Caldes d'Estrac suspèn per segona vegada un ple.

Segurament pensareu que avui començo escrivint historietes, com quan es junten dos homes parlant de la mili, però m'agradaria posar-vos una mica en situació.
Tinc un amic des de fa molts anys a Vic, sindicalista de la vella guàrdia de C.C.O.O., que sempre em diu:
"miguel cuando las mujeres se ponen tienen más cojones que muchos tíos juntos",
ja sé, que el vocabulari no és tot l'ortodoxe que demana un blog, però  ell parla així i quan dic la vella guàrdia , vull dir un sindicalista dels ays 70 - 80 , dels que van aconseguir amb "sangre, sudor y lágrimas" molts dels drets que ara fruïm tots/es.

"Cuando ibamos a las manifestaciones, en una asamblea o a hacer pintadas, los tíos íbamos cautos, siempre medio acojonados, cogidos brazo con brazo frente a la policia pero por dentro con aquel temor, y entonces se nos ponían dos o tres mujeres al lado y te gritaban, te hacían reaccionar  una asamblea o poner el valor para poder hacer la pintada, eran menos pero trabajaban y sobre todo luchaban más que muchos tíos".

Aquest dilluns van haver dues dones a Caldes (M.C.S.F i R.M.G i algú/na més que també es van aixecar de les cadires) que em van donar un exemple de democràcia, participació i defensa de la llibertat d'expressió que faci que continui creient tan en les persones com en el poble que visc. Dues dones que es van posar entre la policia local i la meva persona per que no em treguessin per la força.
No crec que hi faci més comentaris del que va pasar dilluns, però, si voldria acabar dient-vos, que les mentides tenen les potetes molt curtes, això m'ho deien de petit, aqui teniu un video on es posa de manifest clarament que la policia local, amb ordres clares del Sr. Arno, venia a treure'm com a regidor de la sala de Plens, les raons, ja estan explicades.
Continuo creient en la democràcia, en les persones, en Caldes i sobre tot en la veritat.
Gràcies Caldes, gràcies MCSF, RMG i altres.