Feia temps que rumiava el fet d'anar a celebrar la Diada davant el monument de Rafel de Casanovas, juntament amb els meus companys i companyes del PSC Catalunya. I ho vaig fer. Puntualment, a les nou de matí, amb l'Elena JSC i secretària d'organització del PSC a Caldes, ja hi erem a Barcelona. Erem més de trescentes persones, respirant socialisme i expressant lliurament el nostre catalanisme. Amb tota normalitat i envoltats d'un bon ambient, vam poder, el meu amic en Joan Rangel i jo acompanyar, al President de la Generalitat de Catalunya Jose Montilla, a fer l'ofrena floral.
Després vaig tornar a casa, a Caldes, per poder estar present a la celebració del poble. No vaig poder evitar el pensament de que, darrerament, quan hi ha un acte oficial, em trobo amb la mateixa història.
I no em vaig equivocar.
Vaig presenciar un acte correcte, potser massa ensopit pel meu gust. Constatant que el més important pel nou govern de CiU no és l'acte en sí mateix, no és el que significa, sinó que el fan servir com a mutiu per a convertir-se en protagonistes. Recordeu que el primer any del seu mandat van canviar el format, aquest any han canviat l'ubicació. Que ens espera l'any vinent?. Veurem que canvien.
El millor, el poder saludar a amics, representats d'associacions i entitats. Per cert, estic d'acord amb les veus que reivindiquen un catalanisme que permeti avançar cohesionadament com a poble.
1 comentari:
I tant criticar durant anys la presència de la bandera espanyola a l'Ajuntament de Caldes, i ells porten 3 anys amb ella, i enguany fins i tot nova ;)
Publica un comentari a l'entrada