diumenge, 6 de juny del 2010

Luisa Ramírez Brenes

Si volgués explicar, a qui no la coneix, qui és la Luisa, li diria que és alegria, optimisme, compromís i responsabilitat, bona companya i fidel, treballadora i socialista, dona i gaditana. Després de 25 anys de Caldes, dels quals els últims 10 he tingut relació directa amb ella, la Luisa ha tornat a Barbate, en concret a Vejer de la Frontera. Dilluns, la Riera de Caldes ja no tindrà la Bodega Cabré oberta i la Luisa ja no estarà darrera la barra per tenir quatre paraules amb ella o poder beure alguna cosa amb la seva companyia i no veure’m més al Manolo a la porta.


Finalment, després d’una llarga setmana, el dissabte 5 de juny, quan vaig acabar de donar-li un cop de mà amb la mudança, li vaig dir fins aviat, no vull pensar en cap moment en un adéu sinó en un fins aviat. Divendres dia 28 vam poder fer un comiat que mai haguéssim aconseguit que fos el que ella es mereixia, segurament faltava algú/na, però vam intentar que fos el més secret possible per que tingués una gran sorpresa, era el mínim que podíem fer per una persona com ella.

Quan desprès de 25 anys es reuneixen més de 120 persones per acomiadar a algú, en un poble com Caldes, no us pot costar gaire fer-vos una imatge del que representava la Luisa. Li vaig poder dir que si feia poc la pèrdua d’un company, en Ricardo, ens deixava el cor trencat ara aquest cor el teníem a mitges, per un costat la tristor de la seva marxa, i per l’altre l’alegria que era una decisió molt meditada i volguda per ella, (ja estava bé de tan treballar).
Des del dissabte fins ahir hem estat esperant la signatura del traspàs de la bodega que posés fi a la vida de la Luisa a Caldes i li dongués l’entrada a una nova vida a Vejer.

Luisa, hi han moments en que no vam estar a l'alçada, moments molt feliços i tristors molt amargues que hem pasat junts, de les primeres segurament per falta d'experiència ja m'he disculpat infinitament, de les segones les millors i de les terceres sempre al costat, sempre junts. Luisa , de tot cor que et vagi molt bé i sobre tot que siguis molt feliç! Barbate guanya i Caldes perd, aquest és el resum. Fins aviat Luisa! Siempre nos quedará Felipe.

2 comentaris:

Montse Brugal ha dit...

Ostres! quin greu! no sabia que la Luisa marxés, aix`oque la veia sovint els dijous al matí per Mataró.
Espero que li vagi molt be.
Si comuniqueu amb ella li envieu un petò de part meva.

Miquel Gonzalez Monforte ha dit...

Montse, en quan parli amb ella li dono aquest petó teu.