquestra costarà el que una d'elles cobra a l'any, a tres famílies els hi han tret el present econòmic de forma il·legal i el que crec que és més indignant tenint-les tot el dia a les portes de l'escola sense poder entrar al seu lloc de treball i només amb una trucada telefònica informant-les de la situació.
Només us convido a llegir el Portada on s'informa del canvi de gestió de l'escola bressol, MILLOREM EL SERVEI DE L'ESCOLA BRESSOL:
“No privatitzem el centre, la titularitat, la responsabilitat i el control de la gestió continua essent de l’Ajuntament”, així de contundent es mostrava el regidor d’Educació, Joan Vázquez, durant el passat Ple del 7 de juliol. Segons va explicar, “prioritzem el projecte educatiu professional i de qualitat perquè volem el benestar dels alumnes de Caldes i de les seves famílies”.
Com es justifica aquest acomiadament? qui pagarà les indemnitzacions? per què es traspasa un personal a una empresa que gestionarà el servei per que es confia en elles i el primer dia se les fa fora? els canvis d'educadores és bo per l'alumnat? el regidor d'educació de Caldes existeix? sap que diu? ho diu ell?

Vull donar el meu suport a aquestes tres treballadores i al servei públic de l'escola bressol.

I també a l'altre Caldes, el de les Puntaires, el de l'estacionament lliure i gratuit, el de l'escola bressol municipal, el del manteniment del final de la riera, instal·lacions esportives de qualitat, ràdio Caldetes, de la Maite Gisbert, Toni Sanchez, Laura Lopez Parrilla, Joan Rangel, Josep Maria Freixas i Molist, termalisme i cultura vora la mar, activitats educatives, geganters, local pels diables, un institut nou, una escola digna, passeig dels Anglessos de qualitat, amb cartells informatius que diguin la veritat (càmeres seguretat), Fundació Palau, espais públics per tots (homenatge al company Ricardo Perez negat per l'actual govern de CiU) , un espai en condicions per la Petanca, fer projectes amb les inversions (escola bressol), no donar un percentatge d'inversió pública a les mateixes empreses, contractació pública que garanteixi la lliure concurrència, i per sobre de tot: del cumpliment de programes polítics electorals..........................................................................

* Les fotografies són de dos dies abans de començar el curs 2009/2010 on les treballadores de l'escola bressol van acabar d'arreglar les aules per que els nens/es de Caldes tinguessin un lloc de qualitat el dia de la seva arribada.

Nota de premsa C.C.O.O. en relació de l'acomiadament de tres treballadores de l'escola bressol de Caldes d'Estrac

Caldes, Bona Festa major 2010.

2010-09-03T08:03:00.000+02:00

Bona Festa Major 2010

El 28 d'agost torna la festa i l'espectacle de La Dormida a la platja de Caldes

2010-08-20T16:58:00.000+02:00

El 28 d´agost Caldes celebra la 17a edició de La Dormida, un festival musical de petit format que té lloc a la platja de Caldes l´últim cap de setmana del mes d´agost. La Dormida comença a les 6 de la tarda i es perllonga fins la matinada del dia següent.

El cartell d´enguany de La Dormida –oganitzada per la Colla de Diables de Caldes- inclou actuacions de Lád Cúig, Bongo Botrako, Rauxa i Microguagua, a més de la música que s'oferirà des de la carpa d'electrònica i Hip Hop, i el grup de percusisió dels Diables d'Estrac, els D'Estrac Tucupak. La Dormida 2010 també preveu actuacions de circ de Los Trix (bàscula) i Serena (aeris) i un concurs de castells de sorra i actuació pel públic més petit, a la tarda. La presentació dels espectacles anirà a càrrec del clown Loco Brusca.

Disset anys de Dormida a la platja de Caldes

La primera edició de La Dormida va tenir lloc l´any 1993 per iniciativa d´un grup de joves del municipi que reivindicaven la manca d´oferta cultural a la població. L´èxit de la convocatòria va ser tan rotunda que va sorprendre els propis organitzadors i el públic assistent va demostrar que això de dormir res de res, ben al contrari, guitarres, djambés, tabals i instruments van sonar tota la nit fins la sortida del sol. Des d´aleshores cada any joves i no tan joves acudeixen a la platja de Caldes per a gaudir de la programació de La Dormida, que a més de música comprèn altres espectacles i activitats ben diverses com teatre, diables, jocs de foc, figures de sorra, DJ´s i paradetes.

Durant aquests 17 anys de Dormida, la festa ha esdevingut un referent a la comarca del Maresme. N´és una mostra els grups que han passat per la platja de Caldes cada estiu, amb noms destacats com Mr.Face i La Comissió, Pa lo que sea, Big Mouth, Toca-me, The Agronauts, Aquarel-la de Brasil, Simfònica de Gavà, Radio Raheem, Olodum, Kilombo, Reig Bord, La Pegatina Sound System, Plouen Catximbes, Kinki Beat, Terroristas del Son, Skafam, The Cabrians, entre altres.

Els organitzadors de La Dormida han canviat durant aquests 15 anys. Així, l´associació juvenil Stoc de Joc va ser l´encarregada de les primeres edicions, que després va continuar l´associació Baobab i, actualment, s´organitza la festa des de la Colla de Diables d´Estrac –amb el pseudo col·lectiu Dormida. L´Ajuntament de Caldes d´Estrac i la Diputació de Barcelona col·laboren activament en aquest important esdeveniment a Caldes.

* Font Ajuntament de Caldes d'Estrac

Escac i mat al projecte educatiu de Caldes d'Estrac.

2010-08-12T19:56:00.018+02:00

Quan vaig arribar a Caldes el primer que vaig fer va ser matricular la meva filla Maria a l'Escola bressol del poble, i quan la segona, la Laura, va fer l'any, vaig fer el mateix, per diferents raons, la relació amb altres nens/es de Caldes dels quals la gran majoria han continuat amb elles fins a l'ESO, per a que tinguessin una primera experiència educativa dintre del marc incomparable de la nostra escola bressol i també, no ens enganyem, per poder conciliar la vida laboral amb la familiar. Vaig valorar el fet que és primava, des de l'ajuntament, un servei públic com l'educació dels nostres fills/es abans que qualsevol guany económic, com ho faria una empresa privada.

La prepotència de l'actual equip de govern de CiU és tan gran, que és capaç de justificar la privatització de l'escola bressol de la forma que ho fa. La veritat, de l'única que sap fer-ho, insinuant, amb mitges veritats (pitjor que les mentides) i tergiversant la realitat i el que crec que ja va fer amb la secretària interventora de l'ajuntament i ara intenta repetir amb la directora de l'escola bressol, Srta. Laura Lopez Parrilla, posant en risc el seu futur professional sabent que el tempo judicial és lent fins que es probi i arribi la veritat, i per no entrar amb la veritable realitat de la situació, no tenir projecte educatiu pels nostres fills/es i no saber o voler gestionar.
Per tumbar una mitja veritat necessites tantes paraules, tantes explicacions, però avui he cregut que el fet si que les justifica.

El primer que hauria de saber la població de Caldes és que la directora, ara expedientada com totes les treballadores de l'escola bressol, forma part de la plantilla de l'Ajuntament de Caldes, amb un conveni col·lectiu nou signat el 2009, pel Sr. Arno, on tenia un dels augments més grans de sou de tot el personal. Tal com vaig manifestar públicament la categoria laboral de les auxiliars educadores no canviava a educadores tal com per llei tenien dret i per tan perdien retribucions económiques que els hi pertocava per la feina que desenvolupaven i van continuar fent.

Algú ens hauria d'explicar com passem de tenir una directora amb un augment de sou molt important i unes treballadores sense canvi de categoria laboral a una directora incompetent i que esborra documents (una sola proba per justificar aquesta afirmació) ????? Algú s'ha oblidat, en totes les comunicacions de l'actual equip de govern de CiU, explicar el canvi de regidor ocorregut fa un anyet entre el Sr. Garcia i el Sr. Vazquez, que possiblement hagi pogut ser un dels detonants de la situació.
Menys personal que al juny 2007, amb més alumnes i més aules, obres sense cap tipus de legalitat aguantades i justificades davant dels pares pel professorat, preparació d'aules en mig de les obres sense cap planning de temps, pèrdua de l'hora de coordinació educativa, manca de substitució de personal amb les baixes, canvis d'horaris i de festes laborals en mig del curs, no resposta de cap demanda per part de l'actual regidor d'educació Sr. Vazquez, començament de cursos sense cortines, sense calefacció, etc etc etc i com a contrapartida,(EL MÉS IMPORTANT) les treballadores, ara expedientades, durant aquests tres anys de desgovern convergent han continuat educant als nostres fills/es mantenint el mateix nivell educatiu de l'escola bressol.
Resultat = Expedient sancionador a la directora de l'escola bressol i a tota la plantilla.

Així mateix, crec que cada persona té la llibertat d'optar políticament per l'opció que vulgui, i aquí si que hi ha un ALTRE CALDES al nostre poble, mentre la cunyada de l'actual alcalde, el Sr. Arno, podia ser responsable de l'escola amb un govern socialista veig clarament un prejudici i una falta d'esperit democràtic catalogar a una persona com vinculada al partit socialista i a més que hem volgut polititzar el tema a través d'ella sense cap proba. L'actual equip de govern de CiU valora les persones segons la seva opció política i això no té un altre nom que sectarisme, i la justificació de l'expedient a la directora de la Portada 201 és un clar exemple.

Però el més important, el projecte educatiu de Caldes, després de tres anys de govern convergent, on està? on queda? No hi ha ni se l'espera el CEIP nou, barracons a l'Institut de Sant Vicenç "sine die" i l'escola bressol es privatitza.

El Sr. Arno diu "amb l'educació dels infants no s'hi juga" . Puc afirmar que juga políticament, que hi va jugar i que ho seguirà fent, ja que durant un temps li va sortir rentable i creu que pot continuar. Privatitzar l'escola bressol no estava dintre del programa electoral de CiU, el consell escolar municipal ni s'ha reunit per dir quelcom al respecte, i el que és més greu, privatitzar és al càstig a una situació laboral produïda per una gestió nefasta. No només això, totes les millores de calendari, d'horari, on es justifica la privatització ja estaven aprovades per la junta de govern local i ratificades pel Ple Municipal per a la plantilla actual i per a la gestió actual pública, l'unic risc que haurem de vigilar és la separació de les permanències com a servei i que a partir d'ara les famílies les hagin de pagar a part. A part quines "solucions" es trobaran amb una empresa privada si la plantilla continuarà sent la mateixa, la "por" laboral als treballadors/es per no estar en un servei públic sinó en una relació empresarial privada.
I PER SOLUCIONAR PROBLEMES LABORALS, DE GESTIÓ, D'HORARIS FA FALTA PRIVATITZAR EL SERVEI???? o és un càstig més als treballadors/es de l'Ajuntament??????
i qui ha estat, està i serà el perjudicat d'aquesta decisió? Els nostres fills/es.

Sr. Arnó, mala gestio al pavelló i privatitzem gimnàs, piscina, rocòdrom i bar , mala gestió i càstig als treballadors/es de l'escola bressol i la privatitzem. Al final l'haurem de privatitzar a vostè al 2011....

El Grup Municipal PSC de Caldes d’Estrac lamenta i condemna el greu incident que va tenir lloc el dia 1/08 a les 9 h. del matí.

2010-08-02T10:44:00.003+02:00

Vers el regidor d’aquest Ajuntament Sr. Marcos Blázquez, responsable de Governació, Hisenda i Serveis Públics i vol manifestar el seu rebuig i la reprovació a tot tipus de violència.

Miquel Gonzalez Monforte

Primer Secretari Agrupació Local PSC Caldes d'Estrac.

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL DEL MH JOSÉ MONTILLA, PRESIDENT DE LA GENERALITAT AMB MOTIU DE LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL SOBRE L’ESTATUT

2010-07-02T17:32:00.000+02:00

Benvolguts conciutadans,

Avui, pocs dies després del quart aniversari de l’aprovació en referèndum del nostre Estatut, hem conegut la notícia que el Tribunal Constitucional ha dictat sentència en relació amb el recurs presentat pel Partido Popular, fa més de tres anys, contra la nostra llei fonamental.

Un Tribunal Constitucional que, com hem dit de forma reiterada, està lamentablement desacreditat i moralment deslegitimat per dictar aquesta sentència. La indignació que sentim no ens ha d’impedir afirmar amb rotunditat que l’Estatut que varem votar segueix vigent i ha estat declarat constitucional molt majoritàriament. La Sentència no ha donat la raó al Partido Popular que, recordem-ho, va impugnar 129 preceptes que afectaven a 201 qüestions del nostre Estatut. La sentència, certament, incorpora limitacions que caldrà analitzar i superar a través dels mecanismes polítics, jurídics i institucionals més adients. El Partido Popular no podrà amagar el seu fracàs polític. No han pogut liquidar l’Estatut, malgrat les seves continuades agressions i continuades pressions sobre el Tribunal.

L’Estatut és ben viu però s’ha vist afectat. Tot indica, amb la informació de la que disposem hores d’ara, que cap dels aspectes més fonamentals ha estat anul·lat. El PP no ha assolit el seu objectiu polític. No podrà limitar les nostres aspiracions d’autogovern. Persistirem en les nostres conviccions i en la voluntat democràtica del poble de Catalunya.

El Tribunal Constitucional ha comès una gran irresponsabilitat. No ha fet honor a la seva alta missió i ha escrit una de les més tristes pàgines de la seva història política i jurídica al llarg d’aquests anys. El Tribunal ha estat més obsessionat en dictar sentència que en fer Justícia i vetllar pel compliment del pacte constitucional. Serà recordat com el tribunal amb menys visió d’Estat que mai ha tingut la democràcia espanyola. Ha fet un mal servei a Catalunya, a Espanya i a l’esperit inclusiu de la Constitució del 78 que ningú pot segrestar.

Per aquesta raó, he volgut comparèixer immediatament davant vostre per dir-vos quina és la conducta que mantindré en els propers dies i què és el que demano i proposo al poble de Catalunya. Com a President de Catalunya, en tot moment he manifestat -i avui ho reitero- que ens correspon a tots, com a senyal de respecte a l’Estat de Dret, acatar aquesta sentència.

Però acatar no vol dir compartir. I no comparteixo el contingut d’aquesta sentència, en allò que qüestiona l’Estatut, convençut com he estat sempre de la constitucionalitat íntegra de l’Estatut acordat entre el Parlament de Catalunya i les Corts espanyoles, i referendat majoritàriament pel poble de Catalunya. Acatar no vol dir renunciar. No renunciarem a res del que s’ha pactat, signat i votat. Ens hem sentit maltractats en aquest procés però, ara, en cap cas ens sentim vençuts. Tot el contrari.

No hi ha tribunal que pugui jutjar els nostres sentiments ni la nostra voluntat. Som una nació. No renunciarem a la satisfacció plena de les aspiracions d’autogovern contingudes en l’Estatut que varem votar. Malgrat la indignació que el coneixement de la sentència m’ha produït, i que no vull amagar-vos, crec que ara cal actuar amb serenitat i intel·ligència. Les institucions catalanes i el poble de Catalunya han de poder expressar, serenament, la voluntat de no renunciar a cap de les seves aspiracions i exigir el respecte a la nostra dignitat com a país.

Tan bon punt he tingut coneixement de la notícia, n’he parlat amb el President del Parlament, amb el cap de l’oposició, amb els presidents de les forces que donen suport al Govern i amb els dels altres partits que conformen el nostre arc parlamentari. A tots ells, els he traslladat la meva reacció inicial i els he comunicat que penso convocar una sèrie d’accions, que es desenvoluparan els propers dies, i que ara vull anunciar públicament.

Primer.- He proposat que els grups polítics que volen defensar l’Estatut votat pel poble intentin acordar una resposta conjunta a la Sentència. Per tal de treballar en aquesta direcció, he demanat a un grup d’experts juristes una anàlisi d’urgència del contingut de la Sentència i que avaluïn els seus efectes sobre el nostre autogovern. A partir d’aquesta anàlisi, intentarem formular, de la manera més unitària possible, les propostes necessàries per assolir plenament els objectius fixats a l’Estatut, alguns dels quals han estat ara qüestionats.

Segon.- Convocaré els presidents dels grups parlamentaris, al llarg d’aquesta setmana, per valorar la Sentència i les seves conseqüències jurídiques i polítiques.

Tercer.- Demanaré comparèixer davant el Parlament de Catalunya, per expressar la meva posició política i el capteniment de la Generalitat i per donar compte davant la cambra de les actuacions dutes a terme i de les que consideri convenient impulsar en els propers dies. I compareixeré també per establir la millor resposta política i institucional possible, per defensar l’Autogovern de Catalunya, del qual l’Estatut n’és la seva expressió màxima i al que els catalans no pensem renunciar.

Quart.- He parlat amb el President del Govern d’Espanya. Li he traslladat, sense ambigüitats, la nostra decepció per un procés i una sentència que mai no s’hauria d’haver produït. Aquesta sentència no pot derivar cap a una crisi de confiança. Tenim un problema que només la voluntat política i la determinació conjunta de les institucions polítiques catalanes i espanyoles podrem superar, si ens comprometem junts a desenvolupar tot el que hem pactat, acordat, votat i referendat. Caldrà refer el pacte polític que va possibilitar l’Estatut per superar les conseqüències polítiques i jurídiques d’aquesta sentència.

Cinquè.- Convençut que el nostre poble ha de fer sentir la seva veu per expressar el seu sentiment d’afirmació nacional i la seva voluntat de governar-se, us vull demanar, benvolguts conciutadans, que respongueu massivament a la proposta de manifestació que forces polítiques i socials han d’organitzar per poder expressar cívicament i democràticament la nostra voluntat d’autoafirmació i d’autogovern. Caminem junts, units, tots els que estimem el país i defensem l’autogovern. Fem de la senyera, la nostra pancarta unitària. I demostrem que som una nació i que formem un sol poble.

I encara us vull demanar, com a President, que eviteu traslladar la decepció i la indignació d’aquests moments, que jo sento com ningú, cap a una confrontació negativa amb els altres pobles d’Espanya.

