divendres, 7 d’agost del 2009

El límits democràtics i el "fair play"

La camamilla, en infusió, és ideal per combatre atacs de nerviosisme i/o d'histèria

No tenia intenció de fer cap comentari dels articles de la revista PORTADA perquè, últimament, els trobo uniformats i monocromàtics.
Però en el número 189 de juliol 2009, pàgina 14, els redactors fan referència al PSC de Caldes en els següents termes, i cito textualment:

"Es pensen que aplicant la màxima de Goobels -repetir una mentida tantes vegades com faci falta fins que sembli veritat- se sortiran amb la seva".
Pels qui no recordin qui va ser Paul J. Goobbels di'ls-hi que va ser un polític alemany, ministre de propaganda de l'alemanya nazi i membre destacat del règim de Hitler.

Caure en aquest tipus de comparacions, entrar en aquest estil de redacció, fa que ens preguntem on són els límits. Entenc que en les files de convergència s'hagui instalat el nerviosisme, perquè les coses no els hi estan sortint gaire bé, però els redactors de la revista haurien de mantenir el "fair play" en els seus escrits i no caure en la temptació de intentar confondre els lectors amb "trucs" tan poc elegants.
Els convido a fer-ho millor. I si més no, jo que no tinc suficients coneixements en literatura universal per fer recomenacions, segur que puc trobar persones, en el meu entorn més proper, que els poden assessorar en "lectures" més interessants i reconfortants.