Insisteixo: som davant d’una sentència que és responsabilitat exclusiva d’un tribunal. No som davant d’un judici de la resta d’Espanya contra Catalunya. L’Estatut es va fer amb ànim de concòrdia. Un ànim que Catalunya ha de mantenir, però que exigeix també el respecte i el compromís dels altres.

Ciutadans i ciutadanes de Catalunya:

Defensaré íntegrament el contingut del nostre Estatut. L’Estatut es l’expressió majoritària de la unitat civil i política del poble de Catalunya. Hi ha d’altres opcions legítimes, però aquesta es la majoritària i la que més cohesiona la nostra societat. L’Estatut és la nostra Llei de lleis. Tot allò que conté, com a expressió jurídica d’una voluntat política compartida, ens ho hem guanyat a pols i ho farem valer a través dels instruments més adients. Ara és el moment d’expressar la grandesa de Catalunya. De demostrar tot el que ens uneix i d’oblidar el que ens separa.

De manifestar la nostra indignació amb la serenitat d’un poble madur i que sap el que vol.

D’afirmar la nostra voluntat d’autogovern amb determinació. De treballar amb intel·ligència i passió per assolir tot el que ens havíem proposat quan varem pactar l’Estatut. D’exigir el compliment del pacte polític que va fer possible el nou Estatut i de posar, per tant, a totes les institucions que el van subscriure davant de les seves responsabilitats. Tot això no serà fàcil.

No us vull enganyar. Tots sabem que vivim temps difícils en que s’encavalquen una profunda crisi econòmica i la incertesa que pot obrir aquesta sentència. Per això, hem d’actuar combinant la màxima determinació amb la màxima serenor. No és temps de foguerades ni de gesticulacions que duren el que duren, però que no canvien res i porten a la frustració.

Creieu-me, la fórmula d’èxit és mantenir inamovible la nostra unitat al servei d’un objectiu tan assenyat com el d’exigir el compliment d’un pacte i mantenir alhora la voluntat democràtica expressada pel poble de Catalunya. Estic convençut que podem superar aquesta prova.

Que aquest propòsit és possible. Que Catalunya en sortirà enfortida, si tots sabem estar a l’alçada de les nostres responsabilitats. Tenim més determinació política i més instruments per assolir tots els objectius que ens havíem marcat, sense cap mena de renúncia. Aquest Estatut és fort perquè el país és fort. Alguns el volen fer trontollar, però no podran perquè els seus fonaments són sòlids.

La immensa majoria, més del 95% del text estatutari, ha estat confirmat com a constitucional. Aquesta és la realitat, però no ens conformem. El volem tot, íntegre, desplegat en plenitud, perquè és el que va voler el poble de Catalunya. Però vosaltres teniu la paraula. A les properes eleccions al Parlament de Catalunya serà el moment en que vosaltres, ciutadanes i ciutadans de Catalunya, podreu decidir en quina direcció cal continuar.

Mentrestant, jo, com a President, defensaré l’Estatut. El nostre Estatut.

Amb aquest esperit actuaré, determinat més que mai a fer honor al compromís que vaig adquirir en prometre el càrrec de President de la Generalitat. Aquesta és la meva paraula. Aquest és el meu compromís.

Visca Catalunya!

Per l'estiu: canvis.

2010-07-01T13:12:00.002+02:00

Aqui teniu un canvi d'imatge del meu blog, aprofitant les calors de l'estiu més refrescant..... A l'estiu canvis.
Espero que us agradi.

Política municipal a Caldes d'Estrac. L'amenaça en lloc del debat polític.

2010-06-24T20:54:00.000+02:00

Dilluns vaig tenir el plaer de formar part del grup municipal socialista al Ple de Caldes d'Estrac. L'exemple de democràcia, de plantejament de futur, d'alternativa de govern de GMS (grup municipal socialista) davant la prepotència, la falta de diàleg i la manca de projecte de futur de l'actual govern de CiU i en especial del Sr. Arnó va quedar en manifest des del primer moment. La primera proba és trobar quatre policies municipals a la sala de plens, la primera qüestió, que qualsevol veí/na de Caldes es podria fer és: qui feia les tasques de seguretat al carrer, quan ens costarà en hores extres aquest Ple i sobre tot quina necessitat hi havia de que 4 policies estiguessin a la Sala de Plens i no al carrer fent la seva feina? No tenim problemes de seguretat a Caldes?.

Si l'entrada va ser espectacular, la continuació va anar encara millor, la ràdio no funcionava, no s'emetia el ple en directe, quin exemple de democràcia Sr. Arnó! Quan arriben plens que preveu complicats mai funciona, els veïns/es sense el dret d'escoltar als seus representants per la por de perdre el debat polític, i quan es té por a la paraula imagineu a la resta. I més quan el Sr. Arnó fent exemple de la seva hipocresia va dir al seu acte d'investidura que amb ell havia arribat la democràcia a Caldes, quina por, quan amb aquesta excusa la realitat és, policies a la sala i manca d'informació per a la gent.

La por del Sr. Arnó per explicar-se es tradueix en una prepotència sense límits, un menyspreu de l'adversari i una falta de respecte a la legalitat vigent evident, i aquí, tenim el tercer exemple, no abstenir-se en el moment del debat i votació referent a un punt del mercat municipal on la seva dona té una parada. Que gran, gràcies, es destapa la bèstia, la gent torna a fruir del seu tarannà, si el primer ple el va suspendre per falta de regidors i por a perdre la votació i mantenir-se a la sala dilluns s'enroca i es nega a sortir de la sala. Torno a agrair, quina actitud, quina actuació, tinc una frase marcada des d'abans de les eleccions del 2007, no els coneixen, quan els coneguin i vegin com actuen la gent s'adonarà qui i com són, doncs bé, per exemple un botó.

I per últim les insinuacions, quina demostració pública que a Caldes no es governa, que desprès de tres anys de govern encara hi són a l'oposició. Les paraules més dites per l'Arno al ple van ser "la cunyada del regidor" i la guinda la referència a la mare de la nostra portaveu, que gran, immens, a Caldes parlem de temes de fa 7 anys i un altre de fa 50. Quin projecte de futur!!!!! Jo disfruto molt quan treu aquests temes per que així la gent es pugui adonar que el seus problemes del dia a dia per l'actual equip de govern no existeixen, fa tres anys que governen i encara rebusquen, i el veí, i les persones i les entitats....... sense futur, abandonades. A caldes no hi ha crisi econòmica, no hi ha atur, no hi ha entitats sense respostes, no hi ha cap necessitat més que treure temes de fa anys.

Quan l'actual equip de govern no pot oferir cap resposta , i no hi han gaires davant la seva ineptitud i la seva incapacitat per governar, insinua. Quina explicació a quasi tres anys d'obres al mercat municipal, quina, a l'abandonament intencionat durant aquests anys del pavelló municipal, a la manca d'activitats de gimnàs per a les persones i a les entitats esportives, quina, a trencar el projecte educatiu a Caldes sense complir la promesa del IES nou, ni l'escola nova, i esmicolant l'estabilitat de la bressol fent un expedient a la seva directora......

Per tant, aquests dilluns vam tenir, policia, falta de ràdio, i insinuacions. Tot un exemple de democràcia i de projecte de futur.

Luisa Ramírez Brenes

2010-06-06T16:27:00.000+02:00

Si volgués explicar, a qui no la coneix, qui és la Luisa, li diria que és alegria, optimisme, compromís i responsabilitat, bona companya i fidel, treballadora i socialista, dona i gaditana. Després de 25 anys de Caldes, dels quals els últims 10 he tingut relació directa amb ella, la Luisa ha tornat a Barbate, en concret a Vejer de la Frontera. Dilluns, la Riera de Caldes ja no tindrà la Bodega Cabré oberta i la Luisa ja no estarà darrera la barra per tenir quatre paraules amb ella o poder beure alguna cosa amb la seva companyia i no veure’m més al Manolo a la porta.

Finalment, després d’una llarga setmana, el dissabte 5 de juny, quan vaig acabar de donar-li un cop de mà amb la mudança, li vaig dir fins aviat, no vull pensar en cap moment en un adéu sinó en un fins aviat. Divendres dia 28 vam poder fer un comiat que mai haguéssim aconseguit que fos el que ella es mereixia, segurament faltava algú/na, però vam intentar que fos el més secret possible per que tingués una gran sorpresa, era el mínim que podíem fer per una persona com ella.

Quan desprès de 25 anys es reuneixen més de 120 persones per acomiadar a algú, en un poble com Caldes, no us pot costar gaire fer-vos una imatge del que representava la Luisa. Li vaig poder dir que si feia poc la pèrdua d’un company, en Ricardo, ens deixava el cor trencat ara aquest cor el teníem a mitges, per un costat la tristor de la seva marxa, i per l’altre l’alegria que era una decisió molt meditada i volguda per ella, (ja estava bé de tan treballar).

Des del dissabte fins ahir hem estat esperant la signatura del traspàs de la bodega que posés fi a la vida de la Luisa a Caldes i li dongués l’entrada a una nova vida a Vejer.

Luisa, hi han moments en que no vam estar a l'alçada, moments molt feliços i tristors molt amargues que hem pasat junts, de les primeres segurament per falta d'experiència ja m'he disculpat infinitament, de les segones les millors i de les terceres sempre al costat, sempre junts. Luisa , de tot cor que et vagi molt bé i sobre tot que siguis molt feliç! Barbate guanya i Caldes perd, aquest és el resum. Fins aviat Luisa! Siempre nos quedará Felipe.

Caldes d'Estrac suspèn per segona vegada un ple.

2010-06-03T18:46:00.000+02:00

Segurament pensareu que avui començo escrivint historietes, com quan es junten dos homes parlant de la mili, però m'agradaria posar-vos una mica en situació.
Tinc un amic des de fa molts anys a Vic, sindicalista de la vella guàrdia de C.C.O.O., que sempre em diu:
"miguel cuando las mujeres se ponen tienen más cojones que muchos tíos juntos",
ja sé, que el vocabulari no és tot l'ortodoxe que demana un blog, però ell parla així i quan dic la vella guàrdia , vull dir un sindicalista dels ays 70 - 80 , dels que van aconseguir amb "sangre, sudor y lágrimas" molts dels drets que ara fruïm tots/es.

"Cuando ibamos a las manifestaciones, en una asamblea o a hacer pintadas, los tíos íbamos cautos, siempre medio acojonados, cogidos brazo con brazo frente a la policia pero por dentro con aquel temor, y entonces se nos ponían dos o tres mujeres al lado y te gritaban, te hacían reaccionar una asamblea o poner el valor para poder hacer la pintada, eran menos pero trabajaban y sobre todo luchaban más que muchos tíos".

Aquest dilluns van haver dues dones a Caldes (M.C.S.F i R.M.G i algú/na més que també es van aixecar de les cadires) que em van donar un exemple de democràcia, participació i defensa de la llibertat d'expressió que faci que continui creient tan en les persones com en el poble que visc. Dues dones que es van posar entre la policia local i la meva persona per que no em treguessin per la força.
No crec que hi faci més comentaris del que va pasar dilluns, però, si voldria acabar dient-vos, que les mentides tenen les potetes molt curtes, això m'ho deien de petit, aqui teniu un video on es posa de manifest clarament que la policia local, amb ordres clares del Sr. Arno, venia a treure'm com a regidor de la sala de Plens, les raons, ja estan explicades.
Continuo creient en la democràcia, en les persones, en Caldes i sobre tot en la veritat.
Gràcies Caldes, gràcies MCSF, RMG i altres.

Amb la seva actitud, l’actual alcalde el Sr. Arnó, posa en risc la pau democràtica a Caldes.

2010-06-02T07:16:00.006+02:00

Dilluns va ser la segona vegada que el Sr. Arno intenta treure’m d’un Ple Municipal fent servir la policia local. Les dues vegades al veure que no sortia de la Sala, ja que tinc molt clar que estic representant i defensant a tota aquella gent que ha confiat amb nosaltres i un projecte de poble, ha decidit anul·lar-ho.

Va ser una nit especial, l’actitud del Sr. Arnó va ser des del principi despòtica, de menyspreu a l’oposició i a la seva portaveu, de traspassar la legalitat sense cap pudor, us posaré dos petits exemples, no donar veu tallant el micro a la portaveu socialista i a més no absentar-se de la sala amb un punt del Ple on s’havia de tractar temes del Mercat Municipal on té vinculacions directes ja que la seva dona es propietària d’una parada. Però bé, no tenir regidors per afrontar aquesta votació i poder perdre el va fer entrar en una disbauxa sense raó, on l’espera per guanyar-la el va fer, primer suspendre el Ple, i en mig de la suspensió cridar a la policia Local per treure’m de la Sala i al final anul·lar-ho.

La veritat és que podia escriure amb l’escalfor del moment, veïnes del poble a les meves esquenes entre la Policia Local i jo per que no es tragués un regidor socialista del Ple municipal, familiars de l’equip de govern actual fent cops de peu a les cadires, un alcalde ordenant identificar persones pel fet de defensar a un regidor, però he volgut esperar un dia per que més fredament pogués expressar allò que sentia.

Fa molt que els veïns/es de Caldes s’han adonat que el Sr. Arnó i l’actual equip de govern no tenen projecte ni per ells, ni per Caldes, i ara a part crec que no sap gestionar, ni tirar endavant les regnes d’un ajuntament, ni les d’un Ple. Col·loquialment conegut pel SIES ja que tothom que va a parlar amb ell surt amb un Si del despatx i al cap del temps es va donant conte que és un No, la característica principal de l’actual alcalde és el menyspreu per qualsevol veu discordant, amb l’amenaça i el crit com últims recursos. Personalment m’han educat amb un ambient obrer però sobre tot profundament democràtic i participatiu, lamento i condemno l’actuació de l’actual alcalde, Sr. Arno, i de l’actual equip de govern de Ciu, amb la complicitat del silenci, segueixo creient que els vots donen més raons que les amenaces i per tan continuarem defensant el nostre projecte amb les mateixes armes que hem tingut fins avui, diàleg i participació, amb el convenciment que el 2011 aquest poble votarà un canvi d’actitud i de forma de fer en aquest ajuntament.

El dia que el Sr. Arnó va arribar a l’alcaldia de Caldes es va atrevir a dir que la democràcia arribava amb ell. Moltes vegades m’arriba pel facebook frases que resumeixen tot allò que un vol dir:

El grup municipal socialista es reserva les actuacions legals que es puguin derivar de la suspensió del Ple per part de l'actual alcalde dilluns i a més posarà sobre la taula el fet de tenir un Ple extraordinari on donar informació al poble de Caldes de totes les "actuacions" de l'actual equip de govern al mercat municipal.

notícia el PUNT

Gràcies, gracias, dzieki, multumiri, grazie, thank you, tak, diky, dank, merci.

2010-05-30T10:14:00.003+02:00

Com molts ja sabreu, he tingut la meva filla petita de dotze anys, la Laura, a Polònia. Quan va començar la història del projecte Comenius i la possibilitat del viatge, la Maite s’hi va negar en rodó, on ha d’anar tan lluny? On dormirà? Qui l’acompanyarà? Dubtes molt normals en una mare i que ni a la Laura se li van ocórrer ni a mi en cap moment se’m van passar pel cap, només vaig pensar que un viatge d’aquestes característiques i a aquest lloc del món mai se li tornaria a presentar i menys amb l’edat que té.

Hauré de començar pel principi i explicar que l’escola CEIP Sagrada Família, on estudia la Laura, fa uns dos anys es va adherir al projecte Comenius del ministerio de Educación (El Programa Comenius tiene por objeto reforzar la dimensión europea en el campo de la educación infantil, primaria y secundaria, promoviendo la movilidad y la cooperación entre centros educativos), amb diferents escoles de tot Europa, i aquest, tocava fer intercanvi d’alumnes i el lloc escollit va ser Polònia. Quatre van ser els escollits de la classe, el Max, la Clara, la Mariona i la Laura acompanyats per tres professores la Gemma, la Rosana i la directora la Marta Trubat.

El començament va ser dur, retràs del viatge per la cendra del volcà d'Islàndia, accident aeri de bona part del govern de Polònia i just abans de sortir , les inundacions, t'adones que fins que no tens alguna vinculació les notícies d'altres països no són gaire importants i va semblar que a partir de que sabíem que anaven a Polònia totes es centraven allà on havien d'anar.

L’experiència, des del punt de vista personal, ha sigut molt gratificant. He descobert que les noves tecnologies (skipe) globalitzen el món, ens han fet estar al costat d’ella a més de 3000 quilòmetres, que el blog http://decaldetesapolonia.blogspot.com/ , recomeno activament que el veieu, actualitzat amb entrades de vídeo i fotografies ha estat magníficament treballat i ha fet l’espera molt més curta, que la responsabilitat dels mestres ha anat més enllà del que a uns professionals se’ls hi pot demanar, valorant que marxava de casa la persona més important de les nostres vides, un fill.

Sóc conscient que tots els participants d’aquesta experiència tornaran millors, més conscients que hi han altres llocs, altre gent, altres idiomes, altres problemes i sobre tot que al final tots som persones iguals.

Estic convençut de la importància cabdal de la figura del mestre a l’escola i sobre tot, quan a part de l’educació formal, poden fer un pas endavant i tiren projectes endavant com aquest. Qui em podrà negar que aquesta setmana la Laura no ha tingut una educació de les seves emocions, del seu comportament fora de l’àmbit familiar, d’ampliar el seu vocabulari i la seva forma d’entendre el món, saber que s’ha d’entendre amb els demés i que això farà tenir una societat millor, a après a gestionar les seves emocions, que s’ha fet responsable de les seves decisions, i ha hagut de resoldre conflictes per a mantenir relacions amb els altres (educació emocional Eduard Punset). L’escola de Caldes ha fet aquest pas endavant, ha educat emocionalment a la Clara, al Max, a la Mariona i a la meva filla . Com a pare només puc que donar les gràcies i felicitar , a tota la gent que ha fet possible aquest somni, començant per la direcció, el professorat responsable del projecte Comenius i de tots els alumnes que faran possible i el tiraran endavant.

El Govern aprova el Projecte de llei de la llengua de signes catalana

2010-05-28T12:37:00.001+02:00

La nova Llei constitueix el reconeixement oficial de l'existència d'aquesta llengua i dóna compliment així a un mandat de l'Estatut

Es tracta d'una normativa de caràcter lingüístic que regula la docència, l'aprenentatge o la recerca en la llengua de signes catalana

El Govern ha aprovat el Projecte de la Llei de la llengua de signes catalana (LSC), en compliment al mandat que estableix l'Estatut, que determina que s'ha de garantir l'ús d'aquesta llengua, el seu ensenyament i protecció i vetllar per la igualtat de les persones amb sordesa que l'usin. La nova normativa significa el reconeixement de l'existència de la llengua de signes catalana que s'usa fa més de dos segles i que és la llengua natural de les persones sordes a Catalunya. L'oficialitat de LSC ha estat, de fet, una llarga reivindicació de les entitats de persones sordes catalanes.

La LSC serà la primera Llei a l'Estat que regularà els aspectes lingüístics d'una llengua de signes, en un text normatiu propi i diferenciat de la normativa sobre accessibilitat de les persones sordes. S'equipara així a qualsevol altra llengua oficial i se'n regula l'aprenentatge, la docència, l'acreditació professional per a la seva interpretació; la designació de la seva institució acadèmica o la previsió dels canals de participació social en les polítiques lingüístiques relacionades amb aquesta llengua.

La regulació de les llengües de signes en l'àmbit estatal data de fa pocs anys. El 2007 es va aprovar la Llei per la qual es reconeixen les llengües de signes espanyoles i es regulaven els mitjans de suport a la comunicació oral de les persones sordes, amb discapacitat auditiva i sordcegues. Aquesta Llei estatal va ser la primera a incloure un reconeixement legal de la LSC però no la regulava directament ja que traslladava la competència per fer-ho a la Generalitat.

El Govern ha optat doncs per dur a terme aquest desplegament legislatiu des de dos vessants, un de caire més lingüístic contingut en el Projecte de llei que s'ha aprovat avui; i un per garantir la igualtat d'oportunitats i l'accessibilitat que es concretarà en la reforma de la llei d'Accessibilitat.

El text aprovat avui ha comptat amb la col·laboració de representants de la FESOCA, Federació d'entitats de sords de Catalunya; la Plataforma LSC Ara; l'APANSCE, Associació de pares de nens sords de Catalunya; l'ACILS, Associació Catalana d'intèrprets de la Llengua de Signes Catalana; i l'Institut d'Estudis Catalans.

Aprenentatge, docència, interpretació i recerca en la llengua de signes catalanaLa futura Llei regula l'aprenentatge, la docència i la interpretació de la llengua de signes catalana i crea els òrgans encarregats de la seva recerca i sistematització, de l'assessorament i de participació social en les polítiques públiques en aquest àmbit. De la mateixa manera, garanteix el principi d'igualtat de tracte i d'oportunitats entre homes i dones com a principi informador que cal integrar i observar en la interpretació i aplicació de la normativa regulador de la llengua de signes catalana.

Entre els trets destacats, la Llei garanteix el dret a la informació als pares i mares dels infants sords i sordcecs dels recursos disponibles per a la seva educació perquè puguin escollir l'ús de la LSC en la seva educació, juntament amb el català. Segons el nou text, el Departament competent en la matèria és el que ha d'establir els plans de formació específics per al professorat que hagi d'atendre l'alumnat en LSC i la certificació professional corresponent per dur a terme la seva feina. En aquest sentit, la Llei dóna suport a les actuacions que ja s'estan desenvolupant des del Departament d'Educació.

Al sistema educatiu català hi ha més de 720 alumnes sords, tot i que això no vol dir que tots els alumnes la facin servir perquè l'ús de la llengua de signes depèn del grau de sordesa de l'estudiant. L'ensenyament de la llengua de signes es fa als centres que segueixen la modalitat bilingüe, és a dir, que integren llengua oral i llengua de signes. No obstant això, a molts centres de primària hi ha mestres d'audició i llenguatge, i a tots, mestres d'educació especial (un total de 1.627 a tot Catalunya). I pel que fa als centres de secundària, hi ha professorat d'orientació educativa i mestres de pedagogia terapèutica.

D'altra banda, la nova Llei preveu la creació de titulació universitària específica a les facultats d'interpretació de les universitats catalanes. Actualment s'imparteix un Cicle Formatiu de Grau superior d'interpretació de la llengua de signes, un Grau en Traducció i Interpretació LSC (UPF) i pel que fa a les entitats, la FESOCA ofereix formació per hores al professorat, que és reconeguda pel Govern i s'emmarca en el Pla de Formació Permanent.

Pel que fa a l'àmbit de la recerca, determina que desenvolupar-la correspon a les universitats catalanes i a l'Institut d'Estudis Catalans, institució acadèmica que determina les normes lingüístiques de la LSC. La Llei també preveu la creació del Consell Social de la Llengua de Signes Catalana, l'òrgan d'assessorament, consulta i participació social en la política lingüística del Govern en relació amb la difusió de la llengua de signes catalana, amb l'objectiu de millorar la relació entre l'administració i les persones que la utilitzen.

La llengua de signes catalana
La llengua de signes catalana és una llengua de modalitat gestual-visual emprada com a sistema lingüístic per una part del col·lectiu de persones sordes i sordcegues de Catalunya, que segons les entitats afectades usen unes 25.000 persones. El seu reconeixement com a llengua plena no es va produir fins a la segona meitat del segle XX, sobretot a causa de la discriminació social de les persones usuàries i del desconeixement de les seves característiques entre científics lingüistes.

Cal dir que no totes les persones sordes utilitzen la llengua de signes per comunicar-se, sinó que majoritàriament usen suports per a la comunicació oral. Les persones que sí que utilitzen la llengua de signes com a mitjà de comunicació, empren exclusivament la llengua de signes catalana, en conseqüència no es produeix un règim de bilingüisme equiparable al de les llengües orals.

Font: Generalitat de Catalunya

El cinema 3 D. Innovació de futur.

2010-05-22T22:57:00.004+02:00

Ahir, que era el cumpleanys de la meva filla petita, ens vam decidir a provar per primer cop una projecció de cinema en 3 D. La veritat és que la Laura feia dies que insistia per anar a veure Alícia de Tim Burton, però quan no és una cosa és una altra fins que ahir, com una activitat més del seu cumpleanys, ens vam decidir.

Un que havia provat aquelles ulleres de cartró amb lents de dos colors, vermella i blava, anava amb la actitut de predisposició que m'acompanya quan vaig a provar coses noves. La pel·lícula em va agradar força, sobre tot per tal com està explicada amb la paranoia Burton que particularment m'agrada i a més vaig pasar dues hores sense adonar-me'n, fet que començo a agrair quan vaig al cinema. Però el que em va deixar perplexe va ser el sistema 3D. Quan vaig comprar les 4 entrades, una miqueta més cares, em van donar unes ulleres negres per poder visionar-la.

Des dels tràilers abans de començar la sesió cinematogràfica ja vaig poder comprovar que allò no seria com la meva anterior experiència amb el 3 D, sobre tot quan llencen una gorra i ens movem tots a la butaca com si l'haguessin llençat al nostre cap. Però la pel·lícula és per disfrutar. Els que entenen diuen que la pel·lícula ha d'estar gravada en 3D per que realment puguis divertir-te amb aquest nou sistema, si és una adaptació o moments determinats del film, aquest sistema baixa la seva qualitat.

Vaig disfrutar molt, vaig tenir sensacions i visions espectaculars, moments on, amb una projecció de cinema estava en un parc, o recollia el cap del monstre, o veia una taça com la veig normalment. Ahir vaig provar el cinema del segle XXI, si va haver un dia que algú va veure una pel·lícula en blanc i negre al cinema, després van posar veu, més tard color, ahir he descobert que sí funciona, que ja hi és al cinema la tercera dimensió.

Gràcies a la Laura per insistir, per que jo era un escèptic, però clar és la diferència entre tenir 11, bé 12 anyets, i tenir més de quaranta, l'experiència aquí em va fer una mala pasada, continuaré tenint ilusió per les novetats.

Barça, campió lliga futbol 2009/2010.

2010-05-17T09:36:00.002+02:00

Després de l'èxit del Regal Barça , guanyant fa una setmaneta la Final Four a Paris, aquest cap de setmana ha arribat la "cirereta" del pastís. El F.C. Barcelona campió de la lliga de fútbol temporada 2009/2010, amb 99 punts, amb el Bota d'Or (Leo Messi) i amb el premi Zamora ( Valdes). Després de la inversió de 300 milions d'euros, per part del real Madrid, per aconseguir guanyar al Barça, aquest li torna la moneda guanyant la lliga més disputada de feia molts anys, prop de 30 punts de ventatge amb el tercer, i fins l'última jornada jugant-se el campionat amb ells, demostrant que el treball de la cantera i de la "gent de casa" és el futur del futbol modern i sobre tot el del Barça.

Moltes, moltes felicitats.

(i com diu en Guardiola , ens en deuen una)

Fotografia: El Mundo Deportivo

Contra la violència de gènere

2010-05-12T22:27:00.003+02:00

Les xarxes socials tenen secrets que em deixen moltes vegades perplex: avui bona part dels meus amics i amigues al facebook s'han anat penjant aquesta frase, jo la vull juntar amb una canço de Bebe que m'agrada molt i que fa molt de temps els hi vaig ensenyar a les meves dues filles:

Mientras le gritas a tu mujer, hay un hombre deseando hablarle al oído. Mientras humillas, ofendes, insultas y degradas a tu mujer, hay un hombre cortejándola y recordándole que es una gran mujer. Mientras pegas a tu mujer, hay un hombre deseando hacerle el amor. Mientras haces llorar a tu mujer, hay un hombre que leroba sonrisas. Pega esto en tu muro en protesta contra la violencia de genero.

UN ALTRE CALDES ERA POSSIBLE

2010-05-11T16:44:00.001+02:00

El mur de la carretera de Sant Vicenç :

Projecte: Grup Municipal PSC any 2007

Aquest era el projecte aprovat el 2007 pel grup municipal socialista:
Projecte de construcció d’un talús estructural verd per la Carretera de sant Vicenç:

Projectat per un enginyer de Camins, Canals i Ports.

Talús estructural verd amb integració a l’entorn.

Respecte del pendent natural del terreny.

Despesa: 69.344 euros

Realitat de l'actual equip de govern de CiU

Projectat per un arquitecte tècnic
Pedra, pedra i més pedra.
Paret vertical.
Despesa: 106.176.11 euros

Crec personalment que cadascú pot fer una valoració personal del fet de "gestionar" diner públic, de tots, una inversió prop del 70% més cara, combinar-ho amb sostenibilitat, impacte ambiental, procés i temps de duració de l'obra, amb una realitat de 6 mesos amb la carretera tallada i actualment amb un estat deplorable i perillós.

Font: Opinions abril 2010.

Regal Barça campió d'Europa 2010.

2010-05-09T23:42:00.002+02:00

La veritat és que hi han caps de setmana que esportivament tot surt bé. Aquest, vam començar amb la victòria del Barça al camp del Sevilla, que deixa la lliga de futbol pràcticament sentenciada a falta d'un partit contra el Valladolid al Camp nou i només depenent de nosaltres per guanyar-la. Avui al matí , Fernando Alonso amb el seu Ferrari, a les últimes voltes del Gran Premi d'Espanya de F1 a Montmeló ha pasat d'una quarta posició a la segona i ha pogut pujar al podi, que l'ha apropat al primer classifficat pel campionat del món de pilots, veritable objectiu de l'asturià i a més amb l'abandonament de Hamilton, Alguersuari ha aconseguit un puntet pel mundial.

Però bé sempre hi han notícies que destaquen d'altres, i avui la gran notícia és :

Barça Regal campió d'Europa de bàsquet.

Per un, que ha viscut les 11 vegades que el Barça ha arribat a finals, només guanyant una, la victòria d'avui no em treu de 9 decepcions, però si em fa veure que a la història del Barça de bàsquet també han començat a canviar coses. Quina forma de guanyar, domini aclaparador i resultat sense dubtes: 86 - 68 amb Olimpyakos, i a més Joan Carles Navarro MVP de la Final Four.

Moltes felicitats! i el cap de setmana que vé , més.

Foto: Mundo Deportivo

Adéu amic, adéu Ricardo Pérez de la Hoz.

2010-04-30T23:31:00.002+02:00

Com a primer secretari de l'Agrupació Local del partit dels Socialistes de Catalunya de Caldes d'Estrac vull mostrar el nostre condol, especialment, a la família del nostre president de l'Agrupació, company i amic Ricardo Pérez de la Hoz.

Des d'ahir dono voltes per poder explicar que representarà la pérdua d'un amic com en Ricardo, i com sempre em tocava parlar en els actes després d'ell, amb alló que guanyava a tots/es, és la paraula que he trobat: Passió.

Com que he tingut llargues tertúlies amb ell i amb l'amic Freixas crec personalment que en Ricardo era un apassionat de moltes coses, entre elles la seva feina (gestoria Bertran) el món geganter (Jaume Joan tens el suport de la nostra agrupació) un gran raconet pels Diables, maquetisme, helicopters, llibres de la 2ª guerra mundial, poesia , que dir de poesia Goytisolo, Miquel Hernandez. Sempre des d'uns valors que ell defensava, que són els del Socialisme: LLIBERTAT, IGUALTAT i SOLIDARITAT.

Però res comparat a la passió que vivia per la seva família, la pròpia, la família gegantera o la família socialista. Sentia un orgull especial per tots els seus fills/es, pels seus nets/es i per la seva dona Mari Angels. Un record especial per la Miriam, la Laura , l'Emili i l'Anna.

A mi em toca escriure de la passió que envoltava els seus valors personals: el socialisme. Va pasar per totes les seccions de l'Agrupació, militant base, secretari finances, primer secretari i en l'última reestructuració de l'Agrupació va acceptar com sempre feia el càrrec de president. "Miquel pel que em demanis aquí estic", em va dir, quan el vaig trucar que pensava amb ell per aquest càrrec i a part membre comisió econòmica de la federació del maresme del PSC.

Segurament les sigles del partit que represento, el PSC cadascú les valora com vol i crec que dintre de la llibertat individual cadascú l'has ha de valorar com vulgui. Si la P del PSC pel Ricardo era passió, crec que moltes vegades hagues canviat aquesta P per una F, la de família. Som una estructura de partit amb un caire familiar on ell era un engranatge perfecte, sempre hi era, mai faltava i el que és molt important per la vida política d'una agrupació, sempre donava el seu punt de vista, fet que últimament s'està perdent i amb ell perdrem un gran iniciador de debats.

En relació a la S de la sigla del PSC, primera i clara SOCIALISTA i socialista des de les bressoles. M'enrecordo que em va explicar que quan en Joan Rangel el va anar a buscar per les eleccions municipals va voler anar al seu pare a informar-lo (no a demanar permís) que es vinculava als socialistes, el seu pare li va respondre "no te has equivocado Ricardo".

Sempre ens deia, el socialisme es porta des de dintre, mentre per nosaltres tot aquest embolic és un servei als demés, pels altres, per la dreta, és un negoci, tota la vida han viscut d'això i volen continuar vivint.

Segon trocet de la S, la seva Santander (Cantabria ) natal. M'agradaria que haguessiu pogut escoltar amb quina passió explicava els seus viatges i els seus dinars a Cantàbria. No vull imaginar la seva felicitat el dia del casament de la seva filla Laura a Cantàbria juntant els seus amics de Caldes amb la seva terra natal, si començava a parlar, amb dues hores de tertúlia no tenia suficient per explicar-ho.

Tercera part de la S, sentiment. Joan Raventós, un dels fundadors del PSC va dir que el socialisme és un sentiment, sense el sentiment que impulsen les persones el socialisme no acaba de ser del tot. Doncs bé, Ricardo era tot sentiment.

Mari Angels,i més amics/gues, ahir em vau dir: tantes emprenyades, denúncies, males cares perque passi això i tan ràpid...

Sé que res del que digui alibiarà el nostre dolor ni el de tots nosaltres, si que puc dir que els socialistes de Caldes no oblidarem mai en Ricardo, ni podrem oblidar-ho mai i que tampoc oblidarem alló que ell i més companys/es nostres hem patit per defensar un projecte de poble sota les sigles del PSC.

Ell em deia i em repetia: "Aquí hi han uns que tenim un projecte polític, que pot agradar més o menys, i uns altres que fan servir qualsevol eina, inclús la judicial per arribar a la cadira". Sé tot el que va patir amb l'intent de destrucció política del seu gran amic Joan Rangel i especialment l'intent al seu amic Josep Maria Freixas.

Mari Angels, no oblidarem mai i sempre tindrem un record molt especial per en Ricardo i fer alló que ens deia ENDAVANT.

La C del PSC és molt clara, català i caldenc. Personalment la paraula adopció no m'agrada gens, crec que la persona s'autodefineix segons els seus sentiments no des de la visió dels demés , per tan ell era caldenc i català. Per alguns encara era el de Can Terradas i per molts era en Ricardo.

Vaig parlar algun cop amb en Lluis grau i li vaig comentar que els 25 anys últims de govern a Caldes van fer més feina i més transformació que durant tota la història del nostre poble, doncs bé, en Ricardo era la part de l'estabilitat econòmica i de la serietat del projecte.

Per acabar dues coses:

un petit fragment de la INTERNACIONAL

L'Home de l'home és germà

drets iguals tindran

la Terra serà el paradís,

la pàtria de la humanitat.

Ens agrupem tots

en la lluita final

I s'alcen els pobles
per la Internacional.

Per acabar, Mari Angels i família, teniu la família socialista de Caldes i del Maresme al costat vostre pel que faci falta.

Comapnys/es aixequeu el cap, mireu el front, mireu el futur amb orgull perque nosaltres sempre podrem dir que vam conèixer en Ricardo.

Quan soni una ranxera durant la festa Major sempre vindràs al nostre record.

MOLTES GRÀCIES , RICARDO

Saca la tarjeta roja al maltrato. Campanya del Ministerio de Igualdad (Ministra Bibiana Aido).

2010-04-27T18:47:00.000+02:00

Dóna gust compartir activitats!

2010-04-13T18:16:00.000+02:00

Espléndida rebuda de l'excursió a Sant Sadurní d'Anoia organitzada per l'Agrupacio Local del PSC.

Visita a les caves Canals & Munné, degustació i calçotada.

El diumenge 11 d’abril cap a les 10 h del matí sortirem de Caldes un autocar direcció a Sant Sadurní d’Anoia. Allà, visitàrem les Caves Munné & Canals i vam fer una degustació. Seguidament entràrem a dinar a la Cava Vella on vam degustar una excel.lent i abundant calçotada. A ben dinat, una horeta de temps lliure per córrer per Sant Sadurní i represa del retorn cap a casa arribant sense contratemps, satisfets per la companyia, per la bona acollida de l’organització i esperant disposar la propera excursió.

Web PSC Caldes d'Estrac

Escola Nova a Caldes d'Estrac. (primera part)

2010-04-04T02:19:00.001+02:00

La veritat és que estic molt orgullós que el grup municipal del que formo part, el PSC, hagi sigut el propulsor del primer acord que ha hagut a Caldes d'Estrac per ajuntar esforços cara al departament d'Educació per demanar una escola nova pels fills/es del nostre poble. Una primera reunió amb l'AMPA del CEIP Sagrada Família, dies després que el departament d'urbanisme tombés el Nou Pla de les Escoles, aposta de futur per l'escola de l'actual equip de govern, que va donar fruits amb una nova reunió a l'ajuntament amb l'equip de govern, l'AMPA i la direcció, va ser l'embrió de la moció presentada conjuntament pels dos grups polítics.

Bé, el resultat és el següent: Moció conjunta demanant una escola nova per Caldes. Ni més ni menys.

El que ha sorgit a partir d'aqui, l'intent d'aprofitament polític per part de l'equip de govern i la venda de la "lechera" de la qual ja ens té acostumats el Sr. Arno amb la revista municipal posant una escola nova en portada, i vinculant-la a l'Esplanada de Can Muntanyà, són figues d'un altre paner. Podria donar molts exemples de com l'equip de govern actual , Sr. Arno, després d'anunciar notícies a tot color de projectes de futur, no li han sortit cap bé:

un mercat municipal que acabaria en tres mesos

un nou Pla de les Escoles on hi havia el futur de l'escola i sortien pisos de HPO per joves

un Pla de Can Comas on sortien pisos per gent gran i HPO vinculat a can Vidal

una escola de música

la nau de la brigada acabada abans de Nadal

un nou iES a estrenar aquest setembre.

Per tan, amb aquesta experiència que hem patit i patirem tots/es els veïns/es de Caldes, em sembla molt agosarat, vendre ja el fet de l'escola nova al canyissar de Can Muntanyà, ja que a l'Esplanada és del tot impossible. Com en el conte de la "lechera" , el terreny encara no es nostre i no només l'equip de govern, sinó també per altres, que demostren que veuen la realitat des de l'internet, l'escola ja està a l'esplanada i el pàrking ja està fet.

Doncs bé, ho deixaré clar el mes d'Abril de l'any 2010, tal com ho vaig fer en la reunió mantinguda a l'Ajuntament amb l'Ampa i la direcció, el meu posicionament és que sota la necesitat de l'escola no es pot justificar una especulació urbanística.

Primer, ja hem tingut l'experiència del Nou Pla de les Escoles, on sota el discurs d'un terreny per la nova escola es doblava el nombre d'habitatges, ara a més s'haurà de permutar els terrenys del CEIP i l'escola bressol pel canyissar de Can Muntanyà. Tenim exemples a Marbella, Balears, Valencia, Sant Andreu Llavaneres, i no volem que es repeteixi a Caldes d'Estrac, per tan, el nostre posicionament és clar, l'escola on està i nova. El Nou Pla de les Escoles es va tombar per que era una agressió medi ambiental i no es podia justificar l'augment d'habitatges i ara s'intentara fer, com a mínim, amb 40 habitatges més.

Segon, per aconseguir un espai digne, mantenir l'espai serà la solució més ràpida en temps. Separar el futur de les escoles de l'espai on es troben actualment serà eternitzar el problema.

Tercer, l'espai actual de l'escola es troba en mig d'un paratge natural inigualable en tot el Maresme i en tot Caldes.

Quart, la superfície de l'edifici actual i els espais educatius que surten d'aquests metres quadrats, són perfectes pels grups escolars que tindrem, més un aula audiovisual, biblioteca, aula ciències, aula de música, aula de treballs manuals, aula d'anglès, etc. que no hi hauran en una escola nova a un altre lloc.

Podria entrar que sota la "nova" escola, a l'esplanada de Can Muntanyà hi haurà un pàrking soterrat (que obvia informar l'equip de govern), que no hi ha cap pla de viabilitat aprovat del nous espai, cap informe de seguretat de la nova construcció, que la Generalitat no va acceptar-hi cap dels llocs, costat cementiri, l'Estrac (aposta de l'equip de govern) ,Can Comas, darrera la Isla, que els hi va ensenyar l'equip de govern, i que entre aquests no hi estava l'Esplanada (que és del que sempre parla el departament d'Educació i no del canyissar), que no hi ha cap escola que aporti impuls comercial a una zona, però aquests són raonaments que poc a poc aniran sortint, per que el més important és parlar d'un projecte de futur pels nostres fills/es i el Sr. Arno ha demostrat durant aquests quasi tres anys que no en té cap i menys per ells/es.

Foto 1: E. F. El Punt

Mur Carretera Sant Vicenç. Caldes d'Estrac.

2010-03-31T12:36:00.032+02:00

Rosabel Cantenys: “Considerem una irresponsabilitat que l’equip de govern de CiU rebutgi la proposta del nostre grup municipal, d’encarregar un estudi de seguretat sobre el mur de contenció de la Carretera de Sant Vicenç, després que s’hi hagin produït diversos problemes i deficiències força preocupants i inexplicables”.

Els socialistes vam presentar, en el Ple de dilluns 29 de març, una moció en referència a aquest mur, una de les obres realitzades a Caldes d’Estrac amb el Fons Estatal d’Inversió Local 2009 (FEIL), amb una inversió de 106.176.11 euros. Tot i que el mur es va donar per acabat el 8 de desembre de 2009, d’ençà ha anat patint diversos incidents.

Des del PSC proposem que s’encarregui al Col·legi Professional d’Enginyers un estudi de seguretat complet sobre el mur, que afecta el tram entre cap d’Alba i Escales del Fondo, a càrrec d’un enginyer extern a l’empresa que ha fet l’obra, i a banda dels informes que poden emetre els tècnics municipals.

La portaveu del grup municipal socialista de Caldes, Rosabel Cantenys, creu que “és de molt poca responsabilitat per part de l’equip de govern de Joaquim Arnó (CiU) haver votat en contra de la nostra moció, al·legant que el projecte ja ha estat visat en el seu moment, que no hi ha cap perill, i que en tot cas el cost de l'estudi hauria d’anar a càrrec del nostre grup municipal”. Hi afegeix que “en el moment en què es va visar el projecte, les deficiències i problemes del mur encara no havien sorgit. Ha estat un cop l’obra ha estat feta, que ha passat tot això. I també és posterior l’informe de l’aparelladora responsable de l’obra intentant solucionar el problema amb una xarxa”.

“Hi ha un temps de garantia, i no volem que es perdi. Pensem que l'alcalde hauria de fer-ho revisar i que, si es confirmen els problemes de seguretat, hauria de forçar a l’empresa a solucionar-ho dins aquest període de garantia. Per això, i perquè ens preocupa el tema de seguretat, vam demanar aquest estudi al Col·legi d’Enginyers, que sabem que podia donar una resposta fiable i neutral”.El 23 de desembre passat, després d’uns dies de pluja, va començar a desprendre-s’hi sorra, descalçant les pedres petites, algunes d’uns 20 cm, d’entre les pedres grosses, amb perill de precipitació. “Urgentment es va haver de fer una intervenció per garantir l’estructura de mur i la seguretat dels vianants, i col·locar una xarxa com a mesura de protecció. A més, en l’informe que fa l’aparelladora que va fer l’obra queda ben clar que aquesta xarxa, no contemplada en el projecte original, potser no es podrà treure mai”. La sorra del mur s’ha seguit desprenent, fet que ha provocat que s’hagin anat quedant al descobert les pedres petites i que s’hagi format una gran esquerda a la part superior.

Nova Estacio RENFE a Caldes d'Estrac

2010-03-30T20:22:00.003+02:00

Continuant amb el pla de millores de les estacions de RENFE per part del govern d'Espanya, part del compromís del traspàs de Rodalies a la Generalitat de Catalunya, encapçalat pel company Jose Luis Rodríguez Zapatero i com a representant i delegat del govern el company Joan Rangel, aprofito el meu blog per informar que desprès de l'adequació de les andanes de l'estació de Caldes vindrà l'execució de la remodelació de l'edifici i accessibilitat de l'estacio i l'aparcament.

Ejecución de las obras: "Proyecto de ejecución de remodelación del edificio y adecuación de la accesibilidad en estación y el aparcamiento en la estación de cercanías de Caldes D’Estrac".Provincia de Barcelona.

Expediente: 20091039-F

Importe de Licitación: 2.336.401,50 € (IVA excluido)

Com diu el nostre president de la Generalitat, el molt honorable Jose Montilla, FETS I NO PARAULES.

MOCIO PRESENTADA CONJUNTAMENT PELS GRUPS MUNICIPALS DE CiU I EL PSC PER LA CONSTRUCCIÓ D´UN NOU CENTRE EDUCATIU CEIP A CALDES D´ESTRAC.

2010-03-29T22:47:00.001+02:00

Avui al Ple Municipal de Caldes d'Estrac, els grups municipals del PSC i de CiU, de la mateixa forma que amb el Pla Local de Joventut i amb el reglament de la zona esportiva, hem arribat a un acord en la moció per demanar la construcció d'un nou centre educatiu a Caldes d'Estrac.

MOCIO:

Trenta quatre anys després que l’Ajuntament de Caldes d’Estrac aconseguís que l’administració competent d’aleshores bastís l’actual edifici que alberga el CEIP Sagrada Família, la comunitat educativa de Caldes està d’acord en que les instal·lacions han arribat al límit de la seva capacitat i rendiment.

La degradació continuada i irreductible pròpia del pas del temps, la falta d’espais i la impossibilitat d’adequar els existents i bastir-ne de nous d’acord amb les exigències educatives actuals en matèria social, de seguretat i d’accessibilitat i el menester de modernització de les instal·lacions marquen clarament la necessitat d’un nou equipament.

També ho veu així el Departament d’Educació de la Generalitat que considera que Caldes es mereix una escola digna.

Ja no es tracta només del previsible augment de l’escolarització pels proper anys - Caldes té un parc vigent de 1.900 habitatges i perspectives de més creixement que fan preveure una major necessitat d’escolarització ja contemplada en les previsions del Mapa Escolar de Catalunya -, sinó de la racionalització dels usos, de la caducitat de múltiples instal·lacions i de la necessitat de nous espais adaptats a les noves tecnologies i a les necessitats educatives.

D’entrada, havia semblat que era possible reformar l’edificació actual. Els governs anteriors així ho anunciaven, intentant, en bona lògica, mantenir l’entorn privilegiat actual. També ho havia pretès la Direcció General de Centres Docents especialment en els darrers temps.

A més, el creixement demogràfic i també l’urbanístic, derivat de les previsions del planejament vigent fan necessari l’adequació dels equipaments educatius de Caldes a les noves circumstàncies.

El Departament d’Educació de la Generalitat també ho veu així i ja ha manifestat a l’Ajuntament la conveniència de realitzar la inversió necessària per bastir una nova escola.

És per aquests motius que aquesta alcaldia, amb el suport dels Grups Municipals de CiU i el PSC, proposa al Ple l’adopció dels següents,

ACORDS

PRIMER.- Dirigir-se formalment al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, en tant que administració competent en la matèria, per a que en el termini més breu possible inicii els tràmits necessaris per incloure en la seva previsió de construcció de centres escolars d’educació infantil i primària (CEIP) la de d’una ESCOLA NOVA a CALDES D’ESTRAC, amb tota la dotació i equipaments que li corresponguin d’acord amb les necessitat de la població escolar actual i futura d’aquest municipi.

SEGON.- Facultar a l’alcalde i al regidor delegat d’educació per a que portin a terme totes les accions necessàries per a la consecució de l’anterior mandat.

TERCER.- Donar compte d’aquest acord als legítims representants de la Comunitat Educativa de Caldes, AMPA del CEIP Sagrada Família, Direcció del Centre Escolar i a totes les entitats i associacions de Caldes pel seu coneixement, tot demanant el seu suport en aquest procés que ara s’inicia.

No obstant, el Ple acordarà el que cregui més convenient, d’acord amb el seu criteri.

Caldes d’Estrac, 23 de març de 2010

Catalunya Causa Comuna. Caldes d'Estrac - Barcelona

2010-03-28T20:51:00.010+02:00

Aquest dissabte 27 de març em vaig apuntar per participar al fórum Catalunya Causa Comuna que va reunir el seu primer plenari al palau firal número 2 de Barcelona. Més de dos mil participants buscant i trobant respostes polítiques a diferents eixos de la vida de les persones i donar resposta a 6 de bàsics del present i futur de la política del nostre país. Molt ben acompanyat, per l'Elena Torrevejano companya del PSC de Caldes d'Estrac i primera secretària de la JSC de Caldes i amb molts companys i companyes vam dedicar tot el dissabte a consensuar, parlar, dialogar i trobar diferents propostes per diferents àmbits de debat.

Hi havia els següents àmbits de debat:

1. Què esperem de l’educació d’avui

Cal un gran debat sobre la qualitat, l’autoritat i l’eficiència màxima del sistema educatiu i de la formació. Volem un sistema que democratitzi l’excel·lència, que lluiti contra la reproducció de les desigualtats socials, que pemeti l’accés de tothom als coneixements professionals i a la cultura, que reforci el paper essencial dels i de les ensenyants, i que afirmi uns objectius i uns valors compartits.

2. Els joves: motor de la participació

La joventut és el futur de Catalunya. És un sector dinàmic, plural, especialment vulnerable per l’incertesa i les dificultats de la situació econòmica actual. Debatrem sobre les aspiracions, problemes i propostes de la joventut de Catalunya.

3. Bones pràctiques i innovació social

La societat civil - les seves associacions, moviments, sindicats - ha de jugar un paper essencial en les dinàmiques de progrés de Catalunya. Volem reflexionar sobre la seva acció, els processos de deliberació democràtica, els instruments i experiències en el camp de la solidaritat social, la necessària innovació dels processos de discussió i acció col.lectives.

4. El catalanisme del segle XXI

Debatrem sobre els nous plantejaments del catalanisme, els objectius i reptes del nostre autogovern, la unitat civil del poble de Catalunya, els riscs a evitar de populisme i fragmentació, a la recerca d’una visió estratègica comuna pels propers anys, per fer de Catalunya una societat més justa i lliure, més dinàmica i segura.

5. Després de la crisi: reptes i oportunitats

Veiem la crisi actual com un greu problema però també com una finestra que ens obre noves oportunitats. Tractarem dels canvis possibles en l’economia i en la societat, en l’habitatge, el territori, el medi ambient i el paisatge. Debatrem les perspectives de transició positiva vers un model econòmic més eficient i sostenible i vers un model social més just, solidari i cohesionat.

6. Ciutadania, diversitat i cohesió: la Catalunya gresol

Catalunya és un país d’acollida i de fusió, obert i enriquit per la diversitat intercultural. Ara, la bona incorporació al país dels nous ciutadans i ciutadanes d’orígen estranger representa un repte que exigeix noves polítiques afirmatives.

7. Espai 2.0

Aquestes són, despres d'un grup de reunions per tot el país i d'un dissabte complert de conferències i de diàleg, les propostes:

1. Catalunya: la causa comuna cívica i democràtica

Una Catalunya dividida no pot guanyar. Una societat civil activa, diversa i creativa ha d’impedir les lògiques partidistes desarrelades que s’alimenten de personalismes i confrontacions excloents. Volem superar l’excés de divisions polítiques que fomenten la desafecció ciutadana i obren el risc del populisme, el clientelisme i l’abstenció. Més que barallant-se, volem veure els responsables polítics i socials del país debatent democràticament i a fons els millors projectes per a una Catalunya millor i més forta.

Volem lluitar contra la instrumentalització de l’opinió pública. La política de mercat, d’instrumentalització i desqualificació a través dels mitjans afebleix la democràcia perquè desorienta i allunya els ciutadans. Ens oposem a la manipulació política dels mitjans de comunicació i a la manipulació mediàtica de la política, perquè afavoreixen als més poderosos i degraden la nostra democràcia. Volem informació objectiva, verídica i plural, amb més coincidència entre opinió pública i opinió publicada, tant en els mitjans públics com en els privats.

2. Catalunya: la causa comuna pel progrés econòmic i per la justícia social

La crisi és un repte formidable. La selva global que ens hi ha portat generaria, si no hi féssim front, una economia afeblida i una societat de mercat, amb els nostres béns comuns (de l’educació i la sanitat fins a l’habitatge i el territori) tractats com a mercaderies subjectes a l’especulació, amb més precarització del treball i més deslocalitzacions. Ens cal, per contra, una economia amb més coneixement, creativitat, obertura, diversificació i productivitat. L’impuls de la R+D+I, una formació d’excel·lència, l’ajut a la renovació de la petita i mitjana empresa i el lideratge de Catalunya en el desenvolupament de l’eurorregió i de l’eix mediterrani són objectius estratègics essencials.

Podrem tenir així una societat més justa, cohesionada i culta, amb més igualtat i millors polítiques socials, amb més qualitat de vida. Podrem aconseguir una plena igualtat de gènere, especialment en els salaris. Les dones han de tenir plena paritat en les institucions i en la societat.

Hem d’impedir que el territori de Catalunya, el seu medi ambient i el seu paisatge tornin a ser l’objecte de l’especulació d’uns pocs, degradant i enlletgint el nostre país. Catalunya no ha de tornar a ser mai més la víctima del capitalisme especulatiu sobre el territori.

3. Catalunya: la causa comuna de la nació i de la cohesió del poble

Volem ser una sol poble, sense discriminacions ni fractures. La unitat civil del nostre poble i la igualtat de drets i deures de tots els que viuen i treballen a Catalunya són una causa sagrada.

Exigim un compromís comú contra la instrumentalització partidista del fet migratori. La força de Catalunya és la seva capacitat de societat-gresol. Les falses dreceres d’afirmacions identitàries excloents, lluny d’enfortir el país, poden esquinçar-lo amb un xoc d’identitarismes populistes i demagògics enfrontats. Som beligerants contra la xenofòbia i el racisme. Catalunya necessita que s’hi identifiquin tots els ciutadans i ciutadanes que hi viuen i hi treballen. Som un poble fill de moltes llavors, sempre solidari amb els nou vinguts. A tots ells els diem que val la pena fer-se en aquest país, i fer-se d’aquest país. No es renuncia als orígens pel fet de viure, estimar, treballar i morir en la terra on neixen els fills. La llengua no ens dividirà: cal el ple respecte a la llengua de cadascú, així com l’afermament i la millora de l’escola comuna, que aplega els infants de tots els orígens per a fer-ne ciutadans complets.

4. Catalunya: la causa comuna del bon govern i de l’ètica

Volem una administració eficient, que eradiqui tota mena de corrupció en les institucions i en la societat. El servei públic ha de ser una de les tasques més honorables; ha de ser valorat i prestigiat. Cal millorar constantment l’eficiència, l’austeritat i la transparència de l’administració pública, i cal simplificar-la. L’exercici de responsabilitats públiques no és compatible amb els negocis privats: cal un estricte règim d’incompatibilitats que impedeixi dràsticament una confusió que, quan es tradueix en escàndols de corrupció, genera la desafecció ciutadana i l’afebliment de la democràcia. Proposem un compromís comú per a eradicar la lacra lliberticida de la corrupció en les institucions i en la societat. Creiem en la necessitat d’ un compromís ètic renovat en la política, en el servei públic i en la societat.

5. Catalunya: la causa comuna de l’educació i la cultura

Proposem fer de l’educació la prioritat de les prioritats. Volem deixar a les noves generacions un país millor i volem deixar uns fills i filles millors al nostre país. La capacitat col·lectiva del nostre país comença a l’escola. La força i la qualitat de l’escola pública són la base del futur del país. Hem de mantenir-la en un lloc de preeminència estratègica, aconseguint un màxim d’eficiència pedagògica, garantint l’equitat educativa al conjunt de la població, adaptant l’escola al seu entorn, al territori i a la seva complexitat. Els educadors han de tenir reconeixement, autoritat i suport constant dels poders públics i de la societat. L’educació és el nostre instrument bàsic d’unitat civil i d’oportunitats iguals per a la infància: una societat culta, de persones lliures i responsables, es genera a l’escola.

6. Catalunya: la causa comuna de l’autogovern i del federalisme a Espanya i a Europa

Volem el màxim autogovern per a Catalunya en una Espanya i una Europa que reconeguin la nostra identitat. La diferència no és desigualtat, no és cap privilegi, no ha de ser motiu de confrontació. Contra els qui pretenen treure profit del xocs d’identitats, proposem l’horitzó federal de llibertat, fraternitat, solidaritat i unió dels pobles de l’Estat i d’Europa: volem una política d’afirmació catalana i de mà estesa als altres pobles, per avançar cap a un federalisme plurinacional a Espanya i cap a una Europa integrada políticament, condició cada vegada més necessària per superar els reptes de la crisi, garantir la cohesió social de les seves societats i els drets individuals i col·lectius dels seus ciutadans i ciutadanes.

DOCUMENTACIÓ DEL BLOG CATALUNYA CAUSA COMUNA

Escuelas de infancia y pensiones

2010-03-28T00:23:00.004+01:00

Publicat al diari PUBLICO, 18 de març de 2010

Aquest article assenyala que una mesura favorable al sosteniment de les pensions públiques basat en el sistema de repartiment és facilitar la integració de la dona al mercat de treball, mitjançant el desenvolupament del 4rt pilar del benestar, que hauria d’incloure el dret a escoles d’infància, a més dels serveis de dependència. Tals serveis ajudarien també a que les famílies tinguessin el nombre de nens que desitgen (2), invertint en els infants, que beneficiaria a tota la societat.

Uno de los argumentos alarmistas que constantemente se utilizan por parte de aquellos autores que cuestionan la viabilidad del sistema de pensiones públicas es el del envejecimiento de la población, consecuencia del crecimiento de la esperanza de vida de los ancianos y del mayor número de éstos. Estos hechos contrastan con la disminución de la tasa de fecundidad (es decir, el número de niños por mujer en edad fértil) y de la natalidad (el número de niños nacidos por cada mil habitantes).

El problema con este alarmismo es que asume un determinismo inalterable en el que ninguna de estas variables demográficas puede variar, lo cual es un error. La fecundidad en España, por ejemplo, es de 1,3, una de las más bajas de la UE, pero puede (y debe) aumentar considerablemente. En realidad, todas las encuestas señalan que a la mayoría de familias en este país les gustaría tener dos hijos, por cierto, un número muy semejante al que expresan las familias en la UE. Si los tuvieran implicaría que el mal llamado problema de envejecimiento tendría mucha menos importancia que la que tiene ahora. Una de las razones de que no tengan dos niños es que no se ofrecen a las familias las ayudas necesarias para que sus miembros puedan compaginar sus responsabilidades familiares con sus proyectos profesionales. Y en España, cuando decimos familia queremos decir mujer. Es la mujer la que lleva la mayor carga de las responsabilidades familiares. El enorme machismo de la sociedad española, y muy en especial de los establishments mediáticos y políticos, explica que las familias estén tan poco apoyadas por el Estado (ver mi libro El Subdesarrollo Social de España. Causas y consecuencias).

En el año 2000, cuando asesoré a Josep Borrell como candidato del PSOE a la Presidencia del Gobierno, propuse que se estableciera un nuevo derecho en España, el derecho de acceso a los servicios de ayuda a las familias, es decir, acceso a las escuelas de infancia por un lado y a los servicios domiciliarios de atención a las personas dependientes, por otro. Tal derecho lo bauticé con el nombre del cuarto pilar del bienestar, término que hizo fortuna, de lo cual me alegro (ver mi artículo “El cuarto pilar del bienestar” Público. 15.10.09). Una parte de este cuarto pilar del bienestar, la de servicios domiciliarios, se aprobó por las Cortes Españolas y se está desarrollando por el gobierno español. Es una buena ley, aunque está subfinanciada y se centra demasiado en prestaciones económicas y poco en servicios. Pero la otra dimensión, el derecho de acceso a las escuelas de infancia, está muy poco desarrollada. Y es un error, pues su impacto en la calidad de vida de las familias (y muy en especial de las mujeres) y de la sociedad, así como en la estructura demográfica, sería enorme.

En España no existe tal derecho y el servicio de cuidado de infantes es muy deficitario. Incluso a los centros de infancia se les continúa llamando “guarderías”, como si se tratara de un lugar de aparcamiento para niños, un “parking” donde se lleva a los niños para que les guarden. Y esto es un problema. Estudios de desarrollo intelectual y emotivo de los infantes, realizados en EEUU y en los países nórdicos de Europa, señalan la enorme importancia que tienen los primeros años para el desarrollo emotivo, psicológico e intelectual de los infantes. Es fundamental para el mejoramiento de toda la sociedad que los niños estén en centros de infancia de alta calidad, atendidos por profesionales altamente cualificados y que dispongan de los medios necesarios. Y puesto que la educación de los infantes beneficia a toda la población, debieran estar financiados por todos, es decir, públicamente, lo cual no excluye contribuciones de los padres, que deben ser reguladas y dependientes de su nivel de renta.

Debido a que por razones de exilio he vivido en varios países (Suecia, Gran Bretaña y EEUU) además de en el mío, España, y tengo familiares en todos ellos, tengo información de primera mano sobre cuánto les cuesta a los padres una escuela de infancia (para niños menores de dos años) en cada uno de estos países. En Nueva York cuesta el equivalente a 1.600 euros al mes llevar a tal niño a un centro de infancia (la gran mayoría privados). En Estocolmo (Suecia) los padres pagan según su nivel de renta, sin nunca alcanzar una cifra mayor del equivalente a 180 euros al mes, en una institución pública y de elevadísima calidad. Y en Barcelona, una escuela privada puede costar unos 700 euros, y una pública 300 euros (130 euros de matrícula más 170 euros en gastos paralelos). En España existe una enorme carencia de escuelas públicas de infancia. Las de mayor calidad son las suecas. Tienen un número menor de niños por profesor y permanecen abiertas durante más horas.

Se me dirá, con razón, que las familias suecas son las que pagan menos por llevar a sus niños a excelentes centros de infancia, pero, en cambio, pagan más impuestos. Los impuestos en Suecia son más elevados que en EEUU y España. Pero lo que no debe ignorarse (como ignora la gran mayoría de pensadores liberales) es que si sumamos lo que una familia estadounidense paga en atención a sus niños (sea educación o sanidad), vemos que las cantidades son mucho mayores que las que pagan las familias suecas, pues en EEUU lo pagan sólo los padres (y en servicios privados), y en Suecia lo pagan todos los ciudadanos (y en servicios públicos).

Lo cual me lleva a una última reflexión. Suecia tiene una tasa de fecundidad próxima a dos niños por mujer. Mi maestro Gunnar Myrdal y su esposa, Alba (dos de los economistas más influyentes en la socialdemocracia sueca), convencieron al gobierno socialdemócrata sueco de que tenía que invertir en escuelas de infancia para aumentar la fecundidad y facilitar la integración de la mujer al mercado de trabajo. En España, sin embargo, los equipos económicos de los gobiernos raramente ven las escuelas de infancia como inversiones tan o más importantes que el AVE. Y, en parte, ahí está el problema. No lo entienden. El machismo siempre dificulta la solución de nuestros problemas.

Vicenç Navarro ha sido Catedrático de Economía Aplicada en la Universidad de Barcelona. Actualmente es Catedrático de Ciencias Políticas y Sociales, Universidad Pompeu Fabra (Barcelona, España). Es también profesor de Políticas Públicas en The Johns Hopkins University (Baltimore, EEUU) donde ha impartido docencia durante 35 años. Dirige el Programa en Políticas Públicas y Sociales patrocinado conjuntamente por la Universidad Pompeu Fabra y The Johns Hopkins University. Dirige también el Observatorio Social de España

La Maternitat d'Elna. Caldes d'Estrac

2010-03-21T22:57:00.003+01:00

Haver estat vençut no era prou..... No hi ha barracots, ni fustes per fer-ne, però cal fer quelcom per als dies ventosos i les nits fredes. amb quatre o cinc mantes és possible de bastir una xabola, si les canyes ens arriben per a tots. Que hi fa que les xaboles hagin d'ésser de sostre que només sigui possible de romandre-lhi estès o assegut. Fa fred, fa vent. Que no plogui.... els sostres de manta deixen passar aviat l'aigua, i mentre la pruja duri hom tremolarà i petarà les dents. El llit de cada home és l'emprenta que el seu cos deixa a la sorra...... Al nord filferrades, al sud filferrades, a l'oest filferrades, a l'est ..... encara ens queda el mar.... (Agustí Bartra).

Dissabte a la tarda, 19.00 Local de Promoció económica de Caldes d'Estrac vaig anar a la inauguració de l'exposició la Maternitat d'Elna, gestionada per l'Associació de Dones de Caldes d'Estrac. No tinc paraules per descriure el que vaig i em van fer veure, us convido a fer una passejada per ella i a una profunda reflexió de les conseqüències de la guerra. Bon treball.

Primer Sopar col·loqui PSC Caldes d'Estrac. Política Municipal amb en Joan Rangel.

2010-03-20T22:55:00.000+01:00

Ahir a la nit, continuant amb la nostra política de participació ciutadana i treballant el programa electoral PSC 2011, vam encetar els sopars- col·loqui i com no podia ser d'una altra forma els va inaugurar el nostre company d'agrupació, durant més de vint anys alcalde de Caldes d'estrac, actual secretari de política institucional del PSC i delegat del govern a Catalunya, Joan Rangel.

La frase de Felipe González, “la política és l’art de gestionar l’espai públic que compartim”, més una descripció clara de la política municipal, proximitat, formació i desenvolupament d'un projecte, amb un objectiu clar, prioritzar el be comú als interesos individuals, van fer d'ahir a la nit una gran vetllada acompanyat d'un magnífic sopar al restaurant Vellard i de companys i companyes molt participatius.

Una bona conferència tancada amb un torn obert de preguntes, van ser una possada de llarg d'aquests sopars-col·loqui estelar. Continuarem amb aquesta línea de treball, participació, consens i diàleg per tenir el millor projecte per Caldes.

El Nou Pla de les Escoles. Caldes d'Estrac

2010-03-10T16:06:00.005+01:00

El Nou Pla de les escoles

Ahir, veient el programa “SALVAME” de Tele 5 vaig trobar-hi forces semblances entre els personatges que hi surten i com tracten l’actualitat, amb l’equip de govern de CiU a Caldes d’Estrac i la seva forma de fer política. On ha sigut més gran, és en la gran actuació que van tenir des de que estaven a l’oposició fins ara que governen, en relació, al Nou Pla de les Escoles.

El 23 de desembre de 2009 el Dpt. d’Urbanisme, ha suspès el projecte de CiU que “solucionava” el famós Túnel de l’escola, i amb raons diverses: mal dibuixats els plànols, parets que envolten l’escola de 8 metres d’alçada, no soluciona l’accessibilitat a les escoles, irreal connexió amb el Carrer Torrevella, falta d’informes de diferents dpts. (Patrimoni de la Generalitat) , fort impacte paisatgístic i medi ambiental, destrossa de la zona verda, mala ubicació de l’habitatge, etc. En conclusió, un bunyol urbanístic que no resolia cap dels problemes de l’escola i on sortia beneficiat només el promotor, ja que CiU va doblar el nombre d’habitatges que hi havien aprovats abans del 2007.

¿On estan les semblances?, doncs bé, el Sr. Arnó va començar a anar a l’escola portant la “seva” documentació, a fer insinuacions, fent veure “possibles” beneficis econòmics per als regidors socialistes i va continuar amb la política de la por, quin perill o soroll hi haurà, quan i com s’ha donat la informació, quina distància d’obra hi haurà, quins estudi geològics, de seguretat s’han fet, utilitzant tan la festa major d’hivern per la seva campanya publicitària com les Portes Obertes del Ceip, i per més inri, sense cap informe tècnic que avalés les seves insinuacions. Heu vist algun dels “periodistes” de “SALVAME” aportar alguna prova?, que és més important el rumor o la realitat?, poder tornar al programa o tirar endavant un projecte periodístic seriós?.

Eren totalment indiferents les reunions explicatives, anar al claustre de professors, amb l’AMPA i amb les famílies explicant els beneficis que es proporcionarien als edificis escolars, la carta informativa del Síndic informant d’una tramitació modèlica, amagada hàbilment fins desprès de les eleccions per no haver d’explicar-se. Només hi havia un objectiu pel Sr. Arno: l’alcaldia. Com els periodistes de “SALVAME”, encara que els hi donen explicacions, ells hi continuen, amb una diferència, aquí a Caldes ens juguem el futur de les escoles.

I que passa amb els grans insinuadors, que fa el “SALVAME” amb els seus col·laboradors?, sempre hi ha un racó per ells, un temps i un sou per poder-se explicar. Aquí el Sr. Arno d’alcalde, va aconseguir 40000 euros de sou, la regidora de joventut i serveis social, 40.000 euros/any i desprès de lligar el sou, canvia d’escola (a la nova de Sant Vicenç), un altre fa la revista municipal, té una empresa d’informàtica amb exclusivitat i fa tota la propaganda municipal, un altre contractats familiars seus a dit, etc.
I que passa amb el que fan servir com a mitjà, el famós de torn, quan no és notícia, s’abandona, se’l critica, aquí CiU i el Sr. Arno ho han fet amb l’escola durant aquest quasi 3 anys, van obtenir els rèdits electorals i adéu, cap projecte creïble de futur/present per l’escola, havent de canviar el regidor per la seva falta d’implicació al projecte educatiu i no aconsegur ni un euro dels més de 600.000 E que ha rebut Caldes dels 2 Plans Zapatero (FEIL i FEOSL) per a millorar l’edifici escolar. Bé, quan tothom té clar que el futur escolar no es pot lligar a un projecte urbanístic el Sr. Arnó s’enroca amb la resposta de la Generalitat e informa que si el vial del nou Pla no va com a ell li agrada l’escola va fora, a un altre lloc.
No vull pensar per que ara no s’ha demanat cap projecte de seguretat, ni cap estudi d’impacte mediambiental, dues de les raons per les qual s’ha suspés el nou Pla, ni per que el Sr. Arno ha trigat més de 30 dies ha explicar-se, vull mirar endavant i solucionar d’una vegada el futur de les escoles.
¿Els nostres fills/es han de pagar per la falta de projecte que té el Sr. Arno? Si no té res que avali les seves noves “promeses” ¿hem de canviar el lloc de l’escola?.

On hi ha la diferència amb el programa televisiu? Els col·laboradors de “SALVAME” saben perfectament que formen part d’un programa d’entreteniment, en canvi el govern de l’Arno ni sap on va, ni quin projecte, ni quines polítiques per les persones aplicar.

Que us podrem oferir pel futur des del PSC de Caldes d’Estrac:
Una solució de consens amb la comunitat educativa. Mantenir l’escola allà on es troba, en mig d’un paratge natural, una rehabilitació complerta de l’edifici, amb nous espais educatius, compliment de les normatives de seguretat dels edificis públic i que compleixi en accessibilitat i comunicació. Separar el projecte urbanístic del futur escolar, i si es desenvolupa, el beneficiari han de ser les escoles, cobrint les seves mancances d’accessibilitat, falta de patis de P3 a P5, i creant una zona esportiva nova.

OPINIONS. Revista PSC Caldes d'Estrac Març 2010.

8 de Març, Dia internacional dona treballadora.

2010-03-08T17:00:00.003+01:00

Manifest 8 de març de 2010
Les dones i els homes socialistes commemorem que avui, 8 de març, el Dia Internacional de les Dones, fa 100 anys que la socialista Clara Zetkin va pro-posar aquesta celebració amb l’objectiu de promoure el sufragi universal femení, 30 anys de l’adopció de la Convenció per a l’eliminació de totes les formes de discriminació contra les dones i 15 anys de la Plataforma d’Acció de Beijing.
Hem de tenir molt presents aquests cent anys de lluita pels drets de ciutadania de les dones. Avui hem de reivindicar més fort que mai la importància de la igualtat d’oportunitats com a condició indispensable per al creixement sostenible, l’ocupació, la competitivitat, l’excel·lència científica i la cohesió social. La igualtat entre dones i homes és una qüestió de drets fonamentals i de justícia social però també una condició prèvia per a la superació de la crisi econòmica i financera que estem patint.
Les i els socialistes treballem per una transformació de les estructures i els models tradicionals que persisteixen a la nostra societat. El dèficit que su-posa la baixa participació i representació de les dones, sobretot en el sector econòmic i financer, significa una pèrdua de talent femení que no ens podem permetre. D’altra, constatem la pervivència dels estereotips sexistes a la nostra societat, sent especialment preocupant la reproducció d’esquemes masclistes entre les generacions més joves. . . .

dona.socialistes.cat DIA INTERNACIONAL DE LES DONES 8 de març de 2010 . . .

En aquest context ens comprometem a seguir treballant perquè la igualtat de gènere sigui una prioritat en totes les agendes polítiques i avalem la feina feta pel govern d’esquerres a Catalunya que ha aconseguit que en 4 anys s’hagin duplicat els recursos destinats a la lluita contra la violència de gènere. S’han posat en marxa protocols sectorials de detecció, atenció i recuperació de les dones que han patit maltractaments; es disposa de 19 jutjats de violència sobre la dona i 5 oficines d’atenció a la víctima del delicte; s’han especialitzat efectius dels Mossos d’Esquadra des dels Grups d’Atenció a la Víctima i s’han creat espais específics a les comissaries; s’està desplegant la Xarxa d’Atenció i Recuperació Integral amb nous Centres d’Intervenció Especialitzada (Salt, Sant Feliu de Llobregat, Amposta i Tarragona); i s’ha dotat de més recursos al món local pels Serveis d’Informació i Atenció a les Dones.
En l’àmbit de la igualtat d’oportunitats a la feina més de 400 empreses catalanes han rebut suport i formació per a l’elaboració de plans d’igualtat; accions com el Jo, directiva, la xarxa Ariadna de mentoria, la incorporació de dones en el sector del metall i del motor, o els ajuts a les dones rurals per a l’accés a la cotitularitat de les explotacions agràries han millorat la presència de dones en sectors molt masculinitzats i en àmbits de presa de decisió. I més de 3300 dones en situació de vulnerabilitat per l’atur o la violència s’han beneficiat de diversos tipus d’ajuts.
Des del socialisme seguirem apostant per un nou contracte social que asseguri el repartiment entre dones i homes de tots els treballs, els remunerats i els de cura de les persones, així com el repartiment del poder en tots els àmbits. Les polítiques d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes requereixen d’una veritable conscienciació de tots els agents socials i la seva rendibilitat es tradueix en majors taxes d’ocupació, més contribució al PIB, majors ingressos fiscals, índex de natalitat sostenibles i més cohesió social. Sens dubte, la qualitat de les nostres democràcies requereix una participació equilibrada d’homes i dones en tots els espais de presa de decisions, sobretot en l’àmbit financer i econòmic en un moment de crisi com el que vivim.

dona.socialistes.cat DIA INTERNACIONAL DE LES DONES

El projecte de la modificació del Pla General del sector de Can Comas- Can Vidal, aprovat per CiU el 2008, és rebutjat per Urbanisme

2010-03-05T17:01:00.002+01:00

Caldes d’Estrac ha de modificar el Pla General d’Ordenació urbana a la zona de Can Comas que inclou la requalificació i ordenació de la finca Can Vidal ( Camí Ral, 34, 36 i 38 ).

Els socialistes recorden que en el Ple del 5 de maig de 2008 es va anul·lar el Pla inicial de l’any 1984, impulsat per l’antic govern del PSC, i es va aprovar, “gairebé d’amagat”, el nou Pla, amb els vots a favor de CiU i en contra del PSC. Tot i que el grup municipal socialista, a l’oposició, va exposar les deficiències que condicionaven el nou text, l’equip de govern les va obviar, i “ara Urbanisme desestima el Pla refermant algunes d’aquestes consideracions ”.

La portaveu del grup municipal del PSC de Caldes d’Estrac, Rosabel Cantenys, manifesta que el document de la resolució de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, del 28 de gener passat, que desestima el Pla General del sector de Can Comas- Can Vidal, aprovat per CiU l’any 2008, “deixa molt clar que es tracta d’un Pla fet precipitadament, amb presses i a la brava per part de l’Ajuntament ”. Recorda que aquesta és la segona vegada que Urbanisme rebutja un Pla presentat per l’equip de govern, ja que ja va deixar fora el Pla de les Escoles, “al·legant, entre d’altres, moltes deficiències en el projecte i posant de manifest que s’havia fet tot a corre cuita i sense la documentació necessària”.

Segons els socialistes de Caldes, la desestimació d’aquest Pla, juntament amb el de les Escoles, “és un revés molt important pel Pla d’Habitatge Públic de l’equip de govern, que l’alcalde Joaquim Arnó va vendre abans d’hora i amb molt poca prudència”. En aquest sentit, fan memòria i expliquen que, en la sessió informativa del 5 de maig de 2008 a la Sala Cultural, davant d’un gran nombre de persones i entre ells força joves, l’alcalde va nombrar els beneficis d’aquest Pla, “donant per fet que es tiraria endavant, sense tenir en compte que tota modificació urbanística necessita un procés i que, en definitiva, és Urbanisme qui havia de donar el vist i plau”. Davant d’això, el grup municipal socialista lamenta sobretot “que totes les expectatives que va generar l’alcalde entre els caldencs i caldenques sobre poder disposar d’un habitatge públic, han quedat en no res”. Les presses i l’afany propogandístic són mals consellers per fer una gestió responsable i seriosa.

Des del PSC expliquen que, com a resultat de la resolució d’Urbanisme, Caldes d’Estrac ha de modificar el Pla General d’Ordenació Urbana a la zona de Can Comas, que inclou la requalificació i ordenació de la finca Can Vidal. Segons argumenten, la resolució de la Generalitat reclama adreçar moltes irregularitats que es troben en l’índex d’edificabilitat, densitat, paràmetres d’edificabilitat, traçat de vials, adaptació a la topografia, respecte a la vegetació i a la protecció del patrimoni arquitectònic. En aquest sentit recorden que, igual que en el Pla de les Escoles, l’informe diu que cal complir el règim de protecció del patrimoni arquitectònic per a l’edifici de Can Vidal i el seu entorn, així com sol·licitar un informe a la Direcció General del Patrimoni Cultural. Al mateix temps, tal i com comenten, Urbanisme també remarca la falta de documentació, d’avaluació econòmica i financera, de documentació gràfica i d’un pla d'etapes de terminis, així com dels informes de les Direccions Generals de Comerç i del Patrimoni Cultural. Una altra mancança que s’esmenta és el text de les normes urbanístiques i els plànols d’ordenació en suport informàtic i en el format de tractament de textos que exigeix el Reglament de la Llei d’Urbanisme vigent.

A més la resolució d'urbanisme també fa constar la necessitat de vincular la nova edificació de Can Comas amb la urbanització del carrer principal per a garantir una bona solució. I això és exactament el contrari del que s´ha fet amb la construcció del magatzem de la brigada ( que ara sembla aturat ) on s´ha aixecat abans l'edifici que la urbanització del carrer, tal com va reclamar el grup socialista en el seu moment.

D’altra banda, des del PSC de Caldes també lamenten el fet que “l'equip de Govern de CiU no informés, ni a la ciutadania ni a l’oposició, i convoqués, el 5 de maig de 2008, un Ple extraordinari, no emès per la ràdio”, en el qual es va anul·lar el Pla inicial de l’any 1984, impulsat per l’antic govern del PSC, i es va aprovar el nou Pla.

Els socialistes comparen el Pla de 1984, que contemplava la construcció de 75 habitatges, amb el nou Pla, que preveia 147 habitatges plurifamiliars. Expliquen que, la nova proposta, segons l’actual equip de govern de CiU, preveia disposar de 116 habitatges lliures d’uns 90 m2 aproximadament, 30 habitatges de protecció oficial de 90m2, i de 8 a 20 pisos tutelats de 50 m2 a Can Vidal, a banda d’un Casal per la gent gran de 300 m2 i un centre infantil de 150 m2. Segons expliquen des del PSC, a canvi de doblar la densitat de la zona, ja que es passava de cases a pisos, l’Ajuntament donava el 10% d’aprofitament mig que té sempre un administració en una promoció urbanística, a la promotora, o sigui 6.000 m2 a Can Comas. Al mateix temps, aquesta última comprava les tres finques de Can Vidal per 900.000 euros amb càrregues, per convertir-ho en domini públic, sense que hi hagués taxació que avalés aquest preu. Tal i com ja va manifestar amb anterioritat, el grup municipal socialista recorda que no hi havia cap estudi de valoració de la finca de Can Vidal, ni del nombre d’habitatges que s’hi podien construir, i al mateix temps el projecte no contemplava la protecció del patrimoni de l’edifici de Can Vidal i el seu entorn.

Des del PSC conclouen que “mai hem qüestionat la política de tirar endavant habitatge públic, sinó el procés i el mecanisme de l’equip de govern de CiU per fer-ho, ja que mai vam veure clara tota aquesta modificació, i la jugada que es feia amb el promotor”. Per als socialistes “sota la política d’habitatge públic del govern d’Arnó es disfressava especulació urbanística”.

Enllaç: El Punt, Diari maresme,

El PSC reclama que s'inverteixi en l'escola Sagrada Família

2010-02-19T10:07:00.004+01:00

El grup del PSC, a l'oposició, ha criticat que del seguit d'actuacions que s'han presentat als ajuts estatals del FEOSL no hi figuri dins l'apartat d'aïllament en edificis una actuació per millorar el CEIP Sagrada Família. Els socialistes critiquen que, amb l'ajut del FEIL del 2009, a l'escola només es va fer la inversió d'unes plaques solars al sostre per escalfar l'aigua. També critiquen que no s'hagi intentat buscar el màxim consens entre govern, oposició i ciutadania.

Font: El Punt

Cultura a Caldes d'Estrac. Adéu "Primavera de les Arts"

2010-02-13T12:03:00.014+01:00

Avui, dia gran de Carnestoltes, on totes les carrosses i la gent disfressada omplirà aquesta nit la Riera de Caldes, m'he aixecat amb un altre notícia negativa per a la cultura de Caldes d'Estrac i del Maresme.

Si ahir vam anar a dormir sense pregó del Rei Carnestoltes, fet lamentable atribuïble al Sr. Arnó i a la seva regidoria de Cultura, i més sabent que quan va entrar a l'Ajuntament al juny del 2007 va "afirmar" que arribava a Caldes la democràcia (no en conec gaires sense llibertat d'expressió i cap on es prohibeixi), si vam acabar l'any 2009 amb l'incumpliment del compromís de l'equip de govern de CiU, de fer biannual la Trobada de Creadors Locals de Caldes i com a poble vam perdre un temps, a la tardor, d'intercanvi d'experiències entre els veïns i veïnes amants de la Cultura, tan en la seva vessant d'entitats, Puntaires, Bonsais, etc com en la seva vessant personal, fotografia, dibuix, art i , molt important, d'integració de les escoles a la vida associativa i cultural de Caldes (Circ i Cinema Calderet), llegint avui El Punt m'informo que la Primavera de les Arts no es farà el 2010 per falta de pressupost municipal.

L'altre dia parlava amb un amic meu sobre la diferència entre l'esquerra i la dreta, doncs aqui en teniu una, prioritat de l'esquerra dintre del món cultural, que arribi a tothom, que el diner públic serveixi per dinamitzar i fer que la gent tingui l'oportunitat i pugui ser partícep i protagonista del món cultural que l'envolta.

Molt sovint quan faig crítica em demanen quin compromís, quin projecte tindria jo pel futur, aquí en teniu un tast:

+ CULTURA PÚBLICA, dinamitzar el món local amb activitats com la Trobada de Creadors Locals i la Primavera de les Arts, no perdre el que ha costat tan aconseguir, innovar conjuntant cultura popular i poble, que el diner públic serveixi per oferir igualtat d'oportunitats d'expressió a tots/es i que les escoles es puguin vincular al món cultural i associatiu de Caldes i al de fora, tan de Catalunya com Europa*, mitjançant les seves activitats.

* Felicitar a la direcció i al claustre de professors del CEIP Sagrada Família per treballar i desenvolupar el projecte COMENIUS.

Caldes d'Estrac ha de redissenyar l'entorn de les escoles per l'impacte paisatgístic

2010-02-01T15:49:00.007+01:00

Urbanisme no aprova el pla i recomana tornar a l'opció d'un vial que travessa per sota els patis.

La comissió d'Urbanisme de la Generalitat no ha aprovat el pla de les escoles per l'impacte que suposaria al territori. Segons la resolució, el vial que travessa tot el sector s'ha de canviar de lloc i es recomana recuperar l'opció anterior de fer-lo passar per sota de la pista poliesportiva que hi ha entre els dos centres educatius. Precisament aquesta proposta que defensava el PSC al govern va ser un dels cavalls de batalla de la campanya electoral, en què CiU va denunciar la perillositat del projecte. Ara el govern de CiU s'ha mostrat sorprès perquè assegura que va pactar la nova proposta de fer passar el vial per darrere i estudia presentar un recurs.

El pla urbanístic que ha de permetre desenvolupar el sector de l'entorn de les escoles està ara mateix en suspens. Urbanisme no veu clar el vial que es planteja en aquesta zona i que travessa l'àmbit d'uns 32.400 m² al costat dels dos centres educatius del municipi. Aquest espai que hi ha per sobre la carretera que porta a Sant Vicenç de Montalt té un desnivell molt pronunciat i amb molta vegetació. A l'est de les escoles hi ha una gran pineda i pels voltants hi ha diversos recorreguts de vianants i miradors sobre la costa.
La resolució de la Generalitat, amb data de 21 de desembre, reclama que el nou vial s'adapti a la topografia i que respecti al màxim la vegetació existent. No només això, sinó que es recomana recuperar l'opció anterior que ja s'havia treballat perquè aquest futur vial travessi per sota la pista poliesportiva que hi ha entre els dos centres escolars. Precisament el traçat d'aquest vial va ser motiu de controvèrsia durant la campanya electoral, en què CiU va denunciar la perillositat del projecte en passar el vial per sota els equipaments escolars. Ara el govern encapçalat per CiU s'ha mostrat sorprès per la suspensió perquè, tal com assenyala l'alcalde, Joaquim Arnó, es va treballar conjuntament i no es va portar a aprovació fins que van dir que era correcte. Urbanisme també planteja altres precisions sobre el pla, com ara la modificació d'una zona verda, una major concentració de l'edificació en cotes baixes i estudis complementaris de serveis viaris i ordenació. En el sector es preveuen fer habitatges i equipaments.

El grup socialista, a l'oposició, va reclamar en el ple de dilluns a l'alcalde, Joaquim Arnó, que informés sobre la resolució del pla de les escoles. La petició que la portaveu del grup, Rosabel Cantenys, va fer en acabar el despatx d'alcaldia va ser rebutjada i aleshores va ser el moment en què l'alcalde va cridar l'atenció del regidor socialista, Miquel Gonzàlez, a qui va expulsar de la sala. Gonzàlez s'hi va resistir i el ple es va suspendre al·legant el desordre i la falta de respecte per part del regidor. En el transcurs del ple es van tractar temes que enfronten els dos grups municipals, com per exemple el canvi en el servei de la brossa per la facturació excessiva que en feia l'empresa. Pels socialistes el govern només va voler «despistar» amb aquests temes i no va acceptar tractar temes de «vital importància» com ara el pla de les escoles. El govern ja ha informat l'AMPA de l'escola i el consell escolar, i es farà una reunió entre Ajuntament i pares i mares dels centres escolars per informar sobre el tema.

L'àmbit afectat inclou diverses construccions catalogades, com ara la casa de fusta i l'escola bressol. A més, al nord del sector que es vol desenvolupar hi ha situada la famosa casa Ugalde, obra de l'arquitecte J.A. Coderch, que el 2002 va ser declarada bé catalogat d'interès nacional. Tant a l'entorn d'aquestes cases catalogades com a l'espai lliure que dictamina el pla s'haurà de preservar la vegetació existent. Una de les al·legacions presentades al pla, i que es va desestimar, segons explica el PSC, era la que van fer els veïns de Torre Vella, molt a la vora de la casa Ugalde.

28/01/10 02:00 - Caldes d'Estrac elena ferran Font: El PUNT

Per Nadal, família.

2009-12-27T20:30:00.007+01:00

Bon Nadal i bon any 2010.

El millor escrit que he trobat per aquest any per desitjar-vos a tots i a totes un bon Nadal ha sortit avui al concert de nadal de la Fundació Palau de Caldes d'Estrac.

"Els resultats concrets de tot aquest enrenou els trobem el dia de Nadal a l’hora de dinar. Cada ovella al seu corral. Tota la família al voltant de la taula parada. Què menjarem? De primer l’escudella: sopa de macarrons o de galets, amb aquell brou que es pot tallar. Després la carn d’olla... Sí, senyor, després la carn d’olla. I quina carn d’olla! No hi ha de faltar res: mitja gallina, carn de bou i de moltó, orella de porc, cansalada grassa i magra, botifarra blanca i negra, pilota, garró, patata, col, cigrons i api. Qui en sàpiga fer una de més completa que aixequi el dit. I després de la carn d’olla, per esperar el plat de caça i el rostit, farem passar un entrant de peix. Jo recomano els calamars farcits amb carn magra de porc, musclos i el fetge del gall, tot ben trinxat i barrejat. Les perdius amb col vindran al darrere i portaran el ventrell a un punt de saturació que aconsellarà una pausa ben mesurada i el temps de fumar mig cigarret de paper. Finalment es presentarà amb la solemnitat pròpia del cas el gall rostit, acabat de sortir de la greixonera, traient fum encara i regalimant de suc, sense cap, però amb bones cuixes i magnífiques ales (com la Victòria de Samotràcia), majestuosament inflat per un farciment abundant i saborós de prunes, castanyes, salsitxes, olives i pinyons. Mentre un voluntari el talla, un altre destaparà el vi escumós, procurant que els taps facin soroll i, si és possible, que rebotin contra el sostre. Brindem. Brindem. A partir d’aquest moment es produirà al voltant de la taula un cert xivarri que anirà creixent durant la consumació de les postres: torrons barcelonins, fins i tot de crema, comprats a Can Massana, torrons de mel i d’avellana d’Agramunt, torrons forans d’Alacant i de Xixona, ametlles i pinyons ensucrats, neules calentes amb perfum de llimona i amb perfum de vainilla. El final de l’àpat és una mica sorollós. Les converses són caòtiques i és convenient que algun dels nens presents, estimulat per la general xerinola, tingui l’acudit de bufar amb una neula dintre d’una copa de xampany o un got de vi ranci. Aquesta facècia és de gran efecte: el nen s’ennuega, les tovalles queden fetes una desgràcia, les persones dels voltants queden fetes uns Sants Llàtzers. Hi ha un moment de gran confusió. Però de seguida es refà un agradós silenci que aprofitarem, si vostès volen, per prendre cafè i fumar un cigar de l’Havana amb el desitjable recolliment.
Mare de Déu! Ja són les set? Cada any passa el mateix. Quatre hores a taula. Ningú no tindrà gana de sopar. Abans de sortir a fer un volt per esbargir la boira, encendrem el pessebre i cantarem les cançons de la diada. El pessebre presenta una novetat. Els Reis Màgics han fet llur aparició a dalt de tot de la muntanya. Cada dia faran un tros de camí i el matí del dia dels Reis els trobarem agenollats davant de l’estable. El Noi de la Mare rep l’homenatge dels grans de la terra. Els infants de Catalunya són feliços. Els Reis d’Orient no els han oblidat.
Tot això és el passat perdut. Tot això és el passat que hem de retrobar. En aquesta nit d’un Nadal fosc i trist jo us convido a obrir el finestral com un acte d’esperança. Fa fred. No es veu res. Tot és negre. Però si teniu voluntat d’escoltar, sentireu la veu de l’àngel."

Eugeni Xammar, fragment de Nadal a Barcelona, dins El Nadal que no vam tornar a casa.

Mercat municipal i noves faroles.

2009-12-24T00:06:00.003+01:00

El PSC de Caldes d'Estrac denuncia que aboquen uralita incomplint la normativa de manipulació d'amiant

2009-11-25T18:08:00.008+01:00

Segurament molt de vosaltres ja sereu coneixedors d'aquesta notícia que publica el PUNT:

"El PSC de Caldes d'Estrac a l'oposició, denuncia els abocaments de runa fets als terrenys del Parc de Can Muntanyà, on només hi tenen accés els operaris de la brigada. Segons els socialistes, algú va portar fins allà la uralita incomplint la normativa que obliga a contractar una empresa especialitzada per manipular l'amiant, pel seu grau de toxicitat. L'alcalde, Joaquim Arnó, (CiU) desconeixia aquests abocaments, que s'haurien produït a l'octubre, i va assegurar que s'investigaran." (El punt 15/11/09 02:00 - Caldes d'Estrac - elena ferran )

Sense cap mena de dubte el fet més important de la notícia és l'abocament d'uralita sense cap control i després la seva manipulació. Aquest és un tema que debatirem i demanarem la informació a l'equip de govern per saber d'on, quan i com va arribar aquesta runa perillosa al Parc Muntanyà, com es va fer desaparèixer i aixi us podrem informar i exigir les responsabilitats allà on pertoquen. Si les respostes a les preguntes de l'equip de govern són com les que tenim al Plens, fora de to, sense cap sentit, eludint la informació, ens costarà més temps però al final arribarem a saber que va ocòrrer.

Però el que més m'ha sobtat de la notícia és la resposta de l'alcalde Sr. Arno, "desconeixia aquests abocaments", quan la raó principal del seu elevat sou (40000 €) era per que seria el nou gerent de l'Ajuntament, i estaria a totes hores al servei del ciutadà.

Personalment crec que és totalment lícit que un polític al front d'una responsabilitat tingui una remuneració per un treball que desenvolupa, el que ja no trobo correcte, ni étic és que quan un es posa sou de gerent faci treball de relacions públiques, quan un agafa la responsabilitat de portar la gerència d'un ajuntament ens ha de saber donar les explicacions necessàries i tranquilitzadores d'un fet que ha ocorregut dintre d'una instal·lació municipal, i no és de rebut dir que no se sap res, per que no cumpleix amb la seva feina i no pot justificar amb aquesta resposta que el sou que està cobrant està ben invertit pels ciutadans/es del nostre poble posant en qüestió la professionalitat i l'honestedad dels serveis públics.

I el gran dubte que em queda, a mi i a la ciutadania, si el Sr. Arno no fa de gerent, qui porta l'Ajuntament?, qui li dóna rumb al vaixell?

Caldes d'Estrac, que fem amb el comerç?

2009-11-22T15:25:00.001+01:00

Caldes d'Estrac, és traspassa?. Aquest és el missatge que he rebut d'un amic que va venir a visitar el poble. Immediatament el vaig trucar per demanar-li que m'ho expliqués.

Aquesta és, en resum, l'explicació: "Els meus amics havien vingut amb la intenció de visitar la Fundació Palau, i després poder passejar per on havien caminat personatges com Maragall, Mossèn Cinto Verdaguer, Palau i Fabre. Volien gaudir dels encants que havien trobat aquests escriptors i que havien fet que es fixessin en Caldes.

Després de sortir de la Fundació van anar a donar una volta pel Parc Muntanyà i es van trobar amb un espai públic totalment abandonat. Cap mena de manteniment que es traduïa en brutícia, arbres morts, vegetació sense cura, camins abandonats...

Minuts més tard, van decidir continuar el seu passeig Riera avall: botigues tancades, locals en lloguer, abandonats. Van entrar en un Mercat Municipal en obres, van continuar pujant per la carretera de Sant Vicenç, on es troben de cara amb un mur faraònic, de pedra, en obres, i es pregunten si algú ha valorat el seu impacte mediambiental, i per acabar la seva visita, pasant per sota la via del tren per anar al Parc Maragall on van veure el mal estat en que es troba el tram final de la Riera. De tornada al cotxe el preu de la zona blava pujava 3 euros amb 20 cèntims". Em va enviar el missatge des de casa seva, decebut.

L'escàs teixit comercial a Caldes d'Estrac, és un problema preocupant. El PSC volia un nou Mercat Municipal per convertir-lo en el gran referent comercial, per provocar un tomb de 180 graus a aquesta situació de dèficit.

Evidentment la falta de polítiques per fomentar el comerç a Caldes, per part d'aquest govern, és un problema solucionable. La manca de treball de la regidoria per impulsar un nou eix comercial, per crear nous productes o per donar suport als emprenedors, és tan notable que el petit comerç, aquell que els veïns i veïnes noten més proper, fuig del nostre poble o ni tan sol es planteja instal·lar-s'hi.

Son temps difícils, ho sabem, però hem d'arriscar, ser valents i aplicar el famós "servei a les persones". En un poble que ronda els 3.000 habitants, necessitem un projecte per crear un teixit comercial i associatiu potent, que dongui resposta a les necessitats dels ciutadans. S'han de fer polítiques de recolzament al comerç existent, parlar amb els emprenedors, buscar i "trobar" nous productes.

S'ha d'establir un comerç de qualitat que faci reso per a que el petit empresari s'instal·li a Caldes.

Hem d'anul·lar aquesta zona blava convergent, que suposa una despesa extra per a tots els que volen apropar-se al nostre comerç o als nostres restaurants.

Que s'ha aconseguit durant aquests dos anys i mig de govern de CiU?. Decepció.

"Llibre teu per llibre meu" Caldes d'Estrac

2009-10-25T18:27:00.005+01:00

Per segon cop, l'Agrupació local del PSC de Caldes d'Estrac promou l'activitat: "Llibre teu per llibre meu".

On els visitants s'intercanvien llibres, "tu ens portes un llibre o més i pots endur-te'n aquell que més t'agradi".

La jornada va ser tot un èxit de participació ciutadana i d'intercanvi de llibres.

Moltes gracies a tots i a totes, i BONA LECTURA !!!

Ens tornem a veure per Sant Jordi.

19 d´octubre: Dia Mundial del càncer de mama

2009-10-19T14:31:00.006+02:00

A Espanya es diagnostiquen, aproximadament, 16.500 casos nous per any, cosa que suposa el 30 per cent dels tumors femenins diagnosticats en un any i, l’any 2007, van morir per aquesta causa al país prop de 6.000 dones diagnostiques entre els 14 i 65 anys d’edat, cosa que suposa la primera causa de mortalitat per càncer a la població femenina.

A més, a la Unió Europea s’estima una incidència mitjana d’aquest tumor de 93,4 per 100.000 l’any 2006, segons l’Associació, que va recordar que la mamografia és l’única prova de cribatge que ha demostrat ser eficaç en la detecció de lesions en una fase inicial.

Font: AECC

FECEC

69è Aniversari de l'afusellament President Companys

2009-10-16T16:23:00.016+02:00

Fa 69 anys, el president de la Generalitat Lluís Companys era afusellat al fossar de Santa Eulàlia, al castell de Montjuïc de Barcelona. Companys es convertia així en el primer president europeu escollit democràticament que era assassinat pel feixisme, en aquest cas pel règim franquista sorgit d'un cop d'estat i després d'una cruenta guerra civil.

Durant l'acte commemoratiu celebrat a Caldes, l'alcalde, el Sr. Arnó ens regala les següents paraules:

"Hem fet un acte senzill com va ser senzill l'acte de l'afusellament de Companys" Joaquim Arno alcalde de Caldes d'Estrac.

Estic impresionat de la sensibilitat demostrada a l'hora de descriure l'acte. Cap més comentari...

L'escola Bressol. La importància d'un projecte.

2009-10-15T19:21:00.021+02:00

Possiblement el fet més important d’aquestes ultimes setmanes, en el poble, serà la inauguració, per part del Govern Convergent, de l’escola Bressol. Sense cap mena de dubte, una instal·lació de primera necessitat, vital per a un poble que vol encarar el futur pensant en els seus infants.

Una reforma, però, amb profundes i preocupants deficiències en el procés i en la forma. Una reforma que, des del PSC de Caldes haguéssim volgut seriosa, responsable i, sobretot, que complís amb tota la normativa vigent.

El PSC hagués recollit la veu i la opinió del professorat, pares d’alumnes i de la regidoria d’educació. Dissenyant, de forma conjunta, un projecte d’escola per a cobrir totes les necessitats i oferir els millors serveis i les millors instal·lacions.

El PSC tindria un projecte signat per un enginyer o un arquitecte, tal i com marca la llei, i amb el visat del col·legi d’arquitectes / enginyers. Un projecte presentat en exposició publica per que, els caldencs i caldenques, haguessin pogut donar la seva opinió.

El PSC disposaria d’un projecte executiu d’obres. D’aquesta manera s’hagués evitat, per exemple, que les mestres hagin de deixar sols els infants cada cop que han d’obrir o tancar el llum d’una aula. Un projecte que comptaria, també, amb la legalització de la instal·lació elèctrica.

El PSC hagués escollit una empresa amb la màxima qualificació professional que es fes responsable de la totalitat de l’obra i oferís la màxima garantia de seguretat pels infants. Establint una licitació pública per garantir-ho i signant un contracte per que quedes clarament establert “el què i com s’havia de fer”.

Per tant i entenent com a greus aquestes deficiències, el PSC de Caldes ho ha posat en coneixement del Departament d'Educació de la Generalitat, de l'actual alcalde Sr. Arnó i del ja ex-regidor d'educació Sr. Garcia, perquè prenguin les mesures pertinents.

Així mateix, quan es realitzi el tancament del pressupost 2008, el grup municipal socialista portarà tot l'expedient de la reforma a la sindicatura de comptes, perquè determini la legalitat en la contractació i en la despesa realitzada.

Publicat a: "Opinions", Butlletí PSC Caldes d'Estrac - Setembre 2009

La festa de l'Arnó, o la Festa Major?

2009-10-13T03:56:00.005+02:00

Sempre llegeixo "La Portada", m'ho prenc com part de la meva obligació com a regidor, tot i que tinc clar la manipulació manifesta en els seus escrits.

Referent a l'article de la Festa Major, deixar clar que sóc dels que pensen que la Festa Major, en qualsevol poble de Catalunya, ha sorgit per gaudir de les seves tradicions, cultura i esport. Mai hauria de convertir-se en una competició obsessiva per "sortir a la foto". És una qüestió d'estil de fer política, però com veig que hi han persones preocupades en la meva falta d'assistència, vull deixar clar que, aquest any, efectivament, no he assistit als actes com a regidor, ni en alguns d'ells, com a representant polític.

Però si que hi vaig ser en actes, juntament amb la meva familia, com un veí més que vol participar de la Festa Major i de les activitats de les entitats. En canvi, podria enumerar molts actes on no vaig veure ni un sol representant del govern, ni l'alcalde.

Actualment, sort que, existeixen les xarxes socials per Internet, i en concret el Facebook, per demostrar i tirar per terra les acusacions fetes des del grup municipal de CiU als regidors socialistes de no participar en els actes de la Festa Major. Només cal entrar i us adonareu.

També he trobat curiós, l'explicació de CiU a l'activitat del vermut de Festa Major del PSC. Tinc la sensació que és una resposta al escrit aparegut en aquest mateix blog. M'alegro tenir-los com a seguidors.

Per ùltim, voldria fer un matís important al pregó d'aquest any, "al qual hi erem". Que aparegui una persona i digui que en els Plens ens insultem és del tot incorrecte. Senyor pregoner, jo he estat present en tots el Plens Municipals d'aquest poble i no he sentit mai insults. Cert que hem alçat la veu, uns i altres, que hem defensat amb passió posicions enfrontades, però mai he sentit insults. S'ha d'anar amb més cura a l'hora de redactar un pregó que escoltaran centenars de persones i no caure en expressions populistes que no fan cap favor al joc democràtic.

L'any que vé per la Festa Major, tot i que no li acabi d'agradar al senyor Arnó, continuarem amb la mateixa línia: participar i gaudir.

Ple Municipal. Hi participem tots?

2009-10-01T07:08:00.006+02:00

El passat dilluns, 28 de setembre, a la Sala Cultural es va celebrar el Ple Municipal amb un gran tema de treball: "les taxes municipals per l'any 2010".

Només pronunciar la paraula "taxa" ja deixa clar quina mena de sessió va ser: llarga i anodina. Però, calia estar atents, perquè les seves aprovacions son el primer pas per conèixer les politiques que el govern desenvoluparà durant l'any 2010.

Crec encertada, per part del govern de CIU, la decisió de no incrementar ni els impostos ni les taxes municipals, tot i que va acompanyada d'una gran falta de "sensibilitat social" al no establir cap mena de bonificació als perjudicats de la present situació econòmica. Resulta curiós aquest oblit, tenint en compte que si que estan previstes les bonificacions, per exemple, per aquelles persones que instal·lin plaques fotovoltaiques o facin servir la deixalleria mòbil. Fets que també em semblen positius, però no suficients.

El Ple va suposar la ratificació d'un préstec, i dic préstec, tot i el intent de vendre'l publicitàriament, per part de l'equip de govern de CiU, com una subvenció (revista Portada del mes d'agost), de 2.000.000 d'euros amb el Banc de Santander i que , sense poder veure cap informe d'intervenció que avali la decisió, posa en perill l'estabilitat pels següents 15 anys i que evidencia que la política econòmica municipal "sap on va": al desastre econòmic.

Es molt ingenu creure que aquests diners es repartiran en tres grans inversions: fotovoltaiques, passeig Anglesos i balneari termal; quan només amb la primera instal·lació (la de les plaques fotovoltaiques al pàrking) ja tenen previst una despesa aprovada de 1.899.000 euros.

I si ho sumem a una pòlissa de crèdit de 450.000 euros demanada fa pocs dies, podem començar a deduir que la situació econòmica de l'ajuntament no és tan sanejada com ens volen fer entendre. I que es pot obrir un forat econòmic força important.

Per acabar el Ple, l'alcalde llegeix una carta de l'empresa MYATEC, justificant la seva actuació en el projecte de substitució de les llumeneres de la via publica. No crec oportú que un alcalde, que ha de representar l'interès de tot un poble, hagi de posar-se a justificar la actuació d'una empresa davant el bé comú. Tot i que aquesta mena d'actuacions, ens torna a deixar clar quina mena de gestor tenim capdavant de l'ajuntament.

Més endavant, ja parlaré en detall, d'aquesta inversió, de les veritables raons de la poca il·luminació a Caldes, de les factures de MYATEC i de com gestiona, aquest equip de govern, els diners públics. I tornaré a insistir en la importància de fer projectes clars, i de la necessitat de convocar concursos públics.

Alonso a Ferrari.

2009-09-30T22:38:00.013+02:00

Avui han publicat la notícia, Fernando Alonso a Ferrari. El millor pilot del món a l'equip més famós de la Fórmula 1. Personalment i tal com escric en el meu blog s'han unit el meu pilot preferit amb el meu equip de tota la vida. Només em cal esperar al final d'aquest campionat per veure qui serà el nou campió del món i per veure, ben aviat, a Fernando vestit de vermell. La propera temporada el campió a un equip campió, la combinació perfecte.

Què fem amb les escombraries, Sr. Alcalde?. Segona part

2009-09-28T12:44:00.026+02:00

El divendres dia 25 de setembre el diari El Punt va publicar la següent notícia: "Caldes d'Estrac acusa l'empresa de la brossa de cobrar-li tones d'altres pobles", que m’agradaria analitzar (podeu llegir-la en el enllaç noticia el punt).

Primera reflexió: Es destacable en la notícia, la insistència per part del govern CIU, de manifestar que l’empresa treballa a Caldes des de 1994. És tant important aquesta dada?. És que volen insinuar que les presumptes irregularitats es remunten tant lluny?. Tenen la informació necessària per demostrar aquestes insinuacions?...
Recordo que aquesta empresa guanya un “concurs públic” l’any 2005 i que, nosaltres com a regidors, encara no hem vist cap informe en contra.

Segona reflexió i llegeixo textualment: “L’equip de govern, que des de fa temps recopila informació, sospita que aquesta mecànica s’ha dut a terme durant molt de temps”. Podien haver matisat quant temps fa que recopilen informació: una setmana, una mes, un any, els dos anys llargs que porten governant.
Sospiten...?. Ara també hem de fer cas a les sospites?.

Última reflexió: M’haurien de tornar a explicar, a poc a poc, el tema de la facturació de tones de més, perquè m’han sorgit moltes preguntes. Tampoc em queda clar, quina explicació han donat a la clausura dels nous contenidors.

Tal i com apunta la meva companya de partit, ens mirarem l'expedient en calma i contrastarem la informació. Personalment, seguiré atent a l'evolució de la notícia.

De moment, és clar que, el govern de CIU torna a ser previsible, en la seva manera de fer, i sembla disposat a complicar el tema de les escombraries, escampant acusacions, tal i com vaig preveure en l’escrit publicat en aquest blog, el passat 18 de setembre.

La selecció espanyola, campiona d'Europa de Bàsquet.

2009-09-21T23:30:00.003+02:00

La selecció espanyola absoluta de bàsquet (amb un equip ple de catalans) s'ha proclamat, aquest diumenge 20 de setembre, campiona d'Europa en superar a Sèrbia per 85-62 a la final disputada a Katowice (Polònia).

Amb un objectiu clar: guanyar el campionat. Un grup de gent preparada, la generació d'or del basquet espanyol. Amb compromís, il·lusió inesgotable. Sabent que tots, i cadascun d'els que hi participen són importants.

Un gruix de factors que ha fet una combinació perfecte per obtenir el resultat desitjat: el primer campionat d'Europa de basquet.

Moltes felicitats, campions !!

Maria Raig i Arañó (1922-2009)

2009-09-21T09:00:00.011+02:00

Ahir a les 12 vam acomiadar a la nostra companya de partit, Maria Raig.

Nascuda el 1922, va viure políticament: la II república, la guerra civil, el franquisme, la postguerra, la repressió, i la democràcia.

Va patir, com a dona, del fet de "no tenir dret a vot" i va acabar autoanomenant-se "militant socialista".

Reconec que no havia de ser gens fàcil, que una dona, l'any 1979, es posicionés políticament a l'esquerra, amb orgull i sense por.

Ella, i gent com ella, amb el seu esforç, sacrifici i convicció han contribuït a que el partit i el poble arribin a ser el que són.

La vaig conèixer una tarda, tot un luxe per a una persona com jo, en un míting per les municipals. Ella esperava, amb aquell anhel que provoca la il·lusió, veure i escoltar el discurs d'en Joan Rangel. Sempre la vaig veure a primera fila, sempre oferint-nos el seu suport.

Aquest divendres, a l'hora de dinar, en Ricardo i en Josep Maria, em van fer conèixer, en una agradable xerrada, la reafirmació de la María i de la seva família amb el PSC de Caldes.

Deixa fills, amics, coneguts. Penso en l'Antònia i en Jaume (els seus fills), i vull expressar-li's el meu reconeixement i estimació.

Pot descansar tranquil·la perquè serà dificil esborrar el seu record.

Què fem amb les escombraries, Sr. Alcalde?

2009-09-18T23:18:00.009+02:00

Quan fa unes setmanes, em va començar a arribar la informació que l'equip de govern de CiU buscava desesperadament el canvi de l'empresa d'escombraries, em vaig preocupar.

Com ens tenen acostumats a improvitzar-ho i a envolicar-ho tot, vaig intentar valorar les possibles repercussions i problemes que una operació d'aquesta mena, mal gestionada, pot comportar.

Vaig recordar que fa aproximadament 4 anys, l'equip de govern del PSC vam començar, com a nova política medi-ambiental i engegant una nova gestió del reciclatge, a soterrar contenidors, per a que, el seu impacte visual i les males olors tinguessin el mínim impacte en els veïns. Amb aquest projecte aconseguiríem en poc temps, tal com queda reflectit en el projecte socialista per a les eleccions del 2007, que Caldes pogués tenir tots els contenidors nous i soterrats.

En canvi, aquesta setmana l'equip de govern de CIU ha clausurat els nous contenidors i ha contractat una nova empresa. En primer lloc, ens hauran d'explicar com s'ha realitzat la liquidació, si existeixen repercussions judicials i si s'han previst indemnitzacions envers l'empresa que perd la concessió (recordo que és una empresa que va guanyar un concurs públic). En segon lloc, ens hauran d'explicar quin tipus de contractació o de licitació tenen amb la nova empresa. Ens hauran de raonar, per exemple, com és que NO van trobrar important el fet de que el camió de la nova empresa contractada, li manqui l'adaptador per els nous contenidors, (imagino que aquest serà el motiu de la clausura).

Això suposa que en lloc de tenir un poble que mira cap al futur, ens tornen cinc anys enrere.

Trobo a faltar un reconeixement, per part del Sr. Arnó, de que durant aquests anys no ho ha fet bé i que aquest tema, també l'ha sobrepassat. Crec que començarà, com sempre ho ha fet, a repartir culpes entre els demes. La culpa més gran del PSC, segur.

S'obren grans interrogants i ho han tornat a complicar. La mala gestió del govern de CiU tira per terra un altre projecte de futur i mentrestant ens preguntem tots els veïns i veïnes: Què fem amb les escombraries, Sr. Alcalde?.

Diada Nacional de Catalunya. Aquest any, doblet.

2009-09-15T19:12:00.019+02:00

Feia temps que rumiava el fet d'anar a celebrar la Diada davant el monument de Rafel de Casanovas, juntament amb els meus companys i companyes del PSC Catalunya. I ho vaig fer. Puntualment, a les nou de matí, amb l'Elena JSC i secretària d'organització del PSC a Caldes, ja hi erem a Barcelona. Erem més de trescentes persones, respirant socialisme i expressant lliurament el nostre catalanisme.

Amb tota normalitat i envoltats d'un bon ambient, vam poder, el meu amic en Joan Rangel i jo acompanyar, al President de la Generalitat de Catalunya Jose Montilla, a fer l'ofrena floral.

Després vaig tornar a casa, a Caldes, per poder estar present a la celebració del poble. No vaig poder evitar el pensament de que, darrerament, quan hi ha un acte oficial, em trobo amb la mateixa història.

I no em vaig equivocar.

Vaig presenciar un acte correcte, potser massa ensopit pel meu gust. Constatant que el més important pel nou govern de CiU no és l'acte en sí mateix, no és el que significa, sinó que el fan servir com a mutiu per a convertir-se en protagonistes. Recordeu que el primer any del seu mandat van canviar el format, aquest any han canviat l'ubicació. Que ens espera l'any vinent?. Veurem que canvien.

El millor, el poder saludar a amics, representats d'associacions i entitats. Per cert, estic d'acord amb les veus que reivindiquen un catalanisme que permeti avançar cohesionadament com a poble.

Com a catalans i solialistes continuarem defensant el millor per a tots. VISCA CATALUNYA.

Aperitiu Festa Major 2009

2009-09-08T18:00:00.004+02:00

Aquí estem tots. Contents, guapos, morenets després de gaudir de l’estiu.

M’agrada reunir-me amb els meus amics, companys i companyes de partit. Ens enforteix el fet de compartir experiències.

Tot i que aquest any ens ho han posat difícil. Quan s’apropava la Festa Major 2009 ens vam plantejar el desig d’organitzar un acte al carrer, obert a tothom, que ens apropés els veïns i veïnes de Caldes. Després d’estudiar diferents ubicacions i amb la sol·licitud correctament emplenada, la sorpresa va arribar quan, des de l’equip de govern de CIU ens prohibeixen l’acte atenint-se a la següent nota: “és criteri de no autoritzar cap acte paral·lel que distorsioni el bon ambient de convivència comuna durant tota la Festa Major”.
Acte paral·lel?. Distorsionar?. Per a ells un aperitiu és un acte paral·lel?. Per a ells un aperitiu pot distorsionar?. Aquesta contesta em va fer recordar aquells nens que apareixen en qualsevol parc, platja o camp, amb una pilota nova sota el braç i que es planten davant d’un, tot esperant que li facis la pregunta: Puc jugar amb tú?. I amb un mig somriure maliciós contesta, amb aquell plaer de sentir-se poderós: No, és meva.
Potser estem davant d’un grup que pensa que la Festa Major és seva.

L’ultima opció que ens quedava, per a complir amb el nostre desig i per seguir complint amb els requisits legals, era organitzar-ho en un lloc privat. Sort que la companya Luisa Ramirez, membre de l’executiva local, ens va oferir un espai del seu establiment. Un cop més, una normativa mal aplicada, no ha pogut amb la voluntat ferma d’un grup de persones a gaudir pacíficament de les seves idees. Tots junts vam cridar amb força: Visca la Llibertat!. Visca la Festa Major! i Visca Caldes!.

Millorar Caldes d'Estrac. És possible.

2009-09-07T17:22:00.007+02:00

Caldetes ha de millorar. Són molts els veïns i veïnes que ens han fet arribar les seves queixes. I és del tot evident que existeixen mancances, per part del govern CIU, en el compliment de les obligacions municipals respecte els ciutadans/es.

Tal i com preveiem, des de principis d'any, les errònies decisions de l'actual equip de govern en l'apartat econòmic i la desídia en l'àmbit social porten a un empitjorament i a un deteriorament progressiu del poble de Caldes d'Estrac.

Aquesta incompetència, en la gestió municipal, és el que hem volgut mostrar a través de diferents testimonis fotogràfics i provocar la reflexió d'aquells que escolten constantment que la gestió de l'actual equip de govern de CIU és excel·lent.

Volem que observis al teu voltant. Que vegis com s'estan relaxant en les prestacions dels serveis municipals. Que recordis quins arguments utilitzen per justificar l'augment dels impostos. I que et preguntis si realment aquest és el Caldes que vols.

Sense cap mena de dubte, cada cop més gent està plenament convençuda de que aquesta situació ha de millorar.

Notícia en: EL PUNT (08/09/2009)

Festa Major Caldes d'Estrac.

2009-08-30T22:54:00.030+02:00

Fes, fes, festa !!!!!

Quan vaig arribar a Caldes van haver moltes coses que em van fer prendre la decisió de treballar pel poble. Entre elles, potser la principal, l'escola, de la qual ja tindré temps de parlar-ne més endavant. Una altra la Festa Major. La nostra Festa Major.

A Caldes existeix una Festa Major on les entitats són (millor dit -eren-), i volem que continuïn sent, les protagonistes, perquè són les que desenvolupen la major part d'activitats i constitueixen la plataforma principal des d'on es mostren les nostres tradicions. Des d'aquí el meu suport personal a cada persona i a cada entitat que treballa perquè, la resta dels humans, gaudim de la millor festa.

Vull animar-vos a que gaudiu d'allò més. A que us mulleu amb mil colors, a que veieu com caminen els gegants, a que sentiu el soroll de les gralles. A que balleu, mengeu, beveu i jugueu amb el foc i els dracs. A que sortiu al carrer i us deixeu emportar per la màgia de Caldetes.

Visc a Caldes. Visca la Festa Major.

P.D.: Vull expressar la meva estimació, i tenir un record molt especial, a totes les persones que van fer néixer i créixer, durant molts i molts anys, la trobada de puntaires a Caldes. A tots aquells que van treballar durament.

Malauradament per a tots, la trobada de puntaires a Caldes, fa 2 anys que no es realitza. Treballem per recuperar les tradicions.

16 ª "La Dormida" 2009 Caldes d'Estrac.

2009-08-27T10:30:00.014+02:00

Caldes d'Estrac és Jamaica !!!

A l'estiu: Platja, i l'últim dissabte d'agost la DORMIDA.

Dissabte 29 d'Agost, a les 19.00 h , comença un altre any la Dormida de Caldes d'Estrac.

No hi falteu i a disfrutar de la Festa.

http://www.myspace.com/dormidafest

A l'estiu: PLATJA

2009-08-19T19:55:00.004+02:00

Dani Jarque: capità etern de l'Espanyol.

2009-08-09T20:23:00.014+02:00

Ahir, al facebook, vaig començar a tenir notícies, a última hora, de la desaparició de Dani Jarque. Amb 26 anys havia fet realitat el somni de la seva vida, jugar i ser capità de l’Espanyol. Havia aconseguit ser un referent en la defensa, allà on va estar lluitant des dels 12 anys. Futur pare en menys d’un mes. No m’ho podia creure, avui la confirmació, s’ha anat. Des d’aquí el meu condol a la seva família i a la família espanyolista. I afegir-me a la petició al R.C.D. Espanyol de posar a aquest majestuós camp el seu nom, tal i com demanen centenars de socis. Dani Jarque, el que va inaugurar el camp de Cornellà, el capità etern. Cal mantenir el seu record perquè així sempre estigui amb nosaltres. En aquests moments de dolor, i per sobre dels colors futbolístics, només sentiment i persones. Descansi en pau!

El límits democràtics i el "fair play"

2009-08-07T20:00:00.015+02:00

La camamilla, en infusió, és ideal per combatre atacs de nerviosisme i/o d'histèria

No tenia intenció de fer cap comentari dels articles de la revista PORTADA perquè, últimament, els trobo uniformats i monocromàtics.
Però en el número 189 de juliol 2009, pàgina 14, els redactors fan referència al PSC de Caldes en els següents termes, i cito textualment:

"Es pensen que aplicant la màxima de Goobels -repetir una mentida tantes vegades com faci falta fins que sembli veritat- se sortiran amb la seva".
Pels qui no recordin qui va ser Paul J. Goobbels di'ls-hi que va ser un polític alemany, ministre de propaganda de l'alemanya nazi i membre destacat del règim de Hitler.

Caure en aquest tipus de comparacions, entrar en aquest estil de redacció, fa que ens preguntem on són els límits. Entenc que en les files de convergència s'hagui instalat el nerviosisme, perquè les coses no els hi estan sortint gaire bé, però els redactors de la revista haurien de mantenir el "fair play" en els seus escrits i no caure en la temptació de intentar confondre els lectors amb "trucs" tan poc elegants.
Els convido a fer-ho millor. I si més no, jo que no tinc suficients coneixements en literatura universal per fer recomenacions, segur que puc trobar persones, en el meu entorn més proper, que els poden assessorar en "lectures" més interessants i reconfortants.

Obres al Mercat Municipal

2009-07-31T16:45:00.025+02:00

El PSC de Caldes d’Estrac critica que l’alcalde de CIU actuï al seu antuvi i disposi de la reforma del mercat en benefici propi i en el de la seva dona, que gaudeix d’una parada nova sense requisits legals i a costa de l’ajuntament.

La reforma de l’edifici del mercat municipal va ser projectada el 2005 per l’anterior govern del PSC, per donar un millor servei als usuaris i com un nou motor que impulsés el comerç a Caldes. Varem comunicar oficialment que les parades, i només durant el temps en què duressin les obres, es traslladarien a una vela provisional situada a l’esplanada de Can Muntanyà per tal de garantir el temps de durada de l'obra.

El desembre de 2007, sota el mandat de CIU, l’alcalde Joaquim Arnó, va provocar la modificació inicial del projecte sense cap "nou projecte" que avalés la decisió, fet que ha causat la pèrdua d’una part de la subvenció de 56.000 euros que donava la Generalitat de Catalunya.
La seva modificació consistia en dividir la reforma del mercat en dues fases. En la primera fase totes les parades es traslladaven a una meitat de l’espai del mercat mentre que en l’altre es realitzaven les obres. Un cop enllestides, les parades es traslladarien a la meitat reformada per poder continuar amb les obres. I tot aquest procés amb només quatres mesos.

La primera conclusió que podem extreure és que la gestió del govern CIU es tant dolenta que han aconseguit que la reforma del mercat superi l’any i mig d’obres. Que la gestió del govern de CIU es tant dolenta que provoca greus perjudicis als veïns i veïnes del mercat que suporten, estoicament, les obres de reforma. Que la gestió del govern de CIU es tant dolenta que els comerciants estan veient minvada, de forma preocupant, la seva clientela. I que han perdut la subvenció per fer les parades noves.

A més, durant aquest temps que dura la reforma, s’ha modificat el reglament del mercat. S’ha canviat la ubicació d’una paradista (la de la dona de l’alcalde), s’ha fet completament nova, sense permís d’obres, sense permís d’activitats, sense cap mena de permís. Al ser preguntat sobre aquest tema, en el Ple de 27 de juliol, el portaveu de l’equip de govern, Angel Rusiñol, va contestar que: "només s’hi havia posat quatres prestatges a la paret". Es demostrable, com tothom acabarà veient, que la parada es completament nova.

Disculpin les preguntes però, hem d’entendre que entre tots els veïns i veïnes de Caldes hem pagat la nova parada a un privat?. L’alcalde està convertint el mercat en el seu propi "cortijo", on pot fer i desfer al seu antuvi i en benefici propi?

Davant la queixa dels veïns no es va actuar, argumentant l’existència d’un permís d’obres, quant amb el canvi de paradistes al nou espai obert al públic, els operaris de l’empresa constructora van treballar fins a les dues de la matinada, provocant els evidents sorolls i molèsties. Qui de nosaltres pot obtenir un permís per fer obres fins a les dues de la matinada?. Pot l’ajuntament fer el que vol?. Potser és el que va voler insinuar quant va dir que: "l’ajuntament no està sotmès als mateixos preceptius legals que els ciutadans".

Per últim des del PSC de Caldes volem posar de manifest que el trasllat de les parades s’ha efectuat sense cap projecte de seguretat ni de salut. I que, de moment, no hi ha cap relació contractual entre la parada número 3 i l’ajuntament, fet que suposa una greu irregularitat